Avui des del nostre blog volem prendre un dels pilars importants sobre el treball en el TEA, les dificultats socials. I és que des de fa temps que vam començar hem tractat molt el tema social i les amistats des de diferents punts: parlant de bullying, d’assertivitat i límits, de mecanismes d’adaptació social, …, fins i tot, de com relacionar-nos amb les amistats durant el confinament.

Per aquest motiu ens agradaria prendre la base de les dificultats en l’àrea social i fer esment de quines són i de quina manera poden afectar als nostres nois/es.

Si englobem les diverses afectacions per facilitar la comprensió de quins són els problemes d’aquesta àrea, podem parlar de dificultats a l’hora d’iniciar una interacció, mantenir la interacció, i d’adequar la interacció a la situació adient.

Pel que fa a l’inici de la interacció, a les persones amb TEA els hi costa entendre o saber com començar aquest contacte, ja sigui per manca de recursos o perquè no anticipen com respondre després. Així mateix, les seves dificultats de comprensió social poden jugar en contra seu en el moment de veure segones intencions o situacions d’abús, i així posar més traves a un inici adequat. 

Com els/les ajudem? 

  • Procurant proporcionar pautes de com poden iniciar la interacció pas a pas.
  • Anticipar situacions que pot trobar-se i fer de model per ensenyar-los a resoldre-ho.
  • Reforçar la socialització amb companys explicant els beneficis d’aquestes relacions.

Quan parlem de mantenir aquesta interacció, poden aparèixer els dubtes de perquè serveix un/a amic/ga; veiem que potser el concepte de l’amistat està distorsionat o és limitat. 

Com podem actuar?

  • Ajudant-los a entendre com són les relacions socials, en funció de la seva edat.
  • Fer-los de model de com mantenir una conversa amb companys (ex. saber de què parlen, ensenyar com poden intervenir, etc.)
  • Donar estratègies per proposar coses als companys (ex. ensenyar com generar oportunitats de contacte, com trucar, quedar, etc.).

I pel que fa a tenir una adequada interacció segons la situació, això guarda relació amb diverses coses, però principalment amb la comprensió. A les persones amb TEA els hi costa adaptar-se a contextos diferents i poder entendre quan és adient fer què. Així mateix, aquesta comprensió també afecta a les situacions on apareixen les bromes, els dobles sentits i totes les variacions lingüístiques que no són gens literals i demanen molta subtilesa en la comprensió.

De quina manera podem ensenyar-los?

  • Explicar el perquè de les respostes inapropiades i donar alternatives vàlides.
  • No deixar que el nen parli tota l’estona del seu interès i fer-li veure les conseqüències de fer-ho.
  • Explicar totes aquelles ironies, bromes i coses que no entengui.
  • Fer-li entendre els diferents rols de persones que hi ha (família, amics, coneguts, etc.).
  • Davant de les preguntes repetitives, preguntar nosaltres (ex. si em torna a preguntar què hi ha per sopar i ja li he dit, li pregunto a ell “què és el què t’he dit que hi ha per sopar?”).

Esperem que us sigui útil per comprendre i ajudar als vostres nens i nenes. Si us ha agradat, compartiu l’entrada, comenteu i li doneu molts LIKES!

Ens veiem el proper juernes!

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR


Hoy desde nuestro blog queremos tomar uno de los pilares importantes sobre el trabajo en el TEA, las dificultades sociales. Y es que desde hace tiempo que empezamos hemos tratado mucho el tema social y las amistades desde diferentes puntos: hablando de bullying, de asertividad y límites, de mecanismos de adaptación social, …, incluso, de cómo relacionar -nos con las amistades durante el confinamiento.

Por este motivo nos gustaría tomar la base de las dificultades en el área social y hacer mención de cuáles son y de qué manera pueden afectar a nuestros chicos / as.

Si englobamos las diversas afectaciones para facilitar la comprensión de cuáles son los problemas de esta área, podemos hablar de dificultades a la hora de iniciar una interacción, mantener la interacción, y de adecuar la interacción en la situación adecuada.

En cuanto al inicio de la interacción, a las personas con TEA les cuesta entender o saber cómo empezar este contacto, ya sea por falta de recursos o porque no anticipan cómo responder después. Asimismo, sus dificultades de comprensión social pueden jugar en su contra en el momento de ver segundas intenciones o situaciones de abuso, y así poner más trabas a un inicio adecuado.

¿Cómo los / las ayudamos?

  • Procurando proporcionar pautas de cómo pueden iniciar la interacción paso a paso.
  • Anticipar situaciones que puede encontrarse y hacer de modelo para enseñarles a resolverlo.
  • Reforzar la socialización con compañeros explicando los beneficios de estas relaciones.

Cuando hablamos de mantener esta interacción, pueden aparecer las dudas de qué sirve un/a amigo/a; vemos que tal vez el concepto de la amistad está distorsionado o es limitado.

¿Cómo podemos actuar?

  • Ayudándolos a entender cómo son las relaciones sociales, en función de su edad.
  • Hacerles de modelo de cómo mantener una conversación con compañeros (ej. Saber de qué hablan , enseñar cómo pueden intervenir, etc.).
  • Dar estrategias para proponer cosas a los compañeros (ej. enseñar cómo generar oportunidades de contacto, como llamar, quedar, etc.).

Y en cuanto a tener una adecuada interacción según la situación, esto guarda relación con varias cosas, pero principalmente con la comprensión. A las personas con TEA les cuesta adaptarse a contextos diferentes y poder entender cuando es adecuado hacer qué. Asimismo, esta comprensión también afecta a las situaciones donde aparecen las bromas, los dobles sentidos y todas las variaciones lingüísticas que no son nada literales y piden mucha sutileza en la comprensión.

¿Cómo podemos enseñarles?

  • Explicar el porqué de las respuestas inapropiadas y dar alternativas válidas.
  • No dejar que el niño hable todo el tiempo de su interés y hacerle ver las consecuencias de hacerlo.
  • Explicar todas aquellas ironías, bromas y cosas que no entienda.
  • Hacerle entender los diferentes roles de personas que hay (familia, amigos, conocidos, etc.).
  • Ante las preguntas repetitivas, preguntar nosotros (ej. Si me vuelve a preguntar qué hay para cenar y ya le he dicho, le pregunto a él “qué es lo que te he dicho que hay para cenar?”).

Esperamos que os haya gustado la entrada del artículo de hoy, que la compartáis y nos deis un millar de LIKES! ¡Hasta muy pronto!

El Equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR