Aquest cap de setmana és la Castanyada, és una data especial, on celebrem amb amics i família la nostra unió, gaudim dels nostres a la vora del foc, i degustem panallets, castanyes i moniatos.

Si bé és una festa plena de caliu, el menjar típic de la tardor i aquesta festa sol tenir una textura diferent a la que estem acostumats a menjar més habitualment. Els moniatos, filamentosos, les castanyes rugoses, els panellets amb una festa de textures i gusts ben heterogenis…

Com bé sabem, les persones amb TEA poden mostrar restriccions alimentàries, vinculades a aspectes sensorials (veure entrada sobre les hipersensibilitats), és a dir, com es sent l’aliment (gust, olor, textura, temperatura, soroll al mastegar-lo…) i/o a habilitats psicomotrius, és a dir, la forma en que la persona gestiona el menjar (mastegar, deglució…).

A més, les persones amb TEA poden mostrar rigidesa conductual. Això pot portar-nos a mostrar resistència a provar nous aliments així com conductes ritualitzades a l’hora de menjar, fets que pot portar-nos a dificultar la introducció de nous aliments i interferir en el dia a dia de la persona, i la seva participació en moltes dinàmiques socials, com el dia de la Castanyada.

Com treballem la introducció d’aliments? El primer que hem de tenir en compte és si la persona està tenint una alimentació variada i saludable, la qual li aporti els nutrients que necessiti. De no ser així, haurem de cercar ajuda amb un professional de la nutrició per a que ens ajudi a dissenyar una bona dieta. Si l’alimentació ja és equilibrada, intentarem anar introduint aliments de forma paulatina.

Podem començar amb aliments que sensorialment no saturin a la persona. És un aliment amb una olor molt forta? És un aliment amb un color molt intens? És un aliment amb una textura molt diferent? No és el mateix menjar coliflor o bròquil, amb la seva olor característica i tots els petits arbrets amb les seves rugositats ballant per la llengua, que uns pèsols o mongeta tendra, amb una textura més llisa i suau, i una olor més neutra. A l’hora de cuinar podem provar de fer-ho de diferent manera, també. Quan cuinem “al dente” la verdura tindrà sempre més sabor i una textura més sòlida i ferma, la qual auditivament pugui suposar també molesta al mastegar, que no pas si dixem que es quedi més passada.

D’altra banda, intentarem promoure uns bons hàbits alimentaris i, per a fer-ho, la família hem de ser el model a seguir:

  • Fem a la criatura partícip de la cuina i escollir el menjar. Que ens ajudi a preparar els àpats i, fins i tot, a dissenyar el menú, trobant un equilibri entre aquells plats que l’infant gaudeix menjant, i aquells que volem introduir.
  • Introduïm els aliments de manera paulatina, de tal manera que anem integrant-los a la seva dieta. Quan fem el plat intentem que no sigui un aliment “únic”, és a dir, recuperant l’exemple del bròquil, si la criatura menja patata bollida, podem fer un plat de patata bollida amb bròquil, de tal manera que pugui anar combinant el menjar que li agrada i aquell que no.
  • Si té dificultat per a gestionar certes textures o aliments, fem punxades petites per a que primer integri el sabor, i poc a poc vagi tolerant-ne la textura. Un cop la tolerància augmenti, ja agafarem troços més grans, si cal!
  • Juguem amb la temperatura, també. Quan més calents podem tenir hipersensibilitat a nivell termoceptiva a més que els sabors solen potenciar-se. Comencem amb menjar tebi, tirant a fred (no de nevera, que això també ens pot acabar resultant en malestar a nivell sensorial) i posteriorment ja anirem augmentant-ne la temperatura, fins a poder-ho servir a la temperatura a la que ho mengem a casa.
  • Quan mengem, reduim distractors (televisió, mòbil…); podem, per exemple, xerrar mentre mengem.
  • Intentem que els àpets no siguin eterns. Si la persona es posa rígida en no voler menjar un aliment, no té sentit estar davant del plat durant dues hores. Alhora, intentem que el sobretaula no es perllongui durant hores, doncs la demanda social a la que associarem el menjar serà molt feixuga.
  • El reforç positiu, com sempre, serà el nostre aliat. Si l’infant ha aconseguit tastar una cullerada de l’aliment que rebutjava, reforcem-lo! Per a ella ha estat un gran esforç i si li reconeixem l’ajudarà a motivar-se a continuar menjant! Felicitem-lo, li podem donar un gomet o quelcom que ajudi a motivar-la. Per contra si no ho valorem i li diem missatges com “ja era hora! No n’hi havia per tant, no? Vinga, ara més!” possiblement li acabem generant un major rebuig.
  • Podem fer pactes jugant amb la quantitat de menjar que volem que provi i reforçadors que el puguin motivar. D’aquesta manera li oferim més estructura i cert control sobre la quantiat de menjar i un motivador per a poder fer-ho.
  • En ocasions la persona intentarà boicotejar, de manera conscient o inconscient, el menjar, escopint, tirant, rebutjant… Ignorem aquestes conductes i mantenim-nos ferms.

Esperem que aquesta entrada us hagi resultat d’interès i que la compartiu i li doneu un súper Like!

L’equip de psicòlegs de TEAMAR us desitgem una feliç Castanyada!