En aquest blog hem parlat molt sovint de la dificultat que presenten les persones amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) per a comprendre, identificar, regular i expressar les emocions.
Hem parlat de l’acceptació de les emocions, de la seva validació i d’estratègies per a la seva regulació, però abans de poder regular les emocions, necessitem saber què és allò que sentim.
Identificar les emocions no sempre és quelcom senzill. Sovint, les emocions ens envaeixen i només identifiquem canvis en el nostre comportament o un malestar físic (pressió en el pit o malestar en l’estómac). En aquestes ocasions, no sabem ben bé què és el que sentim, i hem de retrocedir mentalment per a veure què ens pot estar passant i d’on venen aquests canvis, per a poder afrontar la situació i gestionar aquest malestar.
Les persones amb TEA moltes vegades tenen més dificultat per a identificar les emocions, i els costa fer-ho, fins i tot en les situacions més bàsiques. Això és donat a que les emocions són quelcom abstracte i molt poc estructurat. Però podríem estructurar-ho per a ajudar-los en aquesta àrdua feina?
La resposta és “sí”.
D’una banda, en el cas dels més petits, podem ajudar-los a identificar les emocions a través de contes. En les històries i els dibuixos, els nens podran anar associant diferents situacions a les emocions descrites pels autors, cosa que els facilitarà identificar aquelles emocions, si viuen situacions similars a les dels contes.
Alguns contes que nosaltres fem servir són:
- El monstre dels colors (Anna Llenas)
- Els sentiments d’en Fèlix (Didier Lévy i Fabrice Turrier)
- L’emocionari (Cristina Núñez Pereira y Rafael R. Valcárcel)
D’altra banda, podem ajudar-los a estructurar situacions que generen les emocions creant petites llistes (de forma escrita o amb pictogrames) en que surtin especificades situacions que els han generat cadascuna de les diferents emocions. Podem començar amb les emocions bàsiques i, amb el temps, anar-ho ampliant amb emocions més complexes.
Finalment, també podem ajudar-los si citem nosaltres aquelles situacions que ens fan sentir una emoció concreta o si els ajudem a posar nom a allò que poden estar sentint. Per a fer-ho, és important no fer servir afirmacions del tipus “estàs sentint ràbia”, doncs podrien interpretar que els imposem allò que han de sentir. Sempre hem de fer-ho a través de suggerències o preguntes “ostres, pot ser que sigui ràbia això que sents?” o “jo crec que sentiria molta ràbia si m’hagués passat això”.
Esperem que aquesta entrada us hagi semblat interessant i útil. Si us ha agradat, si us plau, compartiu-ho amb els vostres amics i companys, i per les xarxes socials! I feu-nos un LIKE!
L’Equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR.
………………………………………………………………………………………….
En este blog hemos hablado muy a menudo de la dificultad que presentan las personas con Trastorno del Espectro del Autismo (TEA) para comprender, identificar, regular y expresar las emociones.
Hemos hablado de la aceptación de las emociones, de su validación y de estrategias para su regulación, pero antes de poder regular las emociones, necesitamos saber qué es eso que sentimos.
Identificar las emociones no siempre es algo sencillo. A menudo, las emociones nos invaden y sólo identificamos cambios en nuestro comportamiento o un malestar físico (presión en el pecho o malestar en el estómago). En estas ocasiones, no sabemos exactamente qué es lo que estamos sintiendo, y tenemos que retroceder mentalmente para ver qué nos puede estar pasando y de dónde vienen estos cambios, para poder afrontar la situación y gestionar este malestar.
Las personas con TEA muchas veces tienen más dificultad para identificar las emociones, y les cuesta hacerlo, hasta en las situaciones más básicas. Esto es dado a que las emociones son algo abstracto y poco estructurado. Pero ¿podríamos estructurarlo para ayudarles en esta ardua labor?
La respuesta es “sí”.
Por un lado, en el caso de los más pequeños, podemos ayudarles a identificar las emociones a través de cuentos. En las historias y los dibujos, los niños podrán ir asociando diferentes situaciones a las emociones descritas por los autores, cosa que les facilitará identificar aquellas emociones, si viven situaciones similares a las de los cuentos.
Algunos cuentos que nosotros utilizamos son:
- El monstruo de los colores (Anna Llenas)
- El imaginario de los sentimientos de Félix (Didier Lévy y Fabrice Turrier)
- Emocionario (Cristina Núñez Pereira y Rafael R. Valcárcel)
Por otro lado, podemos ayudarles a estructurar situaciones que generen las emociones creando pequeñas listas (de forma escrita o con pictogramas) en que salgan especificadas situaciones que les han generado cada una de dichas emociones.
Podemos empezar con las emociones básicas y, con el tiempo, irlo ampliando con emociones más complejas.
Finalmente, también podemos ayudarles si citamos nosotros aquellas situaciones que nos hacen sentir una emoción concreta o si les ayudamos a poner nombre a aquello que pueden estar sintiendo. Para hacerlo, es importante no utilizar afirmaciones del tipo “estás sintiendo rabia”, pues podrían interpretar que les imponemos aquello que tienen que sentir. Siempre tenemos que hacerlo a través de sugerencias o de preguntas “ostras, ¿puede ser que sea rabia esto que estás sintiendo?” o “yo creo que sentiría mucha rabia si me hubiese pasado esto”.
Esperamos que esta entrada os haya parecido interesante y útil. Si os ha gustado, por favor, compartirlo con vuestros amigos y compañeros, y por las redes sociales. ¡Y dadnos un LIKE!
Equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR.
Comentaris recents