Ja fa dos mesos que la vida de tots va fer un tomb: Vam canviar les nostres rutines i vam poder experimentar diferents emocions i sentiments, que hem anat gestionant segons han anat succeint.
La identificació d’emocions és una de les dificultats dels nens i nenes amb TEA, i és probable que durant el confinament hagin tingut problemes per identificar-les i gestionar-les adequadament.
Alguns pares ens han fet arribar que noten als seus fills i filles amb TEA més repetitius o més controladors. Això fa pensar que segurament aquests nens/es estan patint ansietat i ho manifesten d’aquesta manera. Però, com sabem que aquestes conductes són símptomes d’ansietat i no d’alguna altra cosa? Què provoca ansietat en els nens/es mb TEA?
Els desencadenants de l’ansietat en el TEA
En la majoria de casos, l’ansietat té un o diferents detonants, això vol dir que no és aleatòria. Detectar els detonants és una de les claus, perquè aquí és on podrem ajudar-los: Prevenint i controlant-la.
A continuació us numerarem les causes més freqüents d’ansietat en el TEA.
1. SOBRECÀRREGA SENSORIAL: La hiperreactivitat als estímuls sensorials és una de les potencials causes d’ansietat. De cop, l’entorn es converteix en massa sorollós, massa lluminós, sobreestimulant. Els infants que pateixen amb la sobrecàrrega sensorial ara estan més protegits degut a que l’entorn s’ha convertit en menys estimulant, a causa del confinament.
2. DAVANT DE LA FALTA DE CONTROL, HIPERVIGILÀNCIA: Un detonant de l’ansietat en el TEA és la sensació de no controlar el que passa derivant a una hipervigilància. Quan menor és el control que tenen sobre l’entorn, major és la necessitat d’augmentar els comportaments de control per reduir aquesta ansietat. La preferència per la simetria, tot allò que funciona per patrons i és estable, també atorga una sensació de control i de benestar.
3. SI EM PARLES MOLT, EM COLAPSO: La integració i la comprensió de la informació verbal no és un dels punts forts d’una bona part de les persones amb TEA, en part per les seves limitacions en el raonament abstracte i en part perquè el seu processament sol ser visual. Pot ser que el comportament ansiós aparegui com a conseqüència de la dificultat per integrar tota aquella informació basada en el llenguatge. Per això serà adequat, dins del possible, fer explicacions concretes i breus davant de qualsevol situació.
4. PER TU ES EVIDENT, PER MI NO: Les respostes ambigües, com: “d’aquí a una estona”, “ja veurem”, “depèn de com et portis”, descol·loquen a la persona amb TEA perquè no defineix un marc temporal concret. Per tant, és més adequat dir, de forma concreta, quan passaran les coses o què s’espera d’ells. Per exemple, si volem pactar amb ell o ella un premi al final del dia, hem d’anticipar de forma concreta què hauran de fer per tenir el premi, amb coses concretes com: Fer deures durant una hora, parar la taula i
recollir el seu plat.
5. SI NO INTERPRETO, MALINTERPRETO: Els nens i nenes amb TEA solen malinterpretar els comportaments dels altres, perquè els costa inferir la informació que els altres obtenim dels gestos facials, corporals, llenguatge figurat, les subtileses, etc. Per tant, una altra vegada, serà més adequat comunicar-se de forma molt directe per tal de no donar marge a les malinterpretacions.
6. EL PES DE LA LÒGICA: UNA RAÓ PER TOT: Els nens i nenes amb TEA acostumen a interpretar el que succeeix en termes rígids i inflexibles de “blanc o negre”, fruit d’un pensament basat en regles i patrons estables. Es podría dir que viuen en un món d’absoluts, sense grisos, on les qüestions que sorgeixen únicament es poden resoldre de manera justa i dicotòmica.
Això pot ajudar, per exemple, a entendre per què els nens (sense cap motiu aparent) poden mostrar-se reticents a posar-se la mascareta per sortir al carrer, però quan els hi expliquem de forma lògica i amb un motiu per què l’han de dur, els hi costa molt menys i fan aquest esforç extra.
7. ANTICIPAR: L’anticipació del que succeirà, com ja us hem dit en repetides ocasions, és una de les regles d’or per garantir el benestar de les persones amb TEA degut als problemes que solen tenir per estructurar seqüències espai temps sense ajudes externes.
Poder detectar el nom dels diferents detonants de l’ansietat en el TEA serà una de les claus. No té sentit, per exemple, rebaixar la sensació de control si no oferim eines per sentir-se segur/a; Renyar-lo “per què sí” només generarà culpabilitat.
Per tant, davant de conductes inapropiades o senyals d’alarma, preguntem-nos primer: Què li està passant?, De què és símptoma aquesta conducta?, Què necessita?, Com puc ajudar-lo?…
Esperem que aquesta entrada us hagi agradat i us hagi servit d’ajuda! Si és així, poder compartir-la i donar LIKE!
L’Equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR
Font de la imatge:
https://neuro-class.com/ansiedad-en-los-ninos-y-adolescentes-con-tea/
————————————————————————————————-
Ya hace dos meses que nuestra vida dió un vuelco: Cambiamos nuestras rutinas y experimentamos diferentes emociones y sentimientos, que hemos ido gestionando según han ido apareciendo.
La identificación de nuestras emociones es una de las dificultades de los niños y niñas con TEA, y es probable que durante el confinamiento hayan tenido problemas para identificarlas y gestionarlas adecuadamente.
Algunos padres nos han hecho llegar que notan a hijos e hijas con TEA más repetitivos o más controladores. Esto hace pensar que seguramente estos niños/as estan sufriendo ansiedad y lo manifiestan de esta manera. Pero, ¿Cómo sabemos que estas conductas són síntomas de ansiedad y no de otra cosa?, ¿Qué provoca ansiedad a los niños y niñas con TEA?
Los desencadenantes de la ansiedad en el TEA
En la mayoría de casos, la ansiedad tiene uno o diferentes detonantes, esto quiere decir que no es aleatoria. Detectar los detonantes es una de las claves, porque aquí es donde podremos ayudarlos: Previniendo y controlándola.
A continuación os nombraremos las causas más frecuentes de la ansiedad en el TEA:
1. SOBRECARGA SENSORIAL: La hiperreactividad a los estímulos sensoriales es una de las potenciales causas de la ansiedad. De pronto, nuestro entorno se convierte en demasiado ruidoso, demasiado luminoso, sobreestimulante. Los niños y niñas que sufren con la sobrecarga sensorial ahora estan más protegidos debido a que el entorno se ha convertido en menos estimulante, a causa del confinamiento.
2. ANTE LA FALTA DE CONTROL, HIPERVIGILANCIA: Un detonante de la ansiedad en el TEA es la sensación de no controlar lo que pasa derivando a una hipervigilancia. Cuanto menor es el control que tienen sobre el entorno, mayor es la necesidad de aumentar los comportamientos de control para reducir esta ansiedad. La preferencia por la simetria, todo aquello que funciona por patrones y es estable, también otorga una sensación de control y de bienestar.
3. SI ME HABLAS MUCHO, ME COLAPSO: La integración y la comprensión de la información verbal no es uno de los puntos fuertes de una buena parte de las personas con TEA, en parte por sus limitaciones en el razonamiento abstracto y en parte porque su procesamiento suele ser visual. Puede ser que el comportamiento ansioso aparezca como consecuencia de la dificultad para integrar toda aquella información basada en el lenguaje. Por esto será adecuado, dentro de lo posible, hacer explicaciones concretas y breves delante de cualquier situación.
4. PARA TI ES EVIDENTE, PARA MI NO: Las respuestas ambiguas como: “dentro de un rato”, “ya lo veremos”, “depende como te portes”, descolocan a la persona con TEA porque no define un marco temporal concreto. Por lo tanto, es más adecuado decir, de forma concreta, cuando pasaran las cosas o qué se espera de ellos. Por ejemplo, si queremos pactar con él o ella un premio al final del día, debemos anticipar de forma concreta qué tendran que hacer para tener el premio, con cosas concretas como: Hacer deberes durante una hora, poner la mesa o recoger su plato.
5. SI NO INTERPRETO, MALINTERPRETO: Los niños y niñas con TEA suelen malinterpretar los comportamientos de los demás, porque les cuesta inferir la información que los otros obtenemos de los gestos faciales, corporales, lenguaje figurado, sutilezas, etc. Por lo tanto, otra vez, será más adecuado comunicar-se de forma muy directa con tal de no dar margen a las malinterpretaciones.
6. EL PESO DE LA LÓGICA: UNA RAZÓN PARA TODO: Los niños y niñas con TEA acostumbran a malinterpretar lo que sucede en términos rígidos e inflexibles de “blanco o negro”, fruto de un pensamiento basado en reglas y patrones estables. Se podría decir que viven en un mundo de absolutos, sin grises, donde las cuestiones que surgen únicamente se pueden resolver de forma justa y dicotómica. Esto puede ayudar, por ejemplo, a entender por qué los niños (sin ningún motivo aparente) pueden mostrarse reticentes a ponerse la mascarilla para salir a la calle, pero cuando les explicamos de forma lógica y con un motivo el por qué se la tienen que poner, les cuesta mucho menos y hacen ese esfuerzo extra.
7. ANTICIPAR: La anticipación de lo que sucederá, como ya os hemos dicho en repetidas ocasiones, és una de las reglas de oro para garantizar el bienestar de las personas con TEA debido a los problemas que suelen tener para estructurar secuencias espacio-temporales sin ayudas externas.
Poder detectar el nombre de los diferentes detonantes de la ansiedad en el TEA será una de las claves. No tiene sentido, por ejemplo, rebajar la sensación de control si no ofrecemos herramientas para sentirse seguro/a; Enfadar-se por éste motivo sólo generará sensación de culpabilidad.
Por lo tanto, delante de conductas inapropiadas o señales de alarma, preguntémonos primero: ¿Qué le está pasando?, ¿De qué es síntoma esta conducta?, ¿Qué necesita?, ¿Cómo puedo ayudarlo?…
¡Esperamos que esta entrada os haya gustado y os haya servido de ayuda! ¡Si es así, ¡podéis compartirla y dar LIKE!
El Equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR
Fuente de la imagen:
https://neuro-class.com/ansiedad-en-los-ninos-y-adolescentes-con-tea/
Comentaris recents