Mites entorn el suïcidi

Bon dia, família!

El blog d’avui és amb motiu del dia Mundial de la Prevenció del Suïcidi, que es celebra anualment cada 10 de setembre.

Avui dia el suïcidi és considerat un greu problema en la salut pública, i aquest s’explica com un fenomen complex d’origen multicausal. Al llarg dels anys ha incrementat considerablement el nombre de casos arribant a ser, mundialment, la quarta causa de mort entre els més joves.

Per altra banda, el tabú i l’estigma segueix continua estant vigent i no ajuda a donar visibilitat a aquesta problemàtica, i és per això que en aquest apartat parlarem sobre alguns mites o creences errònies respecte al suïcidi, i també els indicis o les conductes que ens poden advertir de la situació.

Per tal d’evitar l’estigma és important comprendre correctament la identificació d’aquestes senyals suïcides i el fenomen en si, ja que això evitarà la vergonya i la culpa amb la qual conviuen aquestes persones. Les següents frases són algunes de les més escoltades i que no contribueixen a la prevenció ni a la comprensió del suïcidi:

• “La persona que es vol matar no ho diu”. 9 de cada 10 persones que es suïciden han comunicat prèviament els seus propòsits.
• “La persona que ho diu no ho fa”. La persona que es suïcida expressa paraules, amenaces, gests o canvis de conducta.
• “La persona que ho intenta no vol morir, només vol cridar l’atenció i presumir”. Encara que no totes les persones que intenten suïcidar-se desitgen morir, no és correcte titllar-les així, ja que són persones les quals els hi ha fallat el seus propis mecanismes i no troben alternatives, exceptuant atemptar contra la seva pròpia vida.
• “Tota persona que es suïcida està deprimida”. És cert que el risc de realitzar un intent de suïcidi per part d’una persona amb depressió és més alt, però poden existir altres problemes que no estan relacionats únicament amb salut mental.
• “Parlar sobre el suïcidi amb una persona que està en risc pot incitar-la que acabi passant”. Està demostrat que parlar-ho pot reduir el perill de l’acte i pot ajudar a la persona a sentir-se escoltada, o inclús ajudar-la a fer un anàlisi dels seus propòsits autodestructius.
• “Els psiquiatres són els únics que poden prevenir el suïcidi”. Els psiquiatres són professionals experts en la seva detecció i el seu tractament, però qualsevol persona interessada en auxiliar a persones amb aquesta situació de risc pot ser valuosa per tal de col·laborar en la seva prevenció.

Així mateix, és important aprendre a identificar els indicis o senyals que ens poden fer adonar que alguna cosa no va bé. En aquest cas, les manifestacions verbals relacionades amb expressar els desitjos de la persona en posar fi a la seva vida, ja sigui sense plantejament de l’acció, amb un mètode poc determinat, amb un mètode específic no planificat, o amb un pla suïcida concret (indicació d’un alt risc). Per altra banda, les manifestacions no verbals poden ser més complicades de detectar, per això és important identificar si aquella persona està minimitzant la importància de les idees suïcides, o també si s’està comparant o identificant-se amb situacions d’altres persones que han viscut aquestes vivències. De vegades, també poden realitzar actes com començar a regalar objectes estimats, prendre riscs innecessaris, o tancar assumptes pendents, o així com fer canvis radicals en la seva vida (ingesta d’alcohol o altres drogues, deserció laboral, separació o divorci, dissidència del grup de pertinença…).

Desitgem que aquesta entrada al blog us hagi resultat d’interès.

Les psicòlogues de TEAMAR