No, no es tracta d’un joc de paraules, sinó més aviat de posar l’atenció en una de les coses on, de vegades, no en posem la suficient fins que ja és una mica tard. Ens referim, ni més ni menys, que a l’autocura del cuidador.
Tot i que cada setmana parlem de temes diversos sobre el TEA, avui volem recuperar aquest article per recordar-vos (i recordar-nos) la importància de parar-nos a pensar també en les figures que envolten i guien a les persones amb TEA, com són els pares.
Molt sovint, dins de teràpia, utilitzem comparacions i metàfores de la vida quotidiana per a poder treballar diferents temàtiques com l’empatia, les emocions o la rigidesa. Un d’aquests exemples, quan parlem d’ansietat o paciència, és el del got d’aigua:
Imagineu-vos per un moment al vostre fill o filla en un dia normal. Durant aquest dia hi ha diferents rutines i estructures, però també estímuls, estressors i frustracions que desequilibren la seva balança i van desgastant la seva paciència. Imaginem-nos ara que la seva paciència és com un got d’aigua, un got que a poc a poc, al llarg del dia es va omplint. En alguns moments aquest got s’omple més ràpidament, per exemple, quan el nen/a pateix moments de menys estructura o no entén el seu entorn; d’altres, en canvi, es va omplint amb petites gotes que, tot i que no semblen ser gaire, van augmentant el nivell de l’aigua. I aquest got es va omplint i omplint fins que… es vessa.
Quan això succeeix esdevé un moment de màxima angoixa, desesperació i incomprensió per part del nen. Aleshores és necessari contenir amb més intensitat les emocions i les conductes que se’n deriven i els recursos que normalment ens funcionen, en aquest moment no són suficients, o perden eficàcia.
Ara imaginem-nos que aquest got que ha vessat, no és el dels nostres nens/es, sinó el nostre propi. Cadascú de nosaltres tenim el nostre propi Got de Paciència que, de mica en mica, es va omplint. Part d’aquesta aigua ve per les situacions relacionades amb el TEA: dedicació a entendre el nostre fill/a, impotència davant algunes situacions, o perquè aquesta síndrome ens demana un altre tipus de temps i esforç. Però la resta del got s’omple amb els problemes que ens planteja el nostre dia a dia: la parella, la feina, la família, assolir els nostres objectius, gestionar les nostres frustracions, etc.
Però a diferència del got dels nostres nens, els pares tenim l’afegit que el nostre got ajuda a sostenir el dels altres. Per tant, si no volem permetre que el nostre propi got caigui, hem d’aprendre a buidar-lo paulatinament.
Sí, molt fàcil de dir, però com es fa això?
Doncs de la mateixa manera que aprenem a donar estructura als nens, és important que ens estructurem nosaltres mateixos moments per la pausa, cedint-nos temps per a nosaltres mateixos per a reendreçar les nostres emocions.
I quins són aquests moments tant necessaris?
Doncs són tots aquells espais, relacions i activitats que ens resulten agradables, ens ajuden a gestionar millor les nostres emocions i ens proporcionen una via d’escapament a les situacions més negatives. Dins d’aquest grup trobem:
- Espai de parella: Hem de buscar un espai de parella on no tractem o pensem en les dificultats del TEA, en els problemes del dia a dia o altres maldecaps. Ha de ser un espai realment profitós i de parella.
- Feina: Molts dels problemes i l’estrès poden venir d’aquesta àrea, és cert. Però segur que hi ha aspectes positius on podem centrar la nostra atenció, com en les coses que fem i se’ns donen bé, les satisfaccions que ens dona aquest àmbit, etc. Per petit que sigui, SEMPRE hi ha alguna cosa positiva a destacar.
- Hobbies i aficions: Súper importants per realitzar-nos i evadir-nos. Hem de procurar treure temps per posar-ne en pràctica.
- Relacions amb amics i familiars: Parlar amb els altres de com estem i sentir-nos escoltats és un molt bon exercici de “neteja” per poder buidar el nostre Got de Paciència. No s’hi val ser “egoistes” i quedar-nos-ho tot per nosaltres.
I a banda d’això, sempre podem trobar altres recursos dirigits cap al tema concret del TEA. Com és el cas de l’espai per a pares que hi ha aquí a l’associació: L’hora del Té. Un recurs com un altre per poder buidar i sentir-nos recolzats.
Esperem que aquest post us hagi pogut donar algunes claus per cuidar i ser més conscients d’un dels rols més importants per als nostres nens!
No oblideu compartir-ho amb qui creieu que necessita recordar-ho!
Fins a la propera setmana!
L’equip de psicòlogues i psicòlegs de TEAMAR.
Comentaris recents