Hola a tothom!
Avui volem parlar del moment en que diagnostiquen de TEA al teu fill/a.
Rebre el diagnòstic d’autisme és un moment molt important. De cop, moltes peces comencen a encaixar, però al mateix temps apareixen noves preguntes, pors i emocions difícils d’explicar.
Moltes famílies senten una barreja estranya d’alleujament i tristesa. Alleujament perquè finalment hi ha una explicació per certes conductes, dificultats o sensibilitats. Tristesa perquè el futur que imaginaves potser no serà exactament com l’havies pensat. I és important dir-ho clar: sentir això no et fa mala mare ni mal pare. Forma part del procés.
El primer que cal recordar és que el diagnòstic no canvia qui és el teu fill. Continua sent el mateix nen, el diagnòstic simplement ajuda a entendre millor com funciona el seu cervell i quines necessitats i estratègies pot tenir. Cal tenir en compte que l’autisme és una manera diferent de percebre i processar la realitat, i no un defecte.
Després del diagnòstic és habitual voler saber tota la informació, però no cal tenir-ho tot resolt immediatament. També, és important evitar les comparacions, tot i que siguin de manera involuntària, el camí del teu fill serà únic.
Finalment, no oblideu cuidar-vos vosaltres també. Criar un fill neurodivergent pot ser emocionalment exigent, i els pares sovint s’obliden del seu propi benestar. Demanar ajuda, compartir dubtes i buscar suport pot ajudar molt.
Fins a la pròxima!
Psicòlogues de TEAMAR
Comentaris recents