I… tornem a començar!

Iniciem un nou curs, que ja de per si ens ofereix molts reptes, carregat d’una dosi extra d’incertesa, confusió i un puntet caòtic. Cada dia s’estan prenent mesures diferents als centres educatius; potser hem tornat a la feina, però només uns dies, o només telemàticament, o seguim amb ERTE a casa. Potser els nostres fills i filles faran classes telemàtiques, o les faran només al matí presencials, o les faran tot el dia però amb infants d’altres cursos per a tenir la ràtio adequada.

Uf, QUÈ COMPLICAT, OI?

És molt normal que us sentiu atabalades i atabalats. I que hi hagi angoixa, i potser símptomes associats com insomni o mal de cap.  Justament per això, avui us volem parlar de la Resiliència. És la capacitat que tenim els éssers humans de flexibilitzar en situacions límit, i poder afrontar aquestes crisis o situacions complexes de manera sana, reestructurant els nostres recursos psicològics en funció de les necessitats i les circumstàncies en les que ens trobem.

Clarament, la situació actual ens demanda que practiquem aquesta habilitat (que, com a tal, no és innata sinó que pot ser apresa!) per tal d’intentar viure (i no sobreviure) els propers mesos.

Com podem practicar la resiliència? Us donem alguns consells:

  1. Siguem conscients de les nostres potencialitats i dels punts a reforçar: l’autoconeixement és clau per poder afrontar els reptes, i les persones que es mostren resilients saben emprar-ho al seu favor. Si som conscients de quins aspectes ens costen en especial, podem marcar-nos metes més objectives i realistes amb els recursos dels que disposem. Per exemple, si noto que m’angoixa la incertesa, puc procurar de fer-me una estructura a curt termini (ja que al ser tant variant, a llarg termini no seria realista i em frustraria), com les tasques que faré aquell matí o l’horari d’aquell dia, per tal de posar un ordre que em doni calma.
  2. Siguem creatius/ves: per a practicar la resiliència, hem d’intentar potenciar la nostra creativitat. Moltes de les situacions ens demanden maneres diferents d’afrontar-les, de manera que puguem extreure’n el millor. Un exemple és el fet de començar a fer meditació o ioga per tal de gestionar millor les nostres emocions. O potser adquirir noves habilitats com a tècnica d’estructurar el nostre dia, com fer pastissos o pintar quadres.
  3. Confiem en les nostres capacitats: quan es té l’autoconeixement que abans comentàvem, podem ser conscients del que podem fer, i confiar en la nostra capacitat. Si no perdem de vista quin és el nostre objectiu, podem sentir-nos segures o segurs del que volem i podem aconseguir, i demanem ajuda quan ho sentim menester. Aquesta seguretat, ens pot donar l’empenta que necessitem per tal de no quedar-nos estàtics/ques.
  4. Assumim les dificultats com una oportunitat per a aprendre i créixer: ser conscients que els reptes formen part d’una vida plena ens ajuda a veure més enllà, a adonar-nos que forma part d’un aprenentatge i que passarà, ja que tot allò bo i dolent de la vida, passa. Les crisis, poden esdevenir una oportunitat per a generar un canvi, de manera que podem plantejar-nos: què puc aprendre jo d’això? En cas que us costi, potser podeu fer una llista d’”Aprenentatges que he fet al llarg de la crisi del COVID-19” per a poder agafar més perspectiva. Estem convençuts i convençudes que us sorprendrà!
  5. Practiquem mindfulness o consciència plena: estar connectats/des en l’aquí i l’ara ens ajuda a no sentir-nos condicionats/des pel passat (emocions de culpabilitat o pena) ni pel futur (emocions d’incertesa i preocupacions). Si practiquem la consciència plena, amb la premissa de no jutjar, ens pot ajudar a acceptar les experiències tal com esdevenen i gaudir dels petits detalls o moments que ens resultin plaents. Si us voleu iniciar en aquesta pràctica, us recomanem que feu un cop d’ull al llibre “Aprender a practicar Mindfulness” de Vicente Simón.
  6. Siguem objectius/ves i (dins del possible), optimistes: ser conscients que res és “totalment positiu” o “totalment negatiu” ens pot ajudar a esforçar-nos en centrar-nos en els aspectes positius de cada context, i gaudir dels reptes. Això se’n diu “optimisme realista” o “optimalisme”, que a diferència del perfeccionisme, és una manera sana d’encarar els reptes on entenem que l’èxit no ve de manera immediata. Si us interessa comprendre més sobre aquest tema, us recomanem que llegiu el llibre “La búsqueda de la felicidad”, de Tal Ben-Shahar.
  7. Envoltem-nos de persones amb actituds positives: tenir una xarxa social de recolzament esdevé imprescindible quan hem d’afrontar-nos a nous reptes tant complexes com la situació actual. Comptar amb persones que es mostren sempre negatives (no de manera puntual, el qual seria comprensible), ens generarà un esforç extra de manera continuada que ens consumirà un grau massa alt d’energia. Pel contrari, les persones que sintonitzin amb la nostra “radiofreqüència” ens ajudarà a seguir creixent.
  8. No intentem controlar les situacions, sinó les nostres emocions: hi ha molts factors que provoquen la nostra manca de control sobre les situacions. Hi ha massa elements externs imprevisibles, de manera que intentar-ho controlar només ens durà a l’ansietat i la frustració. D’altra banda, procurar viure i gestionar sanament les nostres emocions per tal de poder flexibilitzar front els canvis ens ajuda de manera més productiva. Així, si per exemple em sento ansiós/a perquè no sé quan podré tornar a incorporar-me a la feina, puc procurar identificar, acceptar i gestionar aquesta ansietat (que sí que està sota el meu control) enlloc d’intentar controlar la meva reincorporació laboral (que no depèn de mi).
  9. Mostrem-nos flexibles front els canvis: tenir una idea clara és molt important però igualment de rellevant és ser capaç d’adaptar els nostres plans i canviar les nostres metes quan sigui necessari. Per això, haurem d’intentar no aferrar-nos als plans inicials com a única opció i oferir-nos diferents alternatives. Si, per exemple, havia decidit anar a la platja a passar el dia però em trobo que l’aforament està complert, puc optar per fer un pla alternatiu com anar a menjar un gelat o, millor! Fer gelats a casa!
  10. Siguem tenaços/es en els nostres propòsits: ser flexible no implica que renunciem a les nostres metes sinó que ens adaptem a la millor manera per assolir-les. En l’exemple anterior, si l’objectiu és banyar-nos, pot ser anar a una altra platja, o a una piscina, o fer una guerra d’aigua al jardí.
  11. Afrontem l’adversitat amb humor: la resiliència es caracteritza també pel sentit de l’humor. Poder riure’ns de l’adversitat ens pot ajudar a mantenir-nos optimistes, de manera que fer broma de la situació pot ser una estratègia de rebaixar angoixes i poder adaptar-nos amb més facilitat.
  12. Busquem l’ajuda dels altres i el recolzament social: la resiliència també comporta saber quan cal demanar ajuda. Si el nostre objectiu és justament superar les situacions complexes però no sabem com fer-ho, l’adïent és demanar ajuda en la nostra xarxa social o buscar ajuda professional.

 

Esperem que pugueu posar en pràctica aquests consells per aconseguir ser més resilients! I a més, transmetre tots aquests valors a les vostres filles i fills, per tal de que puguin aprendre també sobre la resiliència!

Si us ha semblat interessant, us convidem a compartir aquest article i donar-li LIKE! Fins el proper juernes!

L’equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR.

_______________________________________________________________

 

Y… ¡volvemos a empezar!

Iniciamos un nuevo curso, que ya de por si nos ofrece muchos retos, cargado de una dosis extra de incertidumbre, confusión y un puntito caótico. Cada día se están tomando medidas diferentes en los centros educativos; quizás hemos vuelto al trabajo, pero solo unos días, o solo telemáticamente, o seguimos con ERTE en casa. Quizás nuestros hijos e hijas darán clases telemáticas, o las harán solo por la mañana presenciales, o las harán todo el día pero con niños de otros cursos para tener la ratio adecuada.

Uf, QUÉ COMPLICADO, ¿VERDAD?

Es muy normal que os sintáis agobiadas y agobiados. Y que haya angustia, y quizás síntomas asociados como insomnio o dolor de cabeza. Justamente por eso, hoy os queremos hablar de la Resiliencia. Es la capacidad que tenemos los seres humanos de flexibilizar en situaciones límite, y poder afrontar estas crisis o situaciones complejas de manera sana, reestructurando nuestros recursos psicológicos en función de las necesidades y las circunstancias en las que nos encontramos.

Claramente, la situación actual nos demanda que practiquemos esta habilidad (que, como tal, no es innata ¡sino que puede ser aprendida!) para intentar vivir (y no sobrevivir) los próximos meses.

¿Cómo podemos practicar la resiliencia? Os damos algunos consejos:

  1. Seamos conscientes de nuestras potencialidades y de los puntos a reforzar: el autoconocimiento es clave para poder afrontar los retos, y las personas que se muestran resilientes saben emplearlo a su favor. Si somos conscientes de qué aspectos nos cuestan en especial, podemos marcarnos metas más objetivas y realistas con los recursos de los que disponemos. Por ejemplo, si noto que me angustia la incertidumbre, puedo procurar de hacerme una estructura a corto plazo (puesto que al ser tanto variando, a largo plazo no sería realista y me frustraría), como las tareas que haré aquella mañana o el horario de aquel día, para posar un orden que me dé calma.
  2. Seamos creativos/as: para practicar la resiliencia, tenemos que intentar potenciar nuestra creatividad. Muchas de las situaciones nos demandan maneras diferentes de afrontarlas, de forma que podamos extraer lo mejor. Un ejemplo es el hecho de empezar a hacer meditación o yoga para gestionar mejor nuestras emociones. O quizás adquirir nuevas habilidades como técnica de estructurar nuestro día, como hacer pasteles o pintar cuadros.
  3. Confiemos en nuestras capacidades: cuando se tiene el autoconocimiento que antes comentábamos, podemos ser conscientes del que podemos hacer, y confiar en nuestra capacidad. Si no perdemos de vista qué es nuestro objetivo, podemos sentirnos seguras o seguros de lo que queremos y podemos conseguir, y pedimos ayuda cuando lo sentimos menester. Esta seguridad, nos puede dar el empujón que necesitamos para no quedarnos estáticos/as.
  4. Asumamos las dificultades como una oportunidad para aprender y crecer: ser conscientes que los retos forman parte de una vida llena nos ayuda a ver más allá, a darnos cuenta que forma parte de un aprendizaje y que pasará, puesto que todo lo bueno y lo malo de la vida, pasa. Las crisis pueden acontecer una oportunidad para generar un cambio, de forma que podemos plantearnos: ¿qué puedo aprender yo de esto? En caso de que os cueste, quizás podéis hacer una lista de “Aprendizajes que he hecho a lo largo de la crisis del COVID-19” para poder coger más perspectiva. ¡Estamos convencidos y convencidas que os sorprenderá!
  5. Practiquemos mindfulness o conciencia plena: estar conectados/as en el aquí y el ahora nos ayuda a no sentirnos condicionados/as por el pasado (emociones de culpabilidad o pena) ni por el futuro (emociones de incertidumbre y preocupaciones). Si practicamos la conciencia plena, con la premisa de no juzgar, nos puede ayudar a aceptar las experiencias tal como acontecen y disfrutar de los pequeños detalles o momentos que nos resulten placientes. Si os queréis iniciar en esta práctica, os recomendamos que echéis un vistazo en el libro “Aprender a practicar Mindfulness” de Vicente Simón.
  6. Seamos objetivos/as y (dentro del posible), optimistas: ser conscientes que nada es “totalmente positivo” o “totalmente negativo” nos puede ayudar a esforzarnos al centrarnos en los aspectos positivos de cada contexto, y disfrutar de los retos. Esto se llama “optimismo realista” o “optimalismo”, que a diferencia del perfeccionismo, es una manera sana de encarar los retos donde entendemos que el éxito no viene de manera inmediata. Si os interesa comprender más sobre este tema, os recomendamos que leéis el libro “La búsqueda de la felicidad”, de Tal Ben-Shahar.
  7. Rodeémonos de personas con actitudes positivas: tener una red social de apoyo acontece imprescindible cuando tenemos que afrontarnos a nuevos retos tan complejos como la situación actual. Contar con personas que se muestran siempre negativas (no de manera puntual, lo cual sería comprensible), nos generará un esfuerzo extra de manera continuada que nos consumirá un grado demasiado alto de energía. Por el contrario, las personas que sintonicen con nuestra “radiofrecuencia” nos ayudará a seguir creciendo.
  8. No intentemos controlar las situaciones, sino nuestras emociones: hay muchos factores que provocan nuestra carencia de control sobre las situaciones. Hay demasiados elementos externos imprevisibles, de forma que intentarlo controlar solo nos llevará a la ansiedad y la frustración. Por otro lado, procurar vivir y gestionar sanamente nuestras emociones para poder flexibilizar frente los cambios nos ayuda de manera más productiva. Así, si por ejemplo me siento ansioso/a porque no sé cuándo podré volver a incorporarme al trabajo, puedo procurar identificar, aceptar y gestionar esta ansiedad (que sí que está bajo mi control) en vez de intentar controlar mi reincorporación laboral (que no depende de mí).
  9. Mostrémonos flexibles frente los cambios: tener una idea clara es muy importante pero igualmente de relevante es ser capaz de adaptar nuestros planes y cambiar nuestras metas cuando sea necesario. Por eso, tendremos que intentar no aferrarnos en los planes iniciales como única opción y ofrecernos diferentes alternativas. Si, por ejemplo, había decidido ir a la playa a pasar el día pero me encuentro que el aforo está cumplido, puedo optar para hacer un plan alternativo como ir a comer un helado o, ¡mejor! ¡Hacer helados a casa!
  10. Seamos tenaces en nuestros propósitos: ser flexible no implica que renunciemos a nuestras metas sino que nos adaptamos a la mejor manera para lograrlas. En el ejemplo anterior, si el objetivo es bañarnos, puede ser ir a otra playa, o a una piscina, o hacer una guerra de agua en el jardín.
  11. Afrontemos la adversidad con humor: la resiliencia se caracteriza también por el sentido del humor. Poder reírnos de la adversidad nos puede ayudar a mantenernos optimistas, de forma que bromear de la situación puede ser una estrategia de rebajar angustias y poder adaptarnos con más facilidad.
  12. Busquemos la ayuda de los otros y el apoyo social: la resiliencia también comporta saber cuando hay que pedir ayuda. Si nuestro objetivo es justamente superar las situaciones complejas, pero no sabemos cómo hacerlo, lo adecuado es pedir ayuda en nuestra red social o buscar ayuda profesional.

¡Esperamos que podáis poner en práctica estos consejos para conseguir ser más resilientes! Y además, transmitir todos estos valores a vuestras hijas e hijos, ¡para que puedan aprender también sobre la resiliencia!

Si os ha parecido interesante, ¡os invitamos a compartir este artículo y darle LIKE! ¡Hasta el próximo juernes!

El equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR.