Arranquem aquest dijous amb un tema molt interessant, i molt present en l’actualitat. Avui
parlarem de la depressió. Un tema que, per sort, cada vegada està menys estigmatitzat,
se’n parla més a les escoles i comencem a tenir-ne més informació sobre què és, quins són
els factors protectors i com acompanyar a la persona durant el seu procés. També parlarem
de la relació que existeix entre la depressió i el TEA i coneixerem algunes estratègies de
prevenció.
Però realment, què és la depressió? És el mateix un diagnòstic de depressió que tenir
símptomes depressius?
És important deixar clar que, sentir desesperança, tristesa, indecisió, apatia, etc. no implica
necessàriament passar per una depressió. Les emocions desagradables són naturals,
humanes i imprescindibles, tant com les agradables. Però si aquests sentiments,
pensaments, malestar, hàbits nocius… perduren i t’impedeixen seguir amb la teva vida, sí
que serà rellevant que valoris un acompanyament i atenció d’un professional.
També és molt important no victimitzar a la persona que cursa amb depressió. No és una
feblesa ni un tret de personalitat, sinó una condició que es dóna quan de forma prolongada
en el temps presentem desànim, pèrdua d’interès i plaer i altres criteris que afecten la nostra
vida diària.
Algunes senyals que podem tenir en compte i podrien ser indicadors de simptomatologia depressiva, si perduren en el temps, són:
- Problemes d’insomni
- Canvi en el hàbits alimentaris
- Alteracions en l’estat d’ànim
- Augment d’estats ansiosos
- Canvis en la vida quotidiana
- Irritabilitat, cansanci i dificultats de concentració
Existeix alguna relació entre Autisme i depressió? Tenen més probabilitats de patir
depressió?
Ara us posarem un exemple molt clar. Intenteu imaginar-vos durant un minut,
que us passa el següent:
“Tota una vida sentint-me diferent dels altres, però sense entendre ni saber explicar en què.
Acumulant esgotament i frustració després de massa anys analitzant, imitant i creant
patrons de comportament per intentar adaptar-me a un món que no entenia i voler encaixar
en entorns hostils per a mi. Desvirtuant la meva pròpia identitat, exigir-me més del que la
meva salut mental podia suportar i no aconseguir trobar el meu lloc al món” (Sara Codina, @mujeryautista).
Com creieu que us sentirieu? Fins al moment, no existeix cap evidència que correlacioni de
forma directa i genètica Autisme i Depressió. El que sí s’ha observat és la falta de
suport, adaptacions en l’entorn, psicoeduació sobre Neurodivergència, acompanyament des
de la igualtat, convivència amb la diversitat, les etiquetes i prejudicis, dificutats d’accés al món
laboral, etc., (podriem seguir i seguir). En general, totes les dificultats que les persones amb TEA es troben en el seu dia a dia, i al llarg de la vida, suposen elements estressors i de risc. I això fa que hi hagi més risc a poder cursar amb simptomatologia depressiva i ansiosa.
Aquesta simptomatologia també pot veure’s intensificada davant les dificultats de comunicació amb l’entorn, d’insight i dificultats d’accés al sistema de salut pública.
Per tant, no creieu que hauríem de deixar de posar el focus en la persona que cursa amb
depressió, i posar-lo a la societat?
Què puc fer com a familiar?
El primer que hem de fer, és no culpabilitzar a la persona que ho està passant. Tampoc
invalidar les seves emocions ni el que sent. Sabem que no és un procés fàcil, per això us
deixem alguns consells:
| Comentaris a evitar: | Comentaris que sí poden ajudar: |
| Jutjar i culpabilitzar a la persona: “va, anima’t, que això no és res per estar així”, “no siguis dramàtic/a” | Intenta acceptar els seus sentiments, i mostrar-te sempre disponible per a poder escoltar-la i acompanyar-la: “Estic al teu costat pel que necessitis”, “No tinguis pressa. Quan vulguis parlar aquí estaré” |
| “No és per tant”, “tots tenim problemes” | Afavoreix la comunicació amb comentaris tipus: “potser no entenc pel que estàs passant, però estic aquí si necessites parlar” |
| No intentis ajudar a la persona amb falses expectatives | Fes-li saber que estàs al seu costat per acompanyar-la |
| No minimitzis els problemes, perquè potser per la persona són molt importants | De forma conjunta, crea un entorn on la persona se senti a gust i protegida, i que senti que els seus problemes sí tenen un sentit i són importants. |
Ho comencem a posar en pràctica?
L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR
Comentaris recents