En el món de l’Autisme, sovint ens trobem amb nois / es que desenvolupen el que anomenem hiper o hiposensibilidades. Aquestes, consisteixen en un augment (hiper) o una disminució (hipo) de la capacitat de percebre algun dels 5 sentits així com del dolor. La més comuna és la hipersensibilitat auditiva i la hiposensibilitat al dolor físic.
El treball en aquesta àrea és complicat, ja que no hi ha cap norma estàndard que compleixin les persones amb TEA (Trastorn de l’espectre autista), sinó que un noi / a pot mostrar un rang de sensibilitat infinitament diferent al d’un altre noi / a. Així doncs, el vincle terapèutic, una bona formació en TEA, així com una teràpia personalitzada a les necessitats de la persona, han de ser imprescindibles per a la seva evolució.
A dia d’avui, encara es desconeix el motiu pel qual les persones amb TEA mostren aquestes hiper/hiposensibilitats. La teoria amb més força és la de la Dra. en neurobiologia Nadine Cogolla que aposta per una afectació en l’ínsula, una área cerebral. Segons un article publicat per Pilar Quijada seguint la teoria de la Dra. Cogolla, en l’experimentació amb animals (ratolins amb comportaments TEA) s’ha obtingut com a resultat que hi ha un desequilibri dins de l’ínsula pel que fa a connexions neuronals d’excitació i d’inhibició . En altres paraules, un sol estímul sensorial (ex. Un soroll) provoca una resposta tan intensa, que per més que s’afegeixi un altre estímul (ex. El tacte), aquest no és processat. És a dir, un sol estímul pot saturar tot el sistema.
Actualment, trobem dues línies d’intervenció sobre les alteracions sensorials: La dels reflexos primaris, aportada pel doctor en medicina i especialista en psiquiatria Harald Blomberg, i el corrent de la integració sensorial de la terapeuta ocupacional i psicòloga Anna Jean Ayres.
Des del primer corrent, es considera que les dificultats sensorials dels nens / es es deuen a no haver integrat correctament els reflexos primaris de l’etapa infantil. Els reflexos primaris són moviments automàtics dirigits des del tronc encefàlic, que tenim des de nadons i que ens permeten sobreviure i adaptar-nos a les diferents demandes evolutives que se’ns presenten. Quan aquests no s’integren bé provoquen que el desenvolupament neurològic es trobi alterat provocant dificultats en habilitats motores, així com en percepció sensorial i cognitiva.
La intervenció terapèutica des d’aquesta corrent consisteix en la correcta integració d’aquests reflexos primaris mitjançant la tècnica del Blomberg Rhythmic Movement Training, que consisteix en imitar els reflexos que s’haurien d’haver adquirit de nens per així poder-los integrar correctament i permetre al cervell la maduració que li correspondria per edat cronològica.
Des de la segona corrent, es considera que les dificultats sensorials dels nens / es es deuen a no realitzar bé el procés d’integració sensorial (Registre de la informació, orientació i atenció, interpretació, organització de la resposta i execució de la mateixa) que es desenvolupa fins als 7 primers anys de vida.
S’estableix una taxonomia per treballar les dificultats dels nois / es en funció d’on hi ha una interferència en aquest processament de la informació sensorial que reben o que tornen (Viader, 2015):
- Desordre en la modulació sensorial:
- Hiporreactividad (falta de reacció)
- Hiperreactivitat (respostes explosives o d’evitació)
- Cerca sensorial d’estímuls i experiències
- Desordre en la discriminació sensorial
- Manca de comprensió de la informació
- Descoordinació motriu (control postural, coordinació bilateral)
- Dispraxia (fallades en l’aprenentatge)
En aquest cas, el treball multidisciplinar dels terapeutes ocupacionals que corregeixen aquests desordres sensorials al costat del treball del psicòleg per afrontar i anticipar totes les reaccions que es desencadenen de les híper/hipo sensibilitats, és el que millor pronòstic presenta per a les persones amb TEA.
Finalment, es recomana utilitzar els diferents elements de les aules sensorials sobretot per pujar el arousal d’aquells que tenen un to baix, i per reduir l’excitació en aquells que tenen un to d’arousal més alt (integrant així la teoria de la Dra. Cogolla) i intercalar “breaks sensorials”, com fer 10 jumping jumps, entre activitats que suposen major concentració, com ara tasques acadèmiques, ja que ajuda a disminuir l’ansietat i tornar a posar el sistema en alerta.
No us perdeu la propera entrada dijous vinent :). Fins la propera!
Equip de psicòlegs de l’associació TEA Asperger del Maresme
Comentaris recents