Moltes vegades, degut a la inflexibilitat cognitiva dels nens i nenes amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista), tendim a pensar que és millor estructurar la seva vida al màxim i generar una sèrie de rutines que ajudin a anticipar els esdeveniments i reduir l’ansietat generada pels canvis.
Per una banda, sí que és cert que treballar a casa amb horaris i estructura diàries és bo, per tal d’aconseguir:
- L’Anticipació d’esdeveniments i la posterior reducció dels nivells d’ansietat.
- Treballar de manera quotidiana els límits i les conseqüències de no complir amb obligacions pròpies.
- Aprendre a gestionar el temps i fer-ne un bon ús.
- Planificar a curt i llarg termini altres objectius en diferents ambients del nen/a.
Aquests són aspectes que podem treballar des que els nens i nenes són petits. Pot ser molt positiu crear horaris i altres materials que estructurin les estones més lliures dels infants.
D’altra banda, ja des de la infància, sempre és bo que comencem a ajudar-los a trencar amb les rutines i acostumar-los als canvis que la mateixa vida ens pot donar, per tal que els puguin afrontar de la manera més natural possible. Alguns exemples podrien ser els canvis d’escola, de mestres, de terapeutes o un mínim canvi en la dieta.
Al llarg de la infància, ja estem ensenyant als nostres nens i nenes a viure estructurats: quan tornem de l’escola berenem, fem els deures, anem a dutxar-nos, sopem, ens rentem les dents i a dormir… Posem-los una mica d’emoció als nostres dies amb canvis als que poden fer-hi front! Donem-los l’oportunitat que aprenguin a ser previsors, a gestionar el seu temps i organitzar els seus dies amb normalitat.
L’èxit és rotund si l’estructura que els va servir de petits, a l’adolescència no els fa funcionar amb la rigidesa, si no que els ha servit per madurar en un ambient de reduïts nivells d’ansietat que els fa estar còmodes i flexibles com per donar passos endavant amb els canvis que hi puguin haver.
Però això, en part, és feina nostra, pares, mares i altres referents! Hem d’aprendre a introduir els canvis sense por, aventurar-nos a nosaltres i als nostres fills/es a les situacions inesperades i fer-ne d’ells persones amb una bona capacitat d’adaptació!
Si t’ha agradat aquesta publicació, no oblidis donar-li LIKE i compartir-ho a les xarxes socials!
L’Equip de psicòlegs i psicòlogues de l’Associació.
____________________________________________________________________________________________
Muchas veces, debido a la inflexibilidad cognitiva de los niños y niñas con TEA (Trastorno del Espectro Autista), tendemos a pensar que es mejor estructurar su vida al máximo y generar una serie de rutinas que ayuden a anticipar los acontecimientos y reducir la ansiedad generada por los cambios.
Por un lado, es cierto que trabajar en casa con horarios y estructura diaria es bueno para conseguir:
- La anticipación de acontecimientos y la posterior reducción de los niveles de ansiedad.
- Trabajar de manera cotidiana los límites y las consecuencias de no cumplir con las obligaciones propias.
- Aprender a gestionar el tiempo y hacer un buen uso del mismo.
- Planificar a corto y largo plazo otros objetivos en diferentes ambientes del niño/a.
Estos aspectos, los podemos trabajar desde que los niños y niñas son pequeños. Puede ser muy positivo crear horarios y otros materiales que estructuren los tiempos libres de los pequeños.
Por otro lado, desde la infancia ya es bueno que se los empiece a ayudar a romper con las rutinas y acostumbrarles a los cambios que la vida misma nos puede dar, con el fin de que los puedan afrontar de la manera más natural posible. Algunos ejemplos podrían ser cambios de escuela, de maestros, de terapeutas o un mínimo cambio en la dieta.
A lo largo de la infancia, ya estamos enseñando a nuestros pequeños/as a vivir estructurados: cuando volvemos del colegio, merendamos, hacemos los deberes, nos duchamos, cenamos, nos lavamos los dientes y a dormir…Pongamos un poco de emoción a nuestros días con cambios a los que puedan hacerles frente! Démosles la oportunidad de que aprendan a ser previsores, a gestionar su tiempo y organizar sus días con normalidad.
El éxito es rotundo si la estructura que les sirvió de pequeños, en la adolescencia no les hace funcionar con rigidez, sino que les ha servido para madurar en un ambiente de niveles de ansiedad reducidos que les hace estar cómodos y flexibles como para dar pasos adelante con los cambios que pueda haber.
Pero eso, en parte, es nuestro trabajo, padres, madres y otros referentes! Tenemos que aprender a introducir los cambios sin miedo, aventurarnos a nosotros y a nuestros hijos/as a las situaciones inesperadas y hacer de ellos personas con una buena capacidad de adaptación.
Si te ha gustado esta publicación, no olvides compartirla en tus redes y darle a “ME GUSTA”.
El equipo de psicólogos i psicólogas de la Asociación.
Comentaris recents