Aquest dijous us volem proposar aquest article, ja que, molts cops, ens trobem amb una reacció de por o rebuig quan us parlem de prendre medicació. Per això, ens agradaria explicar una mica millor en què consisteix aquest complement.
La medicació segons la RAE és el conjunt de medicaments i mitjans que serveixen per curar o prevenir una malaltia, o per alleugerar un dolor físic. Hem de tindre en compte que el TEA no és una malaltia ni un dolor físic, el TEA és un trastorn, una alteració del desenvolupament de determinades característiques en comparació al grup social normatiu. Aquest trastorn presenta una sèrie de dificultats en l’individu que el pateix, a nivell emocional, en la seva interacció social, en la comunicació, en les funcions executives i en les conductes repetitives.
Moltes famílies es pregunten: Si el TEA no és una malaltia, perquè és important la medicació?
La medicació ajuda a millorar alguns símptomes que interfereixen en el dia a dia de la persona i que, per si mateix, no pot gestionar. La medicació pot ajudar a millorar algunes de les dificultats de les persones amb TEA, com ara funcions executives, disminució de les conductes repetitives i la regulació de les seves emocions. Contràriament la medicació no pot ajudar a millorar les dificultats de comunicació i d’interacció social.
Desglossant les àrees en les que la medicació pot ajudar:
S’ha de tindre en compte que la medicació no és un requisit inclusiu per totes les persones amb TEA. Només és necessària quan la persona per si mateixa no pot controlar i l’interfereix de manera significativa a les tasques o vivències del seu dia a dia. És important saber que la medicació no farà que les dificultats desapareguin, sinó que podran ser més controlades i amb ajuda terapèutica podran veure’s millorades.
La pregunta clau; Quan es necessita medicació?
És important valorar el moment, conèixer la gravetat de la simptomatologia que presenta la persona i el grau en que l’interfereix en el seu dia a dia. Per suposat, la medicació ha d’estar receptada per un metge i que aquest hagi donat la instrucció que aquesta és necessària.
El tema que més preocupa a aquestes persones i a les persones que l’envolten són els efectes de la medicació.
És important trobar l’equilibri entre els beneficis i els efectes secundaris no desitjats de la medicació. Podem aconseguir-ho explicant bé les dificultats de la persona amb TEA als professionals, seguir les indicacions del psiquiatre i no canviar les pautes d’administració de la medicació sense consultar amb el professional.
En relació als tipus de medicació més comuns que es recepten a les persones amb TEA, es presenten, d’una banda els antipsicòtics, entre ells el Risperdal i l’Abilify, que tenen com a objectiu millorar l’agressivitat, els comportaments repetitius i la irritabilitat. D’altre banda els psicoestimulants, Concerta, Rubifen, Elavnse o Strattera, que treballen en la hiperactivitat, la impulsivitat i l’atenció.
Finalment i resumint l’entrada d’aquest bloc és molt important tindre cura amb l’administració de la medicació, no medicar mai sense recepta, no retirar la medicació de cop o si observo que no m’agrada l’efecte, no enganyar i donar-li la medicació a la persona amb TEA d’amagat i no deixar lliure disposició de la medicació.
Esperem que us hagi servit per trencar aquestes pors envers la medicació. Ens llegim el proper dijous!
L’equip de Psicòlogues i Psicòlegs de TEAMAR.
Comentaris recents