El 18 de Febrer es celebra el Dia Internacional de la Síndrome d’Asperger, coincidint amb l’aniversari del naixement de Hans Asperger (18/02/1906-21/10-1980), psiquiatre austríac que va descriure per primera vegada la síndrome l’any 1943, tot i que el reconeixement internacional d’aquest trastorn no es va produir fins la dècada dels 90.
La Síndrome d’Asperger és un trastorn que pot manifestar alteracions en àmbits com: Llenguatge i Comunicació (Llenguatge pedant i repetitiu, interpretació literal del llenguatge, comunicació verbal pobre, alteració en la prosòdia (ritme, entonació, etc.),manca d’estructuració del discurs, etc.), Interacció Social (Dificultats de relació (especialment amb persones de la mateixa edat), falta de reciprocitat, incorrecta interpretació i gestió dels sentiments i emocions propis i aliens, etc.) i Rigidesa Cognitiva i Conductual (pensament lògic i concret, manca de flexibilitat , interessos restringits, etc.). Podríem dir que la Síndrome d’Asperger suposa una dificultat per entendre el món social, amb tot el que això comporta, fent-los dur a terme comportaments socials inadequats que els creen problemes en els diferents escenaris socials en els que es troben.
Actualment, la Síndrome d’Asperger es troba enquadrada dins del Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), diferenciada del conegut autisme clàssic segons el grau de severitat, però englobat dins del mateix trastorn degut als seus punts en comú a nivell global.
Durant molts anys la Síndrome d’Asperger, ha estat una desconeguda per a aquelles persones que no l’han viscuda de prop. Cada cop més, mitjans de comunicació, entitats, etc. en fan més ressò i donen a conèixer aquesta síndrome, invisible durant molt de temps. Tot i així, a vegades la imatge que es dóna sobre aquesta no es sempre l’adequada. Moltes vegades es llencen missatges positius que, tot i que són molt necessaris, no donen una visió real sobre el que han de enfrontar-se cada dia les persones que la viuen, convertint-les en persones “amb petites rareses”. Altres vegades, es centren tan sols en donar una visió negativa, exagerada, alterada i allunyada de la realitat. I és que són molts els mites i falsos coneixements que es tenen sobre aquesta, els quals provoquen una mala comprensió del trastorn, de les dificultats que genera i del que implica per a la persona que hi conviu, així com de les capacitats i possibilitats d’aquesta.
És important aprofitar aquests dies, destinats a al conscienciació social, per fer difusió i enviar un missatge a la resta del món sobre què és la Síndrome d’Asperger i com és la realitat del dia a dia de les persones que la tenen. Però també cal recordar la importància de no quedar-se aquí, i seguir-ho fent i transmetent la resta de dies a l’any, no només per fer visible aquest col·lectiu dins la diversitat de la nostra societat, sinó lluitar per fer-los partícips de la vida social. Està clar que és necessari que les persones amb Síndrome d’Asperger treballin al llarg de la seva vida per a adaptar-se dins d’un món social i normatiu, però també cal destacar la importància que aquest món que els envolta pugui adaptar-se a ells, a les seves dificultats, a les seves necessitats, i sobre tot, a fomentar les seves capacitats i habilitats.
Per tot això, és necessari fer que la resta del món entengui i comprengui a les persones amb Asperger, però sobre tot que el conegui, ja que és el desconeixement el que crea la por, els tabús… i per tant, el que dificulta i/o atura el progrés de la difusió real d’aquest dins la societat i la seva obertura i adaptació a la diversitat, a conèixer i entendre persones diferents, que podrien aportar molt més si, a més d‘exigir-los adaptar-se al món que els envolta, el món també s’adaptés a elles.
Si us ha agradat aquesta entrada podeu comentar les vostres opinions i suggeriments, així com compartir-ho a les diferents xarxes socials per fer-ne difusió.
L’Equip de psicòlegs de l’Associació TEAMAR
El 18 de Febrero se celebra el Día Internacional del Síndrome de Asperger, coincidiendo con el aniversario del nacimiento de Hans Asperger (18/02/1906-21/10/1980), psiquiatra austriaco que describió por primera vez el síndrome en el año 1943, aunque el reconocimiento internacional de este trastorno no se produjo hasta la década de los 90.
El Síndrome de Asperger es un trastorno que puede manifestar alteraciones en ámbitos como: Lenguaje i Comunicación (Lenguaje pedante i repetitivo, interpretación literal del lenguaje, comunicación verbal pobre, alteración en la prosodia (ritmo, entonación, etc.), falta de estructuración del discurso, etc. ), Interacción Social (Dificultades de relación (especialmente con personas de la misma edad), falta de reciprocidad, incorrecta interpretación y gestión de los sentimientos y emociones propios y ajenos, etc.) i Rigidez Cognitiva i Conductual (pensamiento lógico i concreto, falta de flexibilidad, intereses restringidos, etc.). Podríamos decir que el Síndrome de Asperger supone una dificultad para entender el mundo social, con todo lo que esto comporta, haciéndoles llevar a cabo comportamientos sociales inadecuados que les crean problemas en los diferentes escenarios sociales en los que se encuentran.
Actualmente, el Síndrome de Asperger se encuentra encuadrado dentro del Trastorno del Espectro Autista (TEA), diferenciada del conocido autismo clásico según el grado de severidad, pero englobado dentro del mismo trastorno debido a sus puntos en común a nivel global.
Durante muchos años el Síndrome de Asperger, ha sido un desconocido para aquellas personas que no lo han vivido de cerca. Cada vez más, medios de comunicación, entidades, etc. hablan y dan a conocer este síndrome, invisible durante mucho tiempo. Aun así, a veces la imagen que se da sobre este no es siempre la adecuada. Muchas veces se lanzan mensajes positivos que, aunque son muy necesarios, no dan una visión real sobre lo que tienen que enfrentar cada día las personas que lo viven, convirtiéndolas en personas “con pequeñas rarezas”. Otras veces, se centran tan solo en dar una visión negativa, exagerada, alterada y alejada de la realidad. Y es que son muchos los mitos y los falsos conocimientos que se tienen sobre este, los cuales provocan una mala comprensión del trastorno, de las dificultades que genera y de lo que implica para la persona que convive con él, así como de las capacidades y posibilidades de esta.
Es importante aprovechar estos días, destinados a la concienciación social, para hacer difusión y enviar un mensaje al resto del mundo sobre qué es el Síndrome de Asperger y como es la realidad del día a día de las personas que lo tienen. Pero también es necesario recordar la importancia de no quedarse ahí, y de seguirlo haciendo y transmitiéndolo el resto de días del año, no solo para hacer visible este colectivo dentro de la diversidad de nuestra sociedad, sino luchar para hacerlos participes de la vida social. Está claro que es necesario que las personas con Síndrome de Asperger trabajen a lo largo de su vida para adaptarse dentro de un mundo social y normativo, pero también es importante destacar la importancia de que este mundo que los rodea pueda adaptarse a ellos, a sus dificultades, a sus necesidades, i sobre todo, a fomentar sus capacidades y habilidades.
Por todo esto, es necesario hacer que el resto del mundo entienda y comprenda a las personas con Asperger, pero sobretodo que lo conozca, ya que es el desconocimiento el que crea el miedo, los tabús… i por tanto, el que dificulta i/o frena el progreso de la difusión real de este dentro de la sociedad y su apertura y adaptación a la diversidad, a conocer y entender personas diferentes, que podrían aportar mucho más si, además de exigirles adaptarse al mundo que les rodea, el mundo también se adaptara a ellos.
Si os ha gustado esta entrada podéis comentar vuestras opiniones y sugerencias, así como compartirlo en las diferentes redes sociales para hacer difusión.
Equipo de psicólogos de la Asociación TEAMAR
Comentaris recents