El 23 de març, alguns membres de l’equip de psicòlegs vam assistir a la Jornada organitzada per la Càtedra d’Autisme de Girona sobre Educació Sexual i Afectiva en Autisme.
Entre els ponents: Sarah Hendrickx, una dona diagnosticada de TEA als 43 anys i que ara, treballa com a consultora a la seva pròpia empresa Hendrickx Associates i com a especialista en diagnòstic d’autisme de nenes i dones.
La Sarah ens va explicar la seva trajectòria amb el TEA. Nascuda als anys 60 a Anglaterra, va passar molt desapercebuda: era una nena tímida, molt intel·ligent, ordenada…
A l’adolescència, les coses es van complicar: per què era tan difícil entendre el seu entorn? Per què era tan vulnerable i ingènua? Per què havia de copiar als altres per encaixar?
Més de 35 feines, ansietat permanent, problemes de salut física i mental, mare als 19 anys…
Fins que un dia, va arribar el seu diagnòstic, als 43 anys d’edat, que li confirmava que tenia TEA. Per fi va entendre l’origen de les seves dificultats, els va posar nom i les va acceptar.
Ara, la Sarah ha escrit 6 llibres sobre autisme: vida laboral, sexe i relacions, alcoholisme, nenes i dones amb TEA i adults dins del món de la neurodiversitat, entre d’altres. Algunes de les vivències que ens van cridar més l’atenció, van ser les seves dificultats per encaixar en un món social. Comentava que ella és amiga de les quedades poc freqüents i conegudes (li agrada anar sempre als mateixos llocs, amb la mateixa gent i prendre o menjar el mateix que l’última vegada que van quedar) però el seu perfil de TEA femení l’ha ajudat a camuflar moltes de les seves carències socials: quan no sap com interaccionar o l’angoixa pot amb ella, fa ganxet (una tasca repetitiva que la manté en calma quan la situació social l’abruma i fa que sembli que estigui present), evita obrir portes i agafar trucades (no suporta no poder veure la cara de la persona quan parla, està perdent informació d’ella!)…
En les relacions afectives, la Sarah explicava que els neurotípics no tenen la sort que tenen les persones amb TEA. La probabilitat de fracàs d’una parella de dues persones neurotípiques és molt elevada, mentre que ells/elles, solen encertar quan troben la seva “mitja taronja”. És una persona amb la que s’entenen a la perfecció, no hi ha dobles sentits o conductes malinterpretables, no se senten amb la obligació de complir certes normes socials, la seva mateixa manera de percebre el món els fa estar “a casa” amb aquella persona. Pot ser ens hem de plantejar ajudar-los per a que visquin feliços en un entorn on se senten segurs i proporcionar-los el suport necessari perquè s’adaptin al món insegur dels neurotípics…
Conèixer-la va ser una gran experiència, ens va permetre veure a través dels seus ulls, ens va fer entendre en què podem ajudar a les persones amb TEA i en què no, ens va obrir a un ventall de possibilitats terapèutiques entenent a la persona i prioritzant les seves necessitats.
Us convidem a que feu un cop d’ull als seus llibres, que us animeu a conèixer des de dins l’experiència d’una persona adulta que, amb els anys, ha fet de les seves dificultats, fortaleses.
Gràcies Sarah!
Si t’ha agradat la publicació o penses que pot ser útil per a altres persones, dónans un LIKE i comparteix! L’equip de psicòlegs de TEAMAR.
_________________________________________________________________________________________________
SARAH HENDRICKX: UN NUEVO EJEMPLO
El día 23 de marzo, algunos miembros del equipo de psicólogos asistimos a la Jornada organitzada por la Cátedra de Autismo de Girona sobre Educación Sexual y Afectiva en Autismo
Entre los ponientes: Sarah Hendrickx, una mujer diagnosticada de TEA a los 43 años y que ahora, trabaja como consultora en su propia empresa Hendrickx Associates y como especialista en diagnostico de autisme de niñas y mujeres.
Sarah nos contó su trayectoria con el TEA. Nacida en los años 60 en Inglaterra, pasó muy desapercibida: era una nina tímida, muy inteligente, ordenada…
En la adolescencia, las coses se complicaron: ¿Por qué era tan difícil comprender su entorno? ¿Por qué era tan vulnerable e ingenua? ¿Por qué tenía que copiar a los demás para encajar?
Más de 35 trabajos, ansiedad permanente, problemes de salud física y mental, madre a los 19 años…
Hasta que un día, llegó su diagnóstico, a los 43 años de edad, que le confirmaba que tenia TEA. Por fin entendió el origen de sus dificultades, les puso nombre y las aceptó.
Ahora, Sarah ha escrito 6 libros sobre autismo: vida laboral, sexo y relaciones, alcoholisme, niñas y mujeres con TEA y adultos dentro del mundo de la neurodiversidad, entre otros. Algunas de sus vivencias que nos llamaron más la atención fueron sus dificultades para encajar en el mundo social. Comentaba que ella es más amiga de las quedadas poco frecuentes y conocidas (le gusta ir siempre a los mismos sitios, con la misma gente y tomar o comer lo mismo que la última vez que quedaron) pero su perfil TEA femenino la ha ayudado a camuflar muchas de sus carencias sociales: cuando no sabe cómo interaccionar o la ansiedad puede con ella, hace ganchillo (una tarea repetitiva que la mantiene en calma cuando la situación social la abruma y hace que parezca que esté presente), evita abrir puertas y coger llamadas (no soporta no poder ver la cara de la persona cuando habla, considera que está perdiendo mucha información sobre ella, y vaya si es verdad!).
En las relaciones afectives, Sarah explicaba que los neurotípicos no tienen la suerte que tienen las persones con TEA. La probabilidad de fracassar en una pareja de dos persones neurotípicas es muy elevada, mientras que una pareja de dos personas con TEA suelen acertar cuando encuentran su media naranja. Su pareja es una persona con la que se entienden a la perfección, no hay dobles sentidos o conductes malinterpretables, no se sienten con la obligación de cumplir ciertas normas sociales, su misma manera de percibir el mundo los hace estar “en casa” con esa personas. Puede que nos tengamos que plantear ayudarles a que vivan felices en un entorno donde se sientan seguros y proporcionarles el soporte necesario para que se adapten al mundo inseguro de los neurotípicos…
Conocerla fue una gran experiencia, nos permitió ver a través de sus ojos, nos hizo entender en qué podemos ayudar a las personas con TEA y en qué no, nos abrió un abanico de posibilidades terapéuticas entendiendo a la persona y priorizando sus necesidades.
Os invitamos a que echéis un ojo a sus libros, a que os animéis a conocer des de dentro la experiencia de una persona adulta que, con los años, ha hecho de sus dificultades, fortalezas.
¡Gracias Sarah!
Si te ha gustado la publicación o piensas que puede ser útil para más gente, danos un LIKE y comparte!
El equipo de psicólogos de TEAMAR.
Comentaris recents