PAUTES PER ACOMPANYAR UNA PERSONA AMB TRASTORN DE LA CONDUCTA ALIMENTÀRIA (TCA)

Bona tarda famílies!

El dia 30 de novembre se celebra el Dia Mundial contra els Trastorns de la Conducta Alimentària i des de l’Associació de TEAMAR ens agradaria sensibilitzar-vos amb aquesta problemàtica, entre altre motius, degut a la comorbiditat entre TEA i TCA. Per això, creiem que és important explicar què són els TCA i oferir pautes per acompanyar una problemàtica com aquesta.

Els TCA són un conjunt de problemàtiques referents a la relació que les persones podem tenir amb l’alimentació i el propi cos o figura. D’aquestes es poden derivar una sèrie de conseqüències molt greus per a la salut.

• Suposen un gran impacte sobre la qualitat de vida de les persones, ja que les dificultats estan relacionades amb una cosa tan bàsica com és l’alimentació (present contínuament en el nostre dia a dia) i amb el propi cos (ens acompanya tota la nostra vida i ens permet viure)
• Són problemes psicològics, de manera que inclouen qüestions complexes com les emocions, creences, valors, identitat, etc.
• Sovint tenen inici a l’etapa de l’adolescència ja que aquesta es caracteritza per la construcció de la identitat i la importància del iguals.
• Existeixen diferents tipus: anorèxia nerviosa, bulímia nerviosa, trastorn per afartament, trastorn per ruminació, trastorn per evitació, pica i altres trastorns de la conducta alimentaria no especificats.

Diferents estudis exposen que algunes característiques TEA com pot ser la rigidesa cognitiva, les hipersensibilitats a les textures, les dificultats en les relacions socials, les dificultats de regulació emocional i la fixació en el detall, poden facilitar l’inici i el manteniment dels TCA.

És interessant saber també, que degut a aquestes similituds, sovint el TEA pot passar desapercebut, especialment amb noies, i quan es tracta el TCA s’observen els trets TEA de base.

A continuació s’exposen una sèrie de pautes recomanades per acompanyar un TCA com a familiar o amiga:

• Aprèn sobre els TCA, no només són un problema amb el menjar, això només és la punta que sobresurt del iceberg, sovint van lligats a una baixa autoestima, alt perfeccionisme i autoexigència, dificultats interpersonals, etc.
• Llegeix i informa’t sobre grassofòbia. Tots i totes som persones que hem nascut en societat i per tant hem rebut influències culturals respecte l’alimentació i la figura corporal. Intentem canviar també el llenguatge que utilitzem i deixar de relacionar “gorda” amb “vaga, descuidada, fracassada” i “prima” amb “atractiva, exitosa, perseverant”, de la mateixa manera que hem de deixar de moralitzar els aliments com “bons” o “dolents” o associar certs aliments a determinats cossos.
• Els TCA són processos llargs i complexes, no hem d’intentar cercar solucions immediates, qualsevol petit avanç és important! Vigilar amb intentar disminuir l’angoixa de la persona amb altres conductes problemàtiques com proposant altres maneres d’aprimar-se, per exemple l’esport, enlloc de la restricció calòrica (deixar de menjar). Ambdues opcions són problemàtiques.
• Evita parlar del seu cos ni del cos d’altres persones, siguin quin siguin aquests cossos, pot ser reforcem altres conductes problema sense saber-ho o invalidem el malestar. Hem d’intentar que el físic no sigui el centre d’atenció i per tant evitar afalacs relacionats amb la bellesa.
• Evita parlar del que menja (quantitat i qualitat) la persona o una mateixa (p.ex. “vas a menjar-te tot això?” o “mare de deu, demà toca compensar tot el que hem menjat”)
• Davant la sensació de descontrol amb el menjar, la solució no és exercir un control més estricte, de fet la restricció alimentària és dels factors de risc més importants a l’hora d’iniciar i mantenir un TCA. En definitiva, no proposis la realització de cap tipus de dieta (incloent aquí l’intent de menjar més saludable si això suposa control de manera obsessiva)
• No assumeixis el tipus de problemàtica segons el cos de la persona (p.ex. “no està tan prima per tenir anorèxia, no deu ser tan greu” o “ el trastorn per afartament només es dona en persones grasses” ) ni tampoc la recuperació en funció del pes (p.ex. ha pujat de pes per tant ja està recuperada), els TCA es poden donar en tots els cossos i la recuperació va més enllà que la pujada de pes.
• Vigila la manera en que es fa l’exercici físic: s’hauria de permetre sempre i quan no tingués la funció de compensar el que s’ha menjat o modificar el cos de manera obsessiva.
• Hem de veure més enllà del diagnòstic, la seva identitat no s’ha de focalitzar en el TCA, són també persones amb interessos, aficions, valors, etc.

SER AMIC/AMIGA, PARELLA, FAMILIAR, ETC. D’UNA PERSONA AMB TCA NO ÉS GENS FÀCIL, ÉS NORMAL QUE ESTIGUIS ANGOIXADA, PERÒ TU TOTA SOLA NO POTS ASSUMIR LA RESPONSABILITAT DE QUE LA PERSONA ES RECUPERI… DEMANA AJUDA!

RECORDA, ESCOLTANT I MOSTRAN-TE COMPRENSIVA ÉS SUFICIENT, NECESSITA EL TEU SUPORT.

Psicòlogues i psicòlegs de TEAMAR!