Una de les dificultats de les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és entendre els pensaments, emocions i intencions dels altres, el que sovint els porta a mal interpretar situacions i comportar-se d’una manera que no és l’esperada. Aquest aspecte provoca que en ocasions la seva interacció sigui inadequada ja que no “filtren” els seus pensaments i responen de manera sincera a allò que veuen o se’ls hi pregunta.
D’aquesta manera, si a un nen/a amb TEA li preguntes que li sembla el teu nou pentinat i no li agrada, respondrà amb sinceritat que no et queda bé perquè no es capaç de posar-se en el teu lloc i predir que amb el seu comentari et farà sentir malament. El nen/a amb TEA no ho fa de manera malintencionada, sinó que no és conscient de l’impacte de la seva conducta en l’altre. El que per a moltes persones seria un nen/a mal-educat, és en realitat un nen/a amb dificultats per saber interpretar les emocions dels altres i comportar-se de manera congruent amb el que s’espera d’ell/a en cada situació.
I, així doncs, ¿com podem ajudar-los a respondre de manera adequada?
En primer lloc, cal fer-los entendre que les persones quan ens relacionem amb els altres fem servir un filtre social per seleccionar quins pensaments podem dir i quins ens guardem. Per això, es important que entenguin la diferència entre el pensar i el dir.
En segon lloc, cal fer-los reflexionar sobre quins són el tipus de pensaments que s’han de guardar i no comunicar. En aquest punt, és important que els ajudem a pensar en com les seves paraules fan sentir als altres i que aquells comentaris que fan sentir malament ens els hem de guardar. És important tenir en compte, que no s’ha de negar l’existència de pensaments negatius o poc amables, ja que tots en tenim, però sí la importància de no comunicar-los per no fer sentir malament a les persones del nostre entorn.
Finalment, els hi hem de proporcionar una conducta alternativa adequada per a que sàpiguen com respondre a la interacció social; si només ens centrem en limitar el que poden pensar i dir, no estem ajudant-los a respondre adequadament a la interacció social. Per exemple, li expliquem al nen imaginat que la mama ve amb una samarreta nova i té un somriure molt gran a la cara, tu mires la samarreta i penses “que lletja”. Si li diem que lletja la mare es posarà trista, per tant li diem “és diferent”, així sabrà que no t’entusiasma, però no es posarà trista.
En definitiva, es tracta de fer de traductors de l’impacte de les seves paraules en els altres i ensenya’ls-hi una alternativa adequada per respondre.
Si us ha agradat aquesta entrada i voleu saber més sobre com afrontar situacions d’aquest estil, ens ho podeu deixar a comentaris. També podeu compartir-ho al vostre Facebook, twitter o altres xarxes socials per ajudar-nos a fer difusió sobre el TEA.
Equip de psicòlegs de l’Associació TEAMAR
Font de la imatge principal: vinyeta Mafalda
Comentaris recents