Us heu fixat mai en que les persones ens sentim més relaxades quan estem amb gent qui coneixem, davant situacions conegudes, parlant de temes o fent activitats que dominem, que quan no les coneixem?

A les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) també els passa, per aixòtendeixen a voler estar sempre amb les mateixes persones, fent sempre les mateixes coses, sempre en les mateixes situacions que coneixen o parlar dels temes que controlen, i que els proporcionen seguretat.

Al sortir d’aquestes situacions, temes o persones que són capaços d’anticipar, no obstant això, senten incomprensió, inseguretat i malestar, els quals els fan voler tornar a allò que coneixien i els feia sentir “bé”, mostrant rigidesa.

Rigidesa? Un moment! Què és això? La rigidesa és la insistència a la invariabilitat, en fer sempre les mateixes coses, en la mateixa seqüència, parlar dels mateixos temes… Tot el que surti de “el de sempre” serà dolent i no ho voldré provar.

A les persones amb TEA aquesta rigidesa els apareix en diversos contexts: a l’hora d’interactuar amb altres persones, a l’hora de provar diferents tipus de menjar, a l’hora de jugar, al anar a llocs nous… la resposta en aquests contexts sol ser un NO amb un nivell elevat d’angoixa. Un altre exemple significatiu d’aquesta rigidesa la trobem en el joc: Les persones amb TEA quan estan jugant tendeixen a repetir sempre les mateixes històries, per exemple, un lladre roba a un senyor, la policia el persegueix, el posa a la garjola. Un altre lladre roba al mateix senyor… i així ad infinitum! Si intentem introduir nous elements en aquest joc, en moltes ocasions els rebutjaran per a continuar fent la mateixa seqüència. D’altra banda, quan els jocs són reglats, ens trobem amb situacions on els nens i les nenes amb TEA es poden mostrar inflexibles a l’hora d’aplicar normes (en el cas de comprendre-les), sense acceptar excepcions o tolerar cap tipus de trampa; també podent-se donar el cas contrari, canviant les normes per a poder guanyar sempre.

Com podem ajudar-los a flexibilitzar?

Avui us presentem dues eines molt senzilles que ens poden ajudar davant la rigidesa:

  • Anticipar: Com us explicàvem més amunt, una de les principals fonts d’aquesta rigidesa és el no poder anticipar què és el que està per venir. Per tant, explicar-los-ho, fer horaris conjuntament, dividint en punts el que es farà, explicar-los el dia abans on s’anirà o amb qui es trobarà, per posar alguns exemples, els pot ajudar a sentir-se més segurs i acceptar millor els canvis. A mode d’exemple, imaginem-nos que dissabte hem quedat amb uns amics que viuen a l’Escala, però els dissabtes sempre els passem a casa i anem a comprar un pollastre a l’ast a la rostisseria del costat de la carretera… Doncs avui, que és dijous, li podem dir a la nostra filla o el nostre fill amb TEA que aquest dissabte anirem a l’Escala. Aleshores ens asseurem amb ella, amb ell, i li explicarem què és el que tenim pensat per fer durant el dia posant punts: (1) Primer esmorzarem, (2) després agafarem el cotxe i anirem fins a casa la Pepeta, (3) ens quedarem una estona a casa seva i després (4) anirem a la platja… etc. D’aquesta manera facilitem que pugui anticipar què és el que vindrà i que pugui estar més tranquil.
  • Economia de fitxes: Això és un sistema de punts amb el qual buscarem motivar a la persona per a ser flexible (fer alguna activitat, menjar alguna cosa, anar a algun lloc…). Per exemple, imagineu-vos que un nen només vol jugar a la consola, i vosaltres voleu que jugui a jocs en família. Per a motivar-lo amb aquest sistema, li direm que necessita guanyar 3 punts (per exemple) per a poder jugar amb la consola i li explicarem les premisses que ha de seguir per a poder-los guanyar: ha de jugar amb els seus germans amb ninots, amb la família a un joc de cartes i a un joc de taula. Per cada joc que hagi fet, se li donarà un punt i se’l motivarà a provar els altres perquè són molt divertits i així es podrà guanyar mitja hora de consola.

Com sempre, és súper important que els reforcem i felicitem quan aconsegueixin flexibilitzar la seva conducta o pensament i que els animem a continuar fent-ho així.

 unnamed (1).jpg

Això és tot per avui…Recordeu que ajudareu a difondre informació sobre el TEA si

ens doneu un bon LIKE o compartiu la publicació als vostres murs de Facebook i Twitter.

Fins el proper juernes!

Equip de psicòlegs/gues de l’associació TEAMAR.