Torna a ser juernes i tornem amb una nova entrada per a tot/es vosaltres! Per a començar aquesta nova entrada us proposem un petit exercici: Imagineu-vos l’última vegada que us vau trobar davant d’un conflicte i com el vàreu resoldre… No ha de ser exclusivament una discussió o una baralla; potser va ser intentant-vos posar d’acord amb algú altre per a fer alguna cosa o anar a algun lloc, intentant resoldre alguna situació amb la que us vau trobar, fer alguna cosa que us costava, etc.

Teniu ja alguna situació pensada? Sí? Perfecte! Ara imagineu-vos què hauria passat si no haguéssiu disposat de les eines i habilitats que us explicàvem en anteriors posts: si el filtre social, és a dir, la capacitat de decidir si fer o dir alguna cosa o no fer-ho, no hagués estat funcionant, si fóssiu repetitius i haguéssiu continuat intentant la mateixa solució una vegada i una altra, si no us n’haguéssiu adonat que no era un bon moment per a parlar-ho, o que haguéssiu simplement seguit el que se us indicava o evitat el tema, si no haguéssiu sabut què dir o com comunicar-ho… Què hauria passat? S’hauria resolt el conflicte amb el que us vau trobar, s’hauria agreujat?

Això mateix és una de les dificultats de les persones amb TEA: Davant una situació conflictiva, sigui quina sigui, tindrà un ventall de recursos que es veurà limitat per la rigidesa cognitiva, les habilitats socials de les que disposi, la seva gestió socio-emocional, el seu estil d’afrontament i experiències prèvies, i la seva habilitat per a fer ús d’un llenguatge comunicatiu, entre d’altres.

Ara bé, com podem ajudar-los a aprendre a resoldre els conflictes que es poden trobar en el seu dia a dia?

En primer lloc haurem de dotar-los d’estratègies per a resoldre aquests conflictes. Així, podem ensenyar-los a demanar ajuda, a demanar que pari a l’altra persona, per exemple, si un altre nen l’està molestant, a canviar d’activitat i tornar-ho a intentar més tard, a parlar del problema i comunicar com s’estan sentint amb allò que està passant, a esperar i tranquil·litzar-se, a separar-se d’allò que els està afectant i ignorar-ho, a fer ús de l’assertivitat, a escollir fent servir jocs com el “pedra, paper tisora” o el “pito-pito, colorito”…

En segon lloc, farem ús d’exemples en situacions reals que hagin pogut viure, o no, ajudant-los a veure de quina manera posem en pràctica aquesta nova solució, i quins en poden ser els resultats, tot fent-los pensar com es sentiran o què pensaran la resta d’implicats en la situació.

A continuació, els plantejarem novament situacions i els animarem a pensar de quina manera ho podrien resoldre, ajudant-los a reflexionar què poden sentir les altres persones si proven aquella solució intentada i què podria passar a continuació.

Però la nostra feina no acabarà aquí, doncs, finalment, serà igualment important poder-los ajudar a generalitzar aquestes conductes, donant-los les alternatives quan es troben en cada situació, en diferents contexts, a la llar, a l’escola, pel carrer, o en qualsevol altre context, sense culpabilitzar-los si el resultat no ha estat el desitjable, sinó explicant-los què és el que podrien haver fet i intentar la propera vegada que es trobin amb una situació similar.

Posem un exemple de com aplicar el que hem dit: Imagineu-vos que voleu treballar amb en Pep el demanar ajuda.

  1. En primer lloc li explicarem com es demana ajuda: “Si t’està costant fer alguna cosa, pots demanar ajuda. Per a demanar ajuda podries dir alguna cosa com: “ei, una cosa, que em pots ajudar?” i després si et diuen que sí, li expliques el problema “Doncs és que estic fent això i no em surt…”.
  2. En segon lloc li posarem exemples reals o inventats (però plausibles): “Per exemple, recordes quan estaves intentant fer una papallona de papiroflèxia però no recordaves com es feia? Estaves molt frustrat! Allà podries haver-me demanat ajuda. Em podries haver dit: “Em pots ajudar? No recordo com es feia la papallona.” Aleshores t’hauria ajudat a recordar els passos.”
  3. A continuació l’animarem a demanar ajuda seguint el nostre model: “Vinga, ara demana-m’ho tu, a veure com de bé ho fas!” Si fa la demanda, aleshores li reforçaríem felicitant-lo i, en aquest cas, ensenyant-li a fer la papallona.
  4. Per últim, li posarem més exemples on pugui aprendre a realitzar la demanda d’ajuda de manera espontània: “Ara imagina’t que estàs a classe de mates i que no entens un problema. Què podries fer? Com podries demanar ajuda?”

Com veieu, la nostra feina consistirà en transformar-nos en el seu Pepito Grillo personal per tal d’ajudar-los a comprendre quin és l’impacte d’allò que estan intentant fer i dotar-los d’alternatives més apropiades.

Esperem que us hagi sigut útil aquesta publicació. Si t’ha agradat o creus que pot ajudar a algú, pots compartir-ho al Facebook, Twitter i donar-nos un súper LIKE!

Recorda que cada JUERNES tenim nous posts! No te’ls perdis!

Equip de psicòlegs de l’Associació.