Benvolgudes famílies!

Avui parlarem dels desencadenants de l’ansietat en l’autisme. Existeixen una sèrie de detonants que activen l’ansietat. És important detectar quins són aquests per a poder prevenir-la i controlar-la.

Els desencadenants de l’ansietat poden ser esdeveniments, situacions i/o objectes que apareixen abans d’una crisi nerviosa. A continuació, destacarem els desencadenants de l’ansietat més comuns en persones amb diagnòstic de TEA:

1. Sobrecàrrega sensorial: és molt comú que les persones diagnosticades amb TEA presentin dificultats relacionades amb la integració sensorial en forma d’hiporeactivitat i/o hiperreactivitat a estímuls tàctils, olfactius, visuals, auditius, gustatius i propioceptius. D’aquesta manera, l’entorn es converteix en un possible lloc amb molt de soroll, amb massa llum, amb sobreestimulació… Per tant, les possibilitats de sentir estrès són més elevades.

2. Hipervigilància: un detonant de l’ansietat en l’autisme és la sensació de no controlar l’entorn i els esdeveniments que poden donar-se, derivant en una hipervigilància la qual intenta controlar tot el que passa al seu voltant (horaris, rutines, obligacions, altres persones…). Com menys control presenten en els esdeveniments, major és la necessitat d’augmentar els comportaments de control per a reduir l’ansietat i l’estrès. Tanmateix, s’ha d’anar amb compte amb el control excessiu, ja que també pot provocar els mateixos estats emocionals d’estrès.

3. Expressió i comprensió del llenguatge: la integració i la comprensió de la informació verbal pot suposar una dificultat per a les persones amb diagnòstic TEA perquè poden presentar limitacions en el pensament abstracte i tenir un pensament més visual (amb imatges). El comportament ansiós pot aparèixer com a conseqüència de la dificultat per integrar la informació basada en el llenguatge, sense fer servir suport visual.

4. Respostes ambigües: respostes com: ‘’després d’una estona’’, ‘’ja veurem’’, ‘’depèn de com et comportis’’, etc. poden descol·locar a les persones amb diagnòstic TEA perquè no defineixen un marc temporal tangible i concret. L’ansietat pot desencadenar-se perquè no obtenen una resposta comprensible i clara a les qüestions plantejades (són ambigües i són respostes obertes).

5. Invasió de l’espai privat: poden sentir malestar quan senten que hi ha invasió de l’espai privat, per exemple: quan estan seguint un ritual i interfereix algú, el contacte físic no desitjat, quan s’angoixen perquè hi ha moltes instruccions a seguir…

6. El pes de la lògica: les persones diagnosticades de TEA poden interpretar els esdeveniments amb rigidesa i adoptar una postura inflexible (blanc o negre) basats en pensaments reglats i amb patrons estables. Necessiten solucions lògiques i concretes als problemes, per això, busquen raonaments basats en els fets lògics.

Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant i útil.

L’equip de Psicòlogues i Psicòlegs de TEAMAR.

Font: Paula, I. (2016). La ansiedad en el autismo. Alianza Editorial.