Avui és el dia internacional de la Sídrome d’Asperger, així que aprofitarem per a posar sobre la taula alguns dels estigmes socials de la salut mental, desmentir mites i aclarir de què parlem quan diem que el nostre fill o filla tenen aquest diagnòstic.
Són poques les persones que tenen clar què és aquest trastorn i quina és la diferència amb el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), de fet, fins i tot familiars de persones afectades poden confondre-ho. Avui trenquem un tema tabú. Per què a algunes persones els resulta més senzill dir que el seu fill té Síndrome d’Asperger (SA) en lloc de TEA? Quina diferència hi ha entre Asperger i TEA?
Podem afirmar que el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme és un dels trastorns més complexos, ja que com el nom indicia estem parlant d’un “espectre”, referint-nos a que varia àmpliament en gravetat i simptomatologia. Malgrat les classificacions, no hi ha dues persones amb TEA iguals. Concretament les característiques del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme són:
– Dificultats persistents en la comunicació social i en la interacció social en diversos contextos (reciprocitat socioemocional).
– Dificultats en les conductes comunicatives verbals i no verbals.
– Dificultats en el desenvolupament, manteniment i comprensió de les relacions
– Presència de estereotípies o conductes repetitives
– Patrons obsessius o comportaments restringits i repetitius
– Necessitat d’estructura (alta rigidesa cognitiva)
– Interessos restringits anòmals quant a la seva intensitat o focus d’interès
– Híper o hipo-sensibilitats
Segons el DSM-V (Manual de diagnòstic i estadístic dels Trastorns Mentals): “els pacients amb un diagnòstic de TEA, malaltia d’Asperger o Trastorn Generalitzat del Desenvolupament no especificat d’una altra manera, se’ls aplicarà el diagnòstic de Trastorn de l’Espectre de l’Autisme”
Fa anys es diferenciava el Trastorn de l’Espectre de l’Autisme amb la Síndrome d’Asperger, però actualment estem parlant d’un mateix diagnòstic. Quan parlem d’Asperger podem referir-nos a un nivell lleu de gravetat, però no deixem de parlar de TEA. A continuació us compartim un material més visual.
| TEA (més sever) | TEA (perfil més lleu) |
| Generalment es diagnostica abans dels 3 anys | Generalment el diagnòstic es realitza després dels 3 anys |
Aparició del llenguatge més tard | Aparició del llenguatge en edat normativa |
| Desinterès general relacions socials | Interès per interaccions socials però frustració per poques habilitats socials |
| Dificultats a nivell de psicomotricitat | Desenvolupament psicomotricitat generalment adequat |
Dins del diagnòstic del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme no hi ha blanc o negre, sinó una gran gamma de grisos. Cada persona té unes àrees afectades diferents i això fa que cada individu sigui únic.
Responent a l’última pregunta plantejada: Per quin motiu hi ha famílies que prefereixen dir que el seu fill té SA i no TEA? Per a algunes persones l’Asperger té connotacions més positives i prefereixen anomenar-ho d’aquesta manera. Però, realment val la pena? Afavorim al col·lectiu de persones amb TEA? És realment quelcom negatiu tenir TEA?
Normalitzem-ho, superem l’estigma!
———————————————————————————————————————————————————-
Hoy es el día internacional del Síndrome de Asperger, así que aprovecharemos para poner sobre la mesa algunos de los estigmas sociales de la salud mental, desmentir mitos y aclarar de que hablamos cuando decimos que nuestro hijo o hija tienen este diagnóstico.
Son pocas las personas que tienen claro qué es este trastorno y cual es la diferencia con el Trastorno del Espectro del Autismo (TEA), de hecho, incluso familiares de personas afectadas pueden confundirlo. Hoy rompemos uno tema tabú. ¿Por qué a algunas personas los resulta más sencillo decir que su hijo tiene Síndrome de Asperger (SA) en lugar de TEA? Qué diferencia hay entre Asperger y TEA?
Podemos afirmar que el Trastorno del Espectro del Autismo es uno de los trastornos más complejos, puesto que como el nombre indicia estamos hablando de un “espectro”, refiriéndonos a que varía ampliamente en gravedad y sintomatología. A pesar de las clasificaciones, no hay dos personas con TEA iguales. Concretamente las características del Trastorno del Espectro del Autismo son:
– Dificultades persistentes en la comunicación social y en la interacción social en varios contextos (reciprocidad socioemocional).
– Dificultades en las conductas comunicativas verbales y no verbales.
– Dificultades en el desarrollo, mantenimiento y comprensión de las relaciones
– Presencia de estereotípies o conductas repetitivas
– Patrones obsesivos o comportamientos restringidos y repetitivos
– Necesitado de estructura (alta rigidez cognitiva)
– Intereses restringidos anómalos en cuanto a su intensidad o foco de interés
– Híper o hipo-sensibilidades
Según el DSM-V (Manual de diagnóstico y estadístico de los Trastornos Mentales): “los pacientes con un diagnóstico de TEA, enfermedad de Asperger o Trastorno Generalizado del Desarrollo no especificado de otro modo, se los aplicará el diagnóstico de Trastorno del Espectro del Autismo”
Hace años se diferenciaba el Trastorno del Espectro del Autismo con el Síndrome de Asperger, pero actualmente estamos hablando de un mismo diagnóstico. Cuando hablamos de Asperger podemos referirnos a un nivel leve de gravedad, pero no dejamos de hablar de TEA. A continuación os compartimos un material más visual.
| TEA (más severo) | TEA (perfil más leve) |
| Generalmente se diagnostica antes de los 3 años | Generalmente el diagnostico se realiza después de los 3 |
Aparición del lenguaje más tarde | Aparición del lenguaje en edad normativa |
| Desinterés general relaciones sociales | Interés por interacciones sociales, pero frustración por pocas habilidades sociales |
| Dificultades a nivel de psicomotricidad | Desarrollo psicomotricidad generalmente adecuado |
Dentro del diagnóstico del Trastorno del Espectro del Autismo no hay blanco o negro, sino una gran gamma de grises. Cada persona tiene unas áreas afectadas diferentes y esto hace que cada individuo sea único.
Respondiendo a la última pregunta planteada: Por qué motivo hay familias que prefieren decir que su hijo tiene SA y no TEA? Para algunas personas la Asperger tiene connotaciones más positivas y prefieren denominarlo de este modo. Pero, realmente merece la pena? Favorecemos al colectivo de personas con TEA? Es realmente algo negativo tener TEA?
Normalicémoslo, superamos el estigma!
Referències bibliogràfiques:
Asociación Estadounidense de Psiquiatría (2014). Manual diagnóstico y estadístico de los trastornos mentales (DSM–5) (Quinta edición). Madrid: Editorial Médica Panamericana. ISBN 978-8-4983-5810-0.
Comentaris recents