Avui recuperem un article que ens parla d’un altre mite de les persones TEA.
Moltes vegades, quan parlem de les persones amb TEA, la societat s’imagina algú que no comprèn als altres i que no té empatia. Que no connecta emocionalment amb els demés, però no poden estar més errats!
Abans de res, hem de comprendre bé el concepte d’empatia i les diferents dimensions d’aquesta. L’empatia és l’habilitat de comprendre i viure l’estat emocional de l’altra persona. Quan empatitzem amb algú altre, som capaços d’endinsar-nos i entendre la seva realitat.
L’empatia compta amb tres dimensions: l’empatia emocional, l’empatia cognitiva i l’empatia conductual.
L’empatia emocional és el resultat del contagi emocional. És justament l’empatia més primària i que ens defineix com a mamífers; el fet de sentir com se sent l’altra persona, vivint l’emoció físicament. Aquesta dimensió és especialment útil en professions que exigeixen d’una interacció amb altres com pot ser una persona encarregada d’un equip, però pot ser inapropiada en algunes circumstàncies i pot saturar a la persona si l’emoció esdevé molt intensa o repetida.
En canvi, l’empatia cognitiva és el coneixement de com se sent l’altre persona i què pot estar pensant. Així, aquesta dimensió comprèn la Teoria de la Ment (comprendre els pensaments dels altres) i la capacitat de posar nom a l’emoció de l’altre; “està trist”, “està espantat”. Aquesta dimensió és molt interessant per a dur a terme negociacions, comprendre diferents punts de vista i motivar a altres persones, però pot estar desconnectada d’emocions més profundes ja que no ens provoca vincular-nos amb l’altra.
Finalment, la dimensió conductual de l’empatia, és quan les persones mostren que han empatitzat amb les altres i procuren ajudar. Aquesta dimensió és la més complexa, i ajuda a consolar a l’altra persona, tot i que s’ha de valorar que potser, la manera que tenim d’ajudar-la no sigui la més adequada.
Així doncs, encara que ens sorprengui, les persones TEA acostumen a mostrar altíssims nivells d’empatia emocional, sent persones molt observadores i sensibles a les emocions dels altres. Tant, que tot sovint es poden sentir altament saturades per les emocions alienes, expressant que són com una esponja que les absorbeix, i necessiten separar-se d’aquestes, o desconnectar del moment.
Sovint ho expressen de manera conductual molt centrada en la solució de problemes, sent persones molt pràctiques i amb un ampli ventall d’alternatives, però que acaben sent jutjades com poc sensibles ja que tendeixen a no seguir les convencions socials de consol.
A més, l’empatia cognitiva esdevé un gran repte per a les persones amb TEA ja que poden mostrar dificultats per etiquetar les emocions i, per tant, deduir quina pot ser la resposta conductual que els altres esperen d’elles.
Per tant, sempre els pot ajudar que els expliquem quina emoció estem sentint (per a donar-los un referent), explicar-les quines senyals no verbals observar (cares, gestos, tons de veu) per distingir entre emocions alienes, i fins i tot ajudar-les a tenir més recursos de consol, donant pautes i fent de bons models.
Esperem que us hagi agradat aquesta entrada, que la compartiu, la comenteu! Us esperem el proper juernes amb molt més!
L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR
Comentaris recents