En el nostre dia a dia, des de que ens aixequem fins que anem a dormir les persones seguim una sèrie de rutines imprescindibles per poder adaptar-nos al nostre entorn. Es tracta de rutines que impliquen una certa autonomia i actuar de manera independent i que van des d’activitats senzilles, com escollir la roba que ens posarem pel matí, fins a més complexes, com ara saber agafar el bus que ens portarà al nostre lloc de treball. Els nens/es amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA), sovint tenen dificultats en l’adquisició de nous hàbits i per això cal fer un treball específic per ajudar-los a ser més autònoms.
Ara bé, ¿com podem ensenyar als nostres fills/es nous hàbits d’autonomia?
Primer de tot, és important establir quins són els hàbits adequats per a la seva edat i elaborar un pla de tasques a ensenyar, ordenant-les per ordre de dificultat i començant per les més senzilles. Per exemple, si el que volem és treballar l’autonomia al menjar i el nen/a no ha après a menjar amb forquilla, no li demanarem que aprengui a tallar els aliments i a menjar amb coberts a la vegada, sinó que seran rutines que ensenyarem successivament.
En segon lloc, es recomana fomentar l’aprenentatge d’entre dues o tres tasques a la vegada, ja que el que volem és que el nen adopti un paper actiu i motivador i incloure moltes tasques de cop pot fer que ho visqui de manera estressant. Imagineu que el primer dia de feina, us expliquen tot el que heu de fer fins a final de l’any, ¿oi que resultaria angoixant? Anar a poc a poc, ens pot garantir l’èxit futur.
En tercer lloc, un cop hem escollit l’hàbit a ensenyar, és important evitar l’aprenentatge per assaig-error, és a dir, deixar que s’equivoqui. Per contra, cal que donem les ajudes necessàries per a realitzar-lo correctament i progressivament anar-les retirant. D’aquesta manera faciliten el seu aprenentatge i evitem la desmotivació i frustració. Per exemple, imagineu que volem ensenyar a que el nen/a aprengui a tallar-se la carn. Un primer pas, és fer de model actiu mentre expliquem pas per pas el que estem fent; posteriorment fem que el nen sigui qui talli la carn, però utilitzem l’ajuda física per corregir la manera en que agafa els coberts, la força que ha de fer servir, etc; finalment, retirem l’ajuda física i estem al seu costat per si necessita quelcom fins que aprengui a fer-ho ell sol. És molt important que durant l’aprenentatge el feliciteu i reforceu per l’esforç que està fent, independentment de quin és el resultat, ja que la base de tot aprenentatge és la motivació i l’ambient positiu.
Finalment, recomanar-vos la utilització d’una sèrie d’estratègies que podeu fer servir per garantir l’adquisició de nous hàbits:
- Fer servir ajudes visuals com horaris o instruccions específiques que ajudin al nen/a a recordar quins són els passos a seguir.
- Utilitzar el reforç positiu com una manera de motivar el seu aprenentatge. Podeu elaborar una graella de punts, de manera que quan arribi a uns punts determinats pugui aconseguir el premi que hagueu acordat.
- Ser consistent, però flexibles, en allò que li demaneu. Si una tasca és molt pesada, es pot reduir, però ha de fer allò que se li ha marcat.
A vegades, en el dia a dia, les exigències de l’entorn impedeixen poder posar en pràctica aquestes recomanacions, però és una inversió a llarg termini per fomentar que en un futur els vostres fills/es puguin ser autònoms i independents. Tot esforç té la seva recompensa!
Com sempre, si us ha agradat aquesta entrada podeu deixar-nos comentaris sobre les vostres opinions o suggerències i compartir-ho al vostre Facebook, twitter o altres xarxes socials per ajudar-nos a fer difusió sobre el TEA.
L’Equip de psicòlegs de l’Associació TEAMAR
Comentaris recents