Hi havia una vegada, en un país no molt llunyà, un gran perill amenaçava a tota la població. Corrien temps difícils, la por predominava per sobre de totes les altres emocions, el virus de la corona estava arreu, i ningú quedava excempt de la seva ira. Científics, metges i savis van aconsellar als seus dirigents que el millor seria que tothom es quedés a casa per així evitar les maldats del petit virus. I així fou durant una temporada. 

La població es va recluir, els carrers quedaren buits, les empreses s’aturaren i el món es paralitzà. Només uns pocs herois i heroïnes s’atrevien a sortir, per combatre l’enemic amb perícia i per abastir a la població. I així, amb la reclusió, la Terra va començar a sanar, l’aire començà a estar més net, les aigües tornaren a recuperar la seva puresa i el virus, poc a poc, va anar perdent força, i va anar reculant, fins al punt de començar a estar controlat.   

La vida exterior començava a brillar, però a l’interior de les llars la sensació de manca de llibertat estava fent enfollir als seus habitants, pel que els governants van decidir que començarien el que anomenaren “La desescalada”, un procés que portaria al desconfinament, a poder tornar a sortir i gaudir de l’aire fresc, els rajos del sol i del món començat a sanar. 

Van planejar varies fases… La primera consistia en permetre la tornada a algunes feines de manera presencial, després van alliberar els més petits de les cases, els ancians i els esportistes… després planejaven permetre obrir restaurants i tendes petites, però sempre amb cita prèvia i amb un terç de l’ocupació com a màxim… es van plantejar fins i tot permetre obrir teatres i cinemes per recuperar aquell valor tan important en els éssers humans, la cultura… i així, mica en mica, anar-se obrint pas cap a un tren de vida com el que tenien abans de la pandèmia…

Per prevenir, la casta governant va marcar unes pautes de seguretat que havien de permetre controlar el virus i evitar el contagi entre els habitants. Si la població les seguia, tot aniria bé. Però, sorpresa-sorpresa, moltes persones no les van seguir i el virus va tornar a agafar empenta, va tornar a recuperar força i malgrat els esforços de totes aquelles heroïnes que s’havien passat mesos combatent-lo sense treva ni descans van veure amenaçat tot allò que havien aconseguit…

I en aquest punt és en el que ens trobem. El covid-19 està començant a ser controlat, gràcies als esforços de tothom, gràcies al treball d’alguns. La desescalada s’ha pensat com un procés on poc a poc poder reactivar l’economia, la societat i la vida de les persones, per cuidar la salut mental i econòmica de la població. Ara bé, com bé sabem, les coses no sempre surten segons el planejat. Per això, des de TEAMAR us recomanem que anticipeu als vostres fills i filles que és molt probable que aquest procés no pugui ser així i que poden haver molts canvis, pot allargar-se, poden canviar els plans i les mesures, podem tornar enrere i reconfinar-nos si no surt bé i el coronavirus torna a guanyar força… En altres paraules, que aquest pla no és més que una fase alfa, una hipòtesis inicial que s’ha creat per a tenir una idea de com pot ser el camí que tenim per recórrer, però en el que poden haver molts imprevists i canvis de ruta. 

D’aquesta manera, mantindrem unes expectatives realistes: “Hi ha aquest pla, però no sabem si es podrà acomplir. Potser hi ha d’haver algun canvi, però ens anirem adaptant. Pensem en quin és el següent pas i mirem si el podem assolir. El que sí que és segur és que, passi el que passi, encara que alguna cosa no vagi bé, cada dia estem més a prop de poder sortir i de poder controlar el coronavirus, potser serà el 24 de juny, potser al juliol, potser al desembre, però dia rere dia hi ha multitud de persones investigadores, sanitàries i científiques que lluiten per aconseguir que puguem tornar a la “normalitat”.”

Un plantejament així els permetrà una millor acollida del que estigui per venir, que no pas si pensen que el dia 24/06/2020 a les 23:59 serà l’últim instant del confinament i les restriccions (és a dir, si tenen unes altes expectatives), o si, per contra, pensen que això durarà per sempre més (molt baixes). 

Esperem que us hagi agradat l’entrada de l’article d’avui, que la compartiu i ens doneu un miler de LIKES! Fins molt aviat!

L’Equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR

____________________________________________________________________

Había una vez, en un país no muy lejano, un gran peligro amenazaba en toda la población. Corrían tiempos difíciles, el miedo predominaba por encima de todas las otras emociones, el virus de la corona estaba por todas partes, y nadie quedaba exento de su ira. Científicos, médicos y sabios aconsejaron a sus dirigentes que lo mejor seria que todo el mundo se quedara en casa por así evitar las maldades del pequeño virus. Y así fue durante una temporada.

La población se recluyó, las calles quedaron vacíos, las empresas se pararon y el mundo se paralizó. Solo unos pocos héroes y heroínas se atrevían a salir, para combatir el enemigo con pericia y para alcanzar en la población. Y así, con la reclusión, la Tierra empezó a sanar, el aire empezó a estar más limpio, las aguas volvieron a recuperar su pureza y el virus, poco a poco, fue perdiendo bastante, y fue reculando, hasta el punto de empezar a estar controlado.

La vida exterior empezaba a brillar, pero en el interior de los hogares la sensación de carencia de libertad estaba haciendo enloquecer a sus habitantes, por el que los gobernantes decidieron que empezarían el que denominaron “La desescalada”, un proceso que llevaría al desconfinamiento, a poder volver a salir y disfrutar del aire fresco, los rayos del sol y del mundo empezado a sanar.

Planearon varías fases… La primera consistía al permitir la vuelta a algunos trabajos de manera presencial, después liberaron los más pequeños de las casas, los ancianos y los deportistas… después planeaban permitir abrir restaurantes y tiendas pequeñas, pero siempre con cita previa y con un tercio de la ocupación como máximo… se plantearon incluso permitir abrir teatros y cines para recuperar aquel valor tan importante en los seres humanos, la cultura… y así, poco a poco, irse abriendo hacia un tren de vida como el que tenían antes de la pandemia…

Para prevenir, la casta gobernante marcó unas pautas de seguridad que tenían que permitir controlar el virus y evitar el contagio entre los habitantes. Si la población las seguía, todo iría bien. Pero, sorpresa-sorpresa, muchas personas no las siguieron y el virus volvió a coger empujón, volvió a recuperar fuerza y a pesar de los esfuerzos de todas aquellas heroínas que se habían pasado meses combatiéndolo sin tregua ni descanso vieron amenazado todo aquello que habían conseguido…

Y en este punto es en el que nos encontramos. El covid-19 está empezando a ser controlado, gracias a los esfuerzos de todo el mundo, gracias al trabajo de algunos. La desescalada se ha pensado como un proceso donde poco a poco poder reactivar la economía, la sociedad y la vida de las personas, para cuidar la salud mental y económica de la población. Ahora bien, como bien sabemos, las cosas no siempre salen según el planeado. Por eso, desde TEAMAR os recomendamos que anticipéis a vuestros hijos e hijas que es muy probable que este proceso no pueda ser así y que pueden haber muchos cambios, puede alargarse, pueden cambiar los planes y las medidas, podemos volver atrás y reconfinarnos si no sale bien y el coronavirus vuelve a ganar fuerza… En otras palabras, que este plan no es más que una fase alfa, una hipótesis inicial que se ha creado para tener una idea de cómo puede ser el camino que tenemos para recorrer, pero en el que pueden haber molidos imprevistos y cambios de ruta.

De este modo, mantendremos unas expectativas realistas: “Hay este plan, pero no sabemos si se podrá cumplir. Quizás tendrá que haber algún cambio, pero nos iremos adaptando. Pensemos en cuál es el siguiente paso y miremos si lo podemos lograr. El que sí que es seguro es que, pase lo que pase, aunque algo no vaya bien, cada día estamos más cerca de poder salir y de poder controlar el coronavirus, quizás será el 24 de junio, quizás en julio, quizás en diciembre, pero día tras día hay multitud de personas investigadoras, sanitarias y científicas que luchan para conseguir que podamos volver a la “normalidad”.”

Un planteamiento así les permitirá una mejor acogida de lo que esté por venir, que no si piensan que el día 24/06/2020 a las 23:59 será el último instante del confinamiento y las restricciones (es decir, si tienen unas altas expectativas), o si, por el contrario, piensan que esto durará por siempre jamás más (muy bajas).

¡Esperamos que os haya gustado la entrada del artículo de hoy, que la compartáis y nos dais un millar de LIKES! ¡Hasta muy pronto!

El Equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR