L’Alba quan era petita tenia moltes dificultats per a realitzar les tasques més senzilles. Sovint, necessitava ajuda per anar al lavabo, per vestir-se o per menjar, així que els pares van aprendre a ajudar-la en tot el necessari, per molt cansat que fos haver d’estar sempre al seu darrere.

Ara l’Alba té 12 anys i, tot i que ha après a fer moltes coses sola i ha millorat en moltes de les seves dificultats, segueix necessitant molta ajuda per als hàbits del dia a dia. Els pares ja estan esgotats i es veuen una mica desbordats. Els professors i psicòlegs els diuen que hauria de fer més coses sola, però ja no saben com fer-ho. Només poden pensar que l’Alba sempre necessitarà ajuda i, tot i que ha millorat amb algunes coses, mai podrà anar sola a comprar el pà.

En la història de l’Alba apareixen dues qüestions a les que avui volem donar resposta:

Quines coses hauria de poder fer l’Alba sola amb 12 anys?

Com podem treballar els hàbits d’autonomia per a que aquests pares no es vegin tan sobrecarregats?

Per a donar resposta a la primera pregunta, us presentem la taula de Montessori sobre les tasques que els nens poden fer segons cada període d’edat.

  • Entre 2 i 3 anys: Guardar les joguines, posar els contes a l’estanteria, posar la roba bruta a rentar, tirar les coses a la brossa, doblegar els draps si els fan servir, posar la taula, anar a buscar els bolquers i tovalloletes, i netejar la pols de llocs baixos de la seva habitació.
  • Entre 4 i 5 anys: Alimentar a les mascotes, netejar el que els caigui, recollir les joguines, fer el llit, recollir l’habitació, regar les plantes, preparar aperitius senzills, recollir la taula de la cuina i rentar i endreçar els coberts i els plats.
  • Entre 6 i 7 anys: Recollir les escombraries, doblegar les tovalloles, passar la mopa o escombra, buidar el rentavaixelles, juntar i doblegar els mitjons nets, treure malesherves o fulles seques, pelar patates i pastanagues, fer una amanida i canviar el rotllo de paper de vàter.
  • Entre 8 i 9 anys:Posar el rentavaixelles, canviar bombetes, posar la rentadora, doblegar i guardar la roba neta, treure la pols, guardar la compra, cuinar coses senzilles, treure al gos a passejar i netejar la casa.
  • Entre 10 i 11 anys: Netejar els lavabos, aspirar les estores, netejar la cuina a fons, preparar àpats senzills sencers, tallar la gespa, recollir el correu i fer costures fàcils.
  • A partir dels 12 anys: Fregar el terra, canviar bombetes del sostre, aspirar i rentar el cotxe, podar les plantes, pintar parets, fer plats més elaborats, anar a comprar sols, fer reparacions simples de casa, netejar els vidres, planxar y cuidar als germans més petits.

Sabem el que esteu pensant, “Tot això? És impossible que un nen faci totes aquestes tasques!”

Tranquils! La veritat és que hi ha molts nens que no fan la majoria d’aquestes tasques i que, aparentment, no poden fer aquelles que toquen per al seu període d’edat. Això, possiblement és donat a que tampoc han fet les tasques que proposa l’autor per als períodes d’edats inferiors. Però estem a temps, només hem d’ajudar-los a treballar aquests hàbits d’autonomia.

Pero, com podem aconseguir quelcom que sembla tan impossible?

Per a treballar aquests hàbits hem de tenir molta paciència. No podem pretendre que un nen que mai s’ha fet el llit, de cop comenci a treure la pols de tota la casa.

Aquesta taula és progresiva, i em de començar per les tasques més senzilles, encara que el nostre nen tingui 10 anys i hagi de començar a fer les del període de 2-3 anys.

No passa res, a mida que vagi assolint els objectius, un a un, ja avançarà fins arribar a aquelles que pertoquen per al seu rang d’edat.

És millor anar poc a poc i assolir bé totes les rutines, que anar ràpid i que només ho faci dos dies.

En el cas de l’Alba, primer hauriem de treballar una a una totes les tasques que no ha fet de les etapes anteriors. Segons sembla són moltes, però no passa res. Poc a poc podem fer-ho. I quan hagi assolit tots els hàbits anteriors, podem intentar aconseguir que vagi a comprar el pà dividint aquesta acció en algunes de més petites que pugui aconseguir fer sola més fàcilment:

  1. Anar a comprar el pà amb els pares i veure com ho fan ells. D’això en diem modelatge, doncs els pares actuen com a models a seguir per a la nena.
  2. Anar a comprar el pà amb els pares i ser ella qui demana la barra de pà, però que siguin els pares els que paguin.
  3. Anar a comprar el pà amb els pares i que ella faci tot el procediment acompanyada i amb instruccions verbals d’allò que haurà de fer.
  4. Anar a comprar el pà amb els pares i que ella faci tot el procediment acompanyada però sense les instruccions verbals d’allò que haurà de fer.
  5. Anar a comprar el pà sola.

Aquests passos, tot i que semblin molt senzills i repetitius, poden suposar una dificultat per l’Alba, i és per això, que hem de deixar que aprengui cadascun d’ells dedicant tot el temps necessari abans de passar al següent. És qüestió de paciència, però estem segurs de que l’Alba podrà anar a comprar el pà ben aviat.

 

Com sempre, comparteix i dóna’ns un like si t’ha semblat útil i interessant! No oblideu seguir-nos a les xarxes socials!

L’equip de psicòlegs de l’Associació.

……………………..……………………………………………………………………………………………..

Alba cuando era pequeña tenía muchas dificultades para realitzar las tareas más senzillas. A menudo, necesitaba ayuda para ir al baño, para vestirse o para comer, así que sus padres aprendieron a ayudarla en todo lo necesario por muy cansado que fuese tenerle que estar sempre detrás.

Ahora Alba tiene 12 años y, a pesar de que ha aprendido a hacer muchas cosas sola y ha mejorado en muchas de sus dificultades, sigue necesitando mucha ayuda para los hábitos del día a día. Sus padres están agotados y se ven un poco desbordados. Los profesores y psicólogos les dicen que tendría que hacer más cosas sola, pero ya no saben cómo hacerlo. Sólo pueden pensar que Alba siempre necesitará ayuda y que, por mucho que haya mejorado con algunas cosas, nunca podrá ir sola a comprar el pan.

En la historia de Alba aparecen dos cuestiones a las que hoy queremos dar respuesta:

¿Qué cosas tendría que poder hacer Alba sola con 12 años?

¿Cómo podemos trabajar los hábitos de autonomía para que estos padres no se vean tan sobrecargados?

Para dar respuesta a la primera pregunta, os presentamos las tareas que los niños pueden hacer según cada periodo de edad según Montessori:

  • Entre 2 y 3 años: Guardar los juguetes, poner los cuentos en la estantería, poner la ropa sucia a lavar, tirar las cosas a la basura, doblar los trapos si los utilizan, poner la mesa, ir a buscar los pañales y toallitas, y limpiar el polvo de lugares bajos de su habitación.
  • Entre 4 y 5 años: Alimentar a las mascotas, limpiar lo que les caiga, recoger sus juguetes, hacer la cama, recoger la habitación, regar las plantas, preparar aperitivos sencillos, recoger la mesa de la cocina y lavar y ordenar los cubiertos y los platos.
  • Entre 6 y 7 años: Recoger la basura, doblar las toallas, pasar la mopa o barrer, vaciar el lavaplatos, juntar y doblar los calcetines limpios, sacar las malas hiervas o hojas secas, pelar patatas y zanahorias, hacer una ensalada y cambiar el rollo de papel de váter.
  • Entre 8 y 9 años: Poner el lavaplatos, cambiar las bombillas, poner la lavadora, doblar y guardar la ropa limpia, sacar el polvo, guardar la compra, cocinar cosas sencillas, sacar al perro a pasear y limpiar la casa.
  • Entre 10 y 11 años: Limpiar los baños, aspirar las alfombras, limpiar la cocina a fondo, preparar comidas sencillas, cortar el césped, recoger el correo y hacer costuras faciles.
  • A partir de los 12 años: Fregar el suelo cambiar bombillas del techo, aspirar y limpiar el coche, podar las plantas, pintar paredes, hacer platos más elaborados, ir a comprar solos, hacer reparaciones simples de casa, limpiar los cristales, planchar y cuidar a los hermanos más pequeños.

Sabemos lo que estáis pensando, “¿Todo esto? ¡Es imposible que un niño haga todas estas tareas!”

Tranquilos, la verdad es que hay muchos niños no hacen la mayoría de estas tareas y que, aparentemente, no pueden hacer aquellas que les tocan por su periodo de edad. Eso, posiblemente es dado a que tampoco han hecho las tareas que propone el autor para los periodos de edad inferiores. Pero estamos a tiempo, sólo tenemos que ayudarlos a trabajar los hábitos de autonomía.

Pero, ¿Cómo podemos conseguir algo que parece tan imposible?

Para trabajar los hábitos tenemos que tener mucha paciencia. No podemos pretender que un niño que nunca se ha hecho la cama, de golpe empiece a sacar el polvo de toda la casa.

Esta tabla es progresiva, y tenemos que empezar por las tareas más sencillas, aunque nuestro niño tenga 10 años y tenga que empezar a hacer las del periodo de 2-3 años.

No pasa nada, a medida que vaya consiguiendo los objetivos, uno a uno, ya avanzará hasta llegar a aquellos que le pertocan para su rango de edad.

Es mejor ir poco a poco y asentar bien todas las rutinas, que ir rápido y que sólo lo haga dos días.

En el caso de Alba, primero tendríamos que trabajar una a una todas las tareas que no ha hecho en las etapas anteriores. Según parece son muchas, pero no pasa nada. Poco a poco podemos hacerlo. Y cuando haya conseguido dominar todos los hábitos anteriores, podemos intentar conseguir que vaya a comprar el pan dividiendo esta acción en algunas más pequeñas que pueda conseguir hacer sola más fácilmente:

  1. Ir a comprar el pan con los padres y ver como lo hacen ellos. A eso lo llamamos modelaje, pues los padres actúan de modelos a seguir para la niña.
  2. Ir a comprar el pan con los padres y ser elela quien pide la barra de pan, pero que los padres sean los que paguen.
  3. Ir a comprar el pan con los padres y que ella haga todo el procedimiento acompañada y con instrucciones verbales de aquello que tendrà que hacer.
  4. Ir a comprar el pan con los padres y que ella haga todo el procedimiento acompañada, pero sin instrucciones verbales de aquello que tendrà que hacer.
  5. Ir a comprar el pan ella sola.

Estos pasos, a pesar de que parezcan muy sencillos y repetitivos, pueden suponer una dificultad para Alba, y es por eso, que tenemos que dejar que aprenda cada uno de ellos dedicando todo el tiempo necesario antes de pasar al siguiente. Es cuestión de paciencia, pero estamos seguros de que Alba podrá ir a comprar el pan bien pronto.

 

Como siempre, comparte y danos un like si te ha parecido útil e interesante. ¡Y no olvidéis seguirnos en las redes sociales!

Equipo de psicólogos de la Asociación.