Amb l’entrada d’avui volem parlar sobre un dels mites més freqüents sobre les persones amb TEA: la manca de sentit d’humor.

El sentit de l’humor és una habilitat que es desenvolupa al llarg de tota la vida i que ens ajuda a relacionar-nos amb els altres. Quan parlem de sentit de l’humor es fàcil que ens vinguin al cap aspectes com les bromes o els acudits, ja que solem dir que una persona no té sentit de l’humor quan no riu davant una broma o acudit. Però realment això és així ?

Si us pareu a pensar, segur que algun cop us han explicat un acudit que no us ha fet gràcia. Però això realment vol dir que no us faci gràcia cap acudit? Segurament la resposta és que no. Tots els éssers humans som diferents i no a tothom li fan gràcia les mateixes coses però això no vol dir que no tinguem sentit de l’humor, sinó que cadascú té un sentit de l’humor particular.

Llavors, per què sovint es creu que les persones amb TEA no tenen sentit de l’humor ?

Una de les característiques principals del TEA és la comprensió literal del llenguatge. Aquesta literalitat dificulta la comprensió del sentit figurat, les dobles intencions, les metàfores o les ironies. Per això, es freqüent que certs acudits o bromes no facin gràcia a les persones amb TEA, però no pel fet de no tenir sentit de l’humor, sinó a causa de la comprensió literal del llenguatge.

Una altra característica rellevant del TEA son les dificultats relacionades amb la teoria de la ment. La teoria de la ment és aquella habilitat que ens permet comprendre les intencions, emocions i creences dels altres. En relació amb les bromes, les dificultats relacionades amb la teoria de la ment fan que molts cops les persones amb TEA no siguin capaces de distingir quan una broma té bones intencions, o pel contrari quan es tracta d’una broma pesada, amb la intenció de ferir. Com a conseqüència això pot provocar que no identifiquin quan els hi estan fent una broma pesada ,així com quan ells mateixos poden estar fent una broma inapropiada als altres.

Per tots aquests motius resulta tant important, per una banda, treballar la literalitat del llenguatge per ajudar-los a millorar la seva comprensió i així facilitar la seva interacció amb els altres. Podem treballar la literalitat del llenguatge des de la infància, ensenyant-los els sentits figurats, les frases fetes, etc.

Per l’altra banda, també es important ajudar-los a comprendre quines són les intencions de la persona que fa la broma, per tal de puguin identificar quan s’estan sobrepassant els límits. I a l’hora, també ajudar-los a comprendre quan ells poden ofendre als altres amb les seves pròpies bromes.

En conclusió, les persones amb TEA no maquen de sentit de l’humor, sinó que certes característiques pròpies del TEA fan que moltes vegades tinguin dificultats a l’hora de comprendre certes situacions d’humor. Però si aquestes dificultats es treballen, podrem millorar la seva comprensió del món que els envolta, afavorint així la seva interacció social i ajudant-los a comprendre i gaudir de l’humor.

Esperem que us hagi agradat aquest article i que us hagi semblat d’utilitat! Si ha estat així, compartiu-lo i doneu LIKES!
Ens veiem el proper juernes!

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR