A l’entrada del blog d’avui volem parlar d’alguns mecanismes d’adaptació social que duen a terme típicament les nenes, noies i dones amb TEA, però que també fan servir molts nens, nois i homes amb TEA.

Aquests dos mecanismes són la imitació i el camuflatge. Què curiosos oi? De ben segur que us estareu preguntant què són, per a què serveixen i què els motiva a fer-los servir.

Doncs bé, la Imitació és un mecanisme d’adaptació que consisteix en observar i absorbir el discurs, la gestualitat, el to de veu i fins i tot el caràcter d’una persona socialment acceptada. Aquest mecanisme és altament útil, ja que gairebé assegura l’adaptació al context, ajudant a ser sempre adequats/des i augmenta la probabilitat de ser acceptats/des.

Emperò, aquest mecanisme pot acabar sent perjudicial si s’empra en excés, ja que pot provocar una sensació de buidor i fins i tot de manca d’identitat, que pot acabar duent a la persona a simptomatologia depressiva i una baixa autoestima.

Per ajudar a la persona amb TEA que empra aquest mecanisme, podem explicar-los la metàfora de “veni, vidi, vici” del mateix Cèsar: Vaig venir, vaig veure i vaig vèncer. Tanmateix, els podem explicar que és com quan viatgem a una cultura totalment diferent a la nostra. En aquest cas, hem d’aprendre les noves costums i adaptar-nos, però sense perdre la nostra essència i manera de ser i de fer. Així, podem encaixar però seguir aportant tot allò que és únic en nosaltres i ajuda a créixer a la resta de gent del nostre voltant! En aquest sentit, és important que també reforçem la identitat i totes les fortaleses que té la persona, tant interessants i positives!

D’altra banda, hi ha l’habilitat del Camuflatge. Les persones amb TEA poden aprendre a “camuflar” algunes de les seves dificultats en entorn socials. És el que moltes persones defineixen “dur una màscara”. Aquesta màscara òbviament els i les ajuda a dur a terme el seu dia a dia, però és una font d’ansietat i d’estrès, ja que no estan podent ser ells i elles mateixos/es i acumulen les pors, els nervis i les contrarietats. És, el que s’entén en la cultura popular, Dr. Jekyll i Mr. Hide. Així, en el seu dia a dia a l’escola, institut o feina, la persona amb TEA s’adapta plenament a les exigències del seu entorn, funcionant de manera socialment acceptada, però quan arriba a casa i es treu aquesta “màscara”, surten totes les angoixes que ha acumulat durant el dia, podent mostrar-se irritable, contrariat/da i/o explotar de manera irosa o ansiosa.

Aquest mecanisme s’empra principalment per una por compartida per a tots els humans: por a ser acceptat/da.

Així doncs, hem d’ajudar a aquestes persones a ser assertives, a posar límits i oferir-se l’espai que necessiten per a “recarregar piles” durant el seu dia a dia, podent fer l’esforç d’adaptar-se en aquest món tan canviant i aleatori com és el món social, però trobant els seus moments per tal d’alliberar nervis i recuperar energia per tal de poder seguir.

Esperem que us hagi agradat aquesta entrada del blog, que us hagi semblat útil i, sobretot, que hagueu après quelcom nou! Ens encantarà que la compartiu amb la gent del vostre voltant, que ens doneu un súper LIKE i que torneu a per més la setmana vinent!

Fins el proper juernes!

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR

—————————————————————————————————————-

En la entrada del blog de hoy queremos hablar de algunos mecanismos de adaptación social que llevan a cabo típicamente las niñas, chicas y mujeres con TEA, pero que también usan muchos niños, chicos y hombres con TEA.

Estos dos mecanismos son la imitación y el camuflaje. Qué curiosos, ¿verdad? Seguro que os estaréis preguntando qué son, para qué sirven y qué los motiva a usarlos.

Pues bien, la Imitación es un mecanismo de adaptación que consiste al observar y absorber el discurso, la gestualidad, el tono de voz e incluso el carácter de una persona socialmente aceptada. Este mecanismo es altamente útil, puesto que casi asegura la adaptación al contexto, ayudando a ser siempre adecuados/das y aumenta la probabilidad de ser aceptados/das.

Pero, este mecanismo puede acabar siendo perjudicial si se emplea en exceso, puesto que puede provocar una sensación de vacío e incluso de carencia de identidad, que puede acabar llevando a la persona a sintomatología depresiva y una baja autoestima.

Para ayudar a la persona con TEA que emplea este mecanismo, podemos explicarles la metáfora de “veni, vidi, vici” del mismo César: Vine, vi y vencí. Así, les podemos explicar que es cómo cuando viajamos a una cultura totalmente diferente a la nuestra. En este caso, tenemos que aprender las nuevas costumbres y adaptarnos, pero sin perder nuestra esencia y manera de ser y de hacer. De este modo, podemos encajar pero seguir aportando todo aquello que es único en nosotros/as ¡y ayuda a crecer al resto de nuestro alrededor! En este sentido, es importante que también reforcemos la identidad y todas las fortalezas que tiene la persona, ¡tan interesantes y positivas!

Por otro lado, hay la habilidad del Camuflaje. Las personas con TEA pueden aprender a “camuflar” algunas de sus dificultades en entornos sociales. Esto es lo que muchas personas definen “llevar una máscara”. Esta máscara obviamente los y las ayuda a llevar a cabo su día a día, pero es una fuente de ansiedad y de estrés, puesto que no están pudiendo ser ellos y ellas mismos/as y acumulan los miedos, los nervios y las contrariedades. Es, lo que se entiende en la cultura popular, Dr. Jekyll y Mr. Hide. Así, en su día a día en la escuela, instituto o trabajo, la persona con TEA se adapta plenamente a las exigencias de su entorno, funcionando de manera socialmente aceptada, pero cuando llega a casa y se saca esta “máscara”, salen todas las angustias que ha acumulado durante el día, pudiendo mostrarse irritable, contrariado/da y/o explotar de manera irosa o ansiosa.

Este mecanismo se emplea principalmente por un miedo compartido para todos los humanos: miedo a ser aceptado/da.

Así pues, tenemos que ayudar a estas personas a ser asertivas, a poner límites y ofrecerse el espacio que necesitan para “recargar pilas” durante su día a día, pudiendo hacer el esfuerzo de adaptarse en este mundo tan cambiante y aleatorio como es el mundo social, pero encontrando sus momentos para liberar nervios y recuperar energía para poder seguir.

Esperamos que os haya gustado esta entrada del blog, que os haya parecido útil y, sobre todo, ¡que hayáis aprendido algo nuevo! Nos encantará que la compartáis con la gente de vuestro alrededor, que nos dais un súper LIKE, ¡y que volváis a por más la próxima semana!

¡Hasta el próximo juernes!

El equipo de psicólogos y psicólogas de TEAMAR