Tornem amb el blog! I des d’aquí també volem recomenar-vos opcions cinematogràfiques per aquells moments que no sabem massa què fer per casa. Així doncs, avui us recomanem la sèrie “Atípico” (Atypical).

Inicialment podria semblar que aquesta tracta només d’un noi de 18 anys, en Sam, i les seves ganes de conèixer noies. Però és una sèrie que va més enllà!

Respecte això, aquesta obra de ficció ens mostra que les persones amb TEA tenen desitjos i la necessitat de ser persones autònomes acceptades i validades pels iguals i familiars. Que també tenen ganes de tenir una vida social, una vida romàntica i un futur motivant.

Ens ensenya les dificultats que una persona amb TEA pot sentir quan sent que el seu món canvia massa dràsticament, ajudant-nos a comprendre la seva incomprensió i les reaccions que això els crea. En diverses ocasions podrem veure com en Sam es mostra ansiós, i quins factors personals i ambientals poden provocar que estigui més neguitós.

Ens mostra, també, la repercussió que poden tenir les seves característiques en el seu entorn. Per exemple, es veu com la família procura adaptar-se a ell, i les emocions que això genera; com hi ha persones del seu centre educatiu que l’entenen i persones que no (i el possible problema que se’n deriva de la incomprensió dels companys); com influeix a la seva germana petita el fet que el seu germà gran tingui TEA i com hi ha amistats que, tot i ser molt diferents a ell, poden congeniar i aportar-li nous recursos.

En aquest sentit, ens ajuda a entendre tant les emocions, els pensaments i les vivències de la persona amb TEA però també de tot el seu entorn més proper.

Un altre fet interessant en aquesta sèrie són les diferents estratègies que en Sam aprèn per adaptar-se millor al seu entorn. Llistes, normes, gomes de pollastre, auriculars que anul·len el so, repetir les diferents espècies de pingüins… En alguns casos, aquestes són per calmar-se, en altres són per entendre la complexitat de, per exemple, una relació sentimental “informal” (no parella exclusiva), o fins i tot per controlar la quantitat d’informació que proporciona del seu interès restringit (en el seu cas, tot el món relacionat amb els pols; Àrtic i Antàrtic).

També ens ha agradat d’aquesta sèrie l’evolució d’en Sam al llarg de la mateixa. Es pot veure com millora en les seves relacions personals, en comprendre què és l’amor (tot i que potser no cap a la persona adient!), i fins i tot viu el sentiment de la gelosia.

Com sempre, hem de tenir en compte que en Sam no deixa de ser un personatge únic, que presenta les seves pròpies característiques. Cada persona amb TEA té diferents funcionalitats que poden variar completament. Però ens apropa a una visió realista, tendre, i en alguns punts, divertida de la vida d’en Sam a un institut ordinari, amb una feina a una botiga de tecnologia i sense les habilitats per aconseguir somriure adequadament a una noia quan intenta lligar amb ella! I també ens pot donar idees i/o recursos nous que podem tenir en compte quan tractem amb persones amb TEA!

I fins aquí us podem explicar… no volem desgarrar-vos Atípico amb un munt d’spoilers! Des de TEAMAR us recomanem que veieu aquesta sèrie, disponible a plataformes com Netflix, per comprendre millor tots els aspectes que hem comentat, i per gaudir d’una bona estona!

Us esperem d’aquí una setmana, amb noves recomanacions, consells i idees en un nou article!

Fins la propera!

L’equip de Psicòlogues i Psicòlegs de TEAMAR.