S’acaba el curs escolar i l’arribada de Sant Joan dona el tret de sortida per a les vacances d’estiu! Per la majoria, aquesta setmana s’emmarca en un ambient festiu, però no tothom ho gaudeix igual i la causa resideix en la hipersensibilitat que poden patir algunes persones amb TEA.

La hiperacúsia és una condició d’hipersensibilitat auditiva que provoca que la persona que la pateix sigui més sensible a sons i sorolls que, per a altres persones, es poden percebre com normals o passar desapercebuts (crits, sirenes, tempestes, riures, sons telefònics, petards, sons de motor, etc.). Aquesta intolerància els porta, doncs, a reaccionar de manera inusual als estímuls ambientals diaris.
Normalment, es diu que tenen una reacció desproporcionada a aquests sons, però hem de recordar que aquestes persones també perceben aquests estímuls en una proporció més elevada. Per tant, a vegades no es tracta d’una reacció exagerada a un estímul sinó al cúmul d’una quantitat aclaparadora d’estímuls estressants que provoquen aquesta hiperreacció.

Com hem comentat, avui es celebra la revetlla de Sant Joan i un dels sons que més malestar provoca a persones amb aquesta sensibilitat auditiva és el dels petards. El soroll de la pirotècnia és intens, generant angoixa i estrès i un gran nivell de desregulació emocional que pot desencadenar en crisis conductuals (por, plors, crits, amagar-se, fugir, etc.). Si a la pirotècnia afegim la música, els riures i tots els elements d’un ambient festiu el resultat que obtenim és un còctel perfecte de sobrecàrrega sensorial.

¿Què podem fer per minimitzar l’impacte d’aquests estímuls i/o la resposta desmesurada?

Primer de tot, i no només de cara a aquestes festivitats, és fonamental conèixer el perfil sensorial de la persona TEA amb qui convivim, treballem, etc. Això ens ajudarà a entendre en quines situacions les demandes de l’entorn poden superar els recursos d’afrontament de la persona.

D’aquesta manera, doncs, podrem anticipar-nos per evitar aquelles situacions que poden generar una sobrecàrrega. Però hi ha situacions que, malgrat que vulguem, no es poden evitar o, donat que la persona té suficients estratègies d’afrontament treballades, no cal evitar. En aquests casos, el nostre paper residirà en recordar i oferir aquests recursos davant la situació i el malestar generat.

Pel que fa a estratègies enfocades per treballar la nit de Sant Joan (i escenes similars), podem trobar:

  • Explicar dies abans la situació que es viurà: en què consisteix aquesta festivitat i la durada que tindrà. D’aquesta manera, la persona que pateix aquesta hipersensibilitat sabrà que és un acte puntual amb una finalització i això l’ajudarà a gestionar el malestar perquè no es perpetuï en el temps.
  • Rebaixar el so dels petards: utilitzar aparells o sons que ajudin a relaxar-se. És comú fer servir taps o auriculars com a protectors auditius. Amb l’ús d’auriculars (o amb altaveus sempre que el volum no molesti), a més, poden escoltar algun altre tipus de so que els hi transmeti més calma.
  • Oferir un espai segur: crear un entorn agradable. Com hem dit, algunes situacions es poden evitar, però al final aquesta no és una solució a llarg termini, ja que la dificultat de resoldre-la continuen presents. Per això és important que, davant l’exposició a la situació, hi hagi una alternativa segura a la qual recórrer en diferents moments per fer el moment més suportable. Aquest espai ha de comptar amb un aïllament total o parcial (suficient perquè no generi un malestar que no es pugui gestionar) dels estímuls estressants, com podria ser el fet de tancar les portes i finestres. A més, és rellevant que ofereixi alternatives per fer mentre la situació continua present. Aquestes alternatives podrien ser jocs divertits, material sensorial o qualsevol element agradable per la persona.
  • Oferir una comunicació segura: permetre que es puguin expressar. És de molta importància que, en tot moment, la persona que viu aquestes escenes amb molt neguit, pugui comunicar com es troba a nivell emocional. Per ajudar-los, podem pactar una escala numèrica (per exemple, de l’1 al 10) en la que vagin indicant el grau d’angoixa que senten i, arribat a un número establert, puguin marxar de la situació per calmar-se i tornar més tard. Cal destacar que, mentre els nivells d’angoixa es mantenen baixos, també és recomanable recordar les eines de regulació emocional que ha treballat cada persona (com fer alguna activitat relaxant, pensar en coses agradables, escriure el que sentim, etc.) així com valorar l’esforç i la superació.

Aquestes recomanacions, com hem esmentat, s’han d’aplicar en funció de cada persona, adaptant-les per obtenir més eficàcia i un major benefici.
Esperem que us siguin d’utilitat per fer aquesta festivitat més agradable i que tothom la pugui gaudir!

Feliç revetlla de Sant Joan!

L’Equip de Psicòlogues i Psicòlegs de TEAMAR