Què és el TEA

El Trastorn de l’Espectre de l’Autistme (TEA) és una disfunció neurològica crònica amb forta base genètica que es manifesta amb un grup de trastorns complexos del neurodesenvolupament, entre els quals es troba la Síndrome d’Asperger, reflectits en dificultats relacionades amb la comunicació i la interacció social i amb la flexibilitat en el raonament i comportament.

Els trastorns del TEA s’emmarquen en un ampli espectre que es manifesten en diferents graus i formes en funció de cada persona, fet que implica que no hi hagi dues persones TEA iguals i per tant molta variabilitat de casos i múltiples singularitats.

No obstant aquest ampli espectre, i que el TEA és difícil de detectar atesa la inexistència d’elements físics identificadors, existeixen indicadors vinculats entorn a dificultats en l’àmbit de la interacció social, de la comunicació i de la rigidesa cognitiva i conductual: 

Interacció social

  • Ús anormal de les conductes no verbals per regular la socialització (baix contacte visual, expressió facial, gestos i actitud corporal).
  • Dificultat de relació amb els iguals.
  • Manca d’interès per compartir plaer i interessos amb altres persones.
  • Manca de reciprocitat social i emocional.
  • Dificultat per expressar sentiments.
  • Alteracions de l’empatia.
w

Comunicació

  • Retard en el llenguatge verbal i no verbal com a comunicació funcional
  • Alteració en el llenguatge expressiu i la conversa.
  • Manca d’entonació i llenguatge pedant.
  • Llenguatge estereotipat i repetitiu.
  • Retard en la imaginació i en el joc imitatiu social.

Rigidesa cognitiva i conductual

  • Conducta restrictiva, estereotipada i repetitiva.
  • Interessos restringits o estereotipats.
  • Adhesió a rutines, rigidesa i comportament perseverant.
  • Preocupació persistent per parts d’objectes en lloc de preocupar-se per la globalitat.
  • Hipersensibilitat a sons i textures que el poden alterar.

Des de la perspectiva de gènere el TEA afecta en un percentatge més elevat als homes que a les dones, presentant en aquestes uns trets diferenciats que fan més difícil el diagnòstic. Les nenes i dones TEA tenen unes característiques, capacitats, necessitats i interessos particulars que permeten definir el perfil que es coneix com a TEA femení.

Algunes de les caracterísitiques diferencials del TEA femení són les següents:

    • Adquisició d’estratègies d’interacció social més efectives a partir de l’observació del món que les envolta (segons com actuen altres persones, el seu aspecte, el que diuen, etc.). Són capaces d’imitar els comportaments dels altres, d’adaptar de forma flexible la seva conducta en situacions socials i mostren més interès i iniciativa per fer amistats. Molts cops se senten diferents als altres, alienades d’elles mateixes i amb una gran pressió per encaixar.
    • Arriben a crear els seus propis guions en diferents situacions socials (com ara: quines preguntes fer o com s’han de dirigir als altres, històries a explicar, etc.). Poden intentar ocultar allò que consideren confús o difícil i actuar com si estiguessin bé.
    • Tendència al perfeccionisme i al control (sobretot en el joc entre iguals).
    • Tenen bona capacitat d’imaginació (fantasiegen i escapen a un món de ficció, tot i que acostuma a ser un joc no recíproc, automatitzat i molt controlat).
    • Els seus interessos restringits estan més relacionats amb persones i animals que en objectes (naturalesa, animals, nines, amistats, famosos, arts, escriure, moda i/o literatura) i això les ajuda a guanyar una major sensació d’identitat.    

Cal tenir en compte que els criteris diagnòstics actuals estan basats en homes, així com les principals eines de detecció que es van crear sota aquests criteris. Per això és difícil associar les dificultats del gènere femení com a pròpies del TEA.

Els trets de cada persona poden variar en el decurs del desenvolupament i alguns dels que afecten el comportament poden millorar amb la intervenció i les eines adequades.

Les xifres sobre afectació del TEA a la població indiquen una incidència de 60 a 100 casos per cada 10.000 habitants. Tenint en compte que la comarca del Maresme, àmbit prioritari d’actuació de TEAMAR, té una població aproximada de 450.000 habitants, l’afectació social del TEA resulta evident.

Ens agradaria ajudar-te

Tens dubtes? T’agradaria tenir més informació? Seria un plaer conèixer més de tu i els teus! Contacta’ns!