Benvolgudes famílies,
Avui, en relació amb el dia internacional en contra de la violència i l’assetjament escolar, parlarem de les principals senyals d’alarma que ens ajuden a identificar si els nostres joves es troben en una situació d’assetjament.
Els nois i les noies amb TEA, normalment, si viuen una situació d’assetjament, la comuniquen directament als seus pares. Tot i així, dins de la diversitat, ens podem trobar situacions on els joves no expliquen les situacions viscudes. Poden haver-hi diferents raons de per què no expliquen que estan sent assetjats: sentiments de por, humiliació i vergonya, la cultura de no acusar, la llei del silenci… Però, la més important a tenir present, és la falta de reconeixement i identificació de la situació que estan vivint. D’altra banda, també podem trobar dificultats comunicatives que limiten la capacitat d’explicar el que està passant. D’aquesta manera, és necessari fer ús d’ajudes visuals com a dibuixos, vinyetes o pictogrames. Un recurs interessant és el quadern adaptat amb pictogrames per a ajudar a les persones amb dificultats en la comunicació a expressar si estan en una situació d’assetjament escolar.
Algunes de les senyals d’alarma que ens poden ajudar a identificar si es troben en una situació d’assetjament escolar són les següents:
- Pèrdua de llibres, roba, motxilla…
- Ferides i blaus.
- Comportaments més ritualistes i obsessius, com l’augment de les estereotípies, preguntes repetitives, tics nerviosos…
- Es poden mostrar hipersensibles o reaccionen de manera exagerada a petits incidents.
- Tristesa.
- Pèrdua d’interès d’activitats que abans agradaven.
- Més aïllament i menor comunicació.
- Dificultats d’atenció.
- Resistència o rebuig a anar a l’escola.
- Problemes de son.
- Mal de cap o d’estómac.
La presència d’una o més senyals d’alarma, indica que és oportú investigar si la causa és l’assetjament escolar. D’altra banda, és necessari intensificar la comunicació entre el centres educatius i els pares del nen o la nena vulnerable, ja que ajudarà a mantenir informada a la família i la podem fer partícip de la situació. Proposem l’ús d’una agenda diària, de manera que els pares estiguin informats sobre els successos del dia a dia, perquè ens podem trobar joves amb dificultats d’expressar la seva rutina.
Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant i útil.
L’equip de Psicòlogues i Psicòlegs de TEAMAR.
Rey, A. (2018). Acoso escolar y Trastorno del Espectro del Autismo (TEA). Guía de actuación para profesorado y familias. Madrid: Confederación Autismo España.
Comentaris recents