La setmana passada us vam parlar de l’empatia cognitiva i vem fer referència a la teoria de la ment, però no vam poder dedicar-li l’espai que es mereix dins d’un blog d’estratègies per treballar les característiques del TEA.
La Teoria de la Ment és la capacitat per a comprendre i fer inferències sobre què pot estar pensant o sentint l’altre persona per a poder predir la conducta de l’altre.
Per exemple, estem fent servir la teoria de la ment, quan veiem a una persona de la feina agobiada i, si necessitem ajuda, li demanem a un altre company perquè sinó podria contestar-nos malament o atabalar-se més.
Això no sempre és tan fàcil! Per poder fer aquestes inferències, el primer que cal fer és posar-se en el lloc de l’altre i comprendre que a l’altre persona li poden haver succeït coses diferents i pot pensar i sentir coses diferents a nosaltres. I això no és gens fàcil per als nostres nens i nenes amb TEA.
Us posarem un exemple:
La Marta és una nena de 10 anys amb TEA que està molt integrada a la seva classe i té bona relació amb els seus companys i companyes. També té un bon vincle amb la seva família i els encanta fer activitats tots plegats i quedar amb gent els caps de setmana.
Un dia, quan arriba a la visita amb el seu psicòleg i aquest li pregunta com està, ella contesta “La Maria m’ha dit que faran una festa d’aniversari a casa la Lua i estic convidada”, i segueix parlant de la festa sense donar més importància. Al cap d’uns segons, el seu psicòleg la frena i li pregunta “Qui són la Maria i la Lua?”, i la Marta en lloc de contestar tranquil·lament, posa cara de sorpresa i respon secament “La meva amiga i la seva mare”.
La Marta presenta dificultats en la teoria de la ment i per això es sorprèn en veure que el seu psicòleg no sap qui són la Maria i la Lua. La dificultat per comprendre què sap el seu psicòleg i què pot estar pensant, fa que la seva inferència (que les ha de conèixer perquè ella les coneix) sigui errònia.
Aquest fet pot portar-la a tenir diversos conflictes, doncs sovint presentarà dificultat per a comprendre perquè els seus companys i companyes fan les coses o perquè no l’entenen quan explica quelcom.
Què podem fer per ajudar a la Marta a anar posant a lloc què sap cada persona i què pot estar pensant?
És senzill. L’únic que podem fer és anar-li explicant tranquil·lament tot allò que pensem, coneixem o sentim en el moment en que veiem que es perd per manca de comprensió o de teoria de la ment.
Una bona resposta per part del seu psicòleg ara seria: “Ostres, saps què passa? Jo no les conec a la Lua i la Maria. Per això quan has parlat d’elles jo m’he quedat parat i he hagut de preguntar-te. Ja sé que és sorprenent perquè tu les coneixes molt, no? Però quan tu les veus jo no hi sóc. De què les coneixes? Ara no sé qui són, però si m’ho expliques, el proper dia que em parlis d’elles, ja podré saber-ho i podré entendre tot el que m’estàs explicant”.
Així, poquet a poquet, la Marta anirà entenent quines coses sap cada persona del seu voltant i què poden estar pensant, de forma que la seva teoria de la ment anirà en augment i cada cop podrà fer inferències més adequades respecte la conducta dels altres.
Esperem que us sigui útil per comprendre i ajudar als vostres nens i nenes. Si us ha agradat, compartiu l’entrada, comenteu i li doneu molts LIKES!
Ens veiem el proper juernes!
L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR
——————————————————————————————————————
La semana pasada os hablamos de la empatía cognitiva e hicimos referencia a la teoría de la mente, pero no pudimos dedicarle el espacio que se merece dentro de un blog de estrategias para trabajar las características del TEA.
La Teoría de la Mente es la capacidad para comprender y hacer inferencias sobre qué puede estar pensando o sintiendo la otra persona para poder predecir la conducta del otro.
Por ejemplo, estamos utilizando la teoría de la mente cuando vemos a una persona del trabajo agobiada y, si necesitamos ayuda, le pedimos a otro compañero porque sino podría contestarnos mal o agobiarse más.
¡Esto no siempre es tan fácil! Para poder hacer estas inferencias, lo primero que hace falta hacer es ponerse en el lugar del otro y comprender que a la otra persona le pueden haber sucedido cosas diferentes y puede pensar y sentir cosas distintas a nosotros. Y eso no es nada fácil para nuestros niños y niñas con TEA.
Os pondremos un ejemplo:
Marta es una niña de 10 años con TEA que está muy integrada en su clase y tiene buena relación con sus compañeros y compañeras. También tiene un buen vínculo con su familia y les encanta hacer actividades todos juntos y quedar los fines de semana.
Un día, cuando llega a la visita con su psicólogo y éste le pregunta cómo está, ella contesta “María me ha dicho que harán una fiesta de cumpleaños en casa de Lua y estoy invitada”, y sigue hablando de la fiesta sin dar más importancia. Al cabo de unos segundos, su psicólogo la frena y le pregunta “Quién son María y Lua?, y Marta en lugar de contestar tranquilamente, pone cara de sorprendida y responde seca “Mi amiga y su madre”.
Marta presenta dificultades en la teoría de la mente y por eso se sorprende al ver que su psicólogo no sabe quién son María y Lua. La dificultad para comprender qué sabe su psicólogo y qué puede estar pensando, hace que su inferencia (que las tiene que conocer porque ella las conoce) sea errónea.
Este hecho puede llevarla a tener diferentes conflictos, pues a menudo presentará dificultad para comprender por qué sus compañeros y compañeras hacen las cosas o por qué no le entienden cuando explica algo.
Qué podemos hacer para ayudar a Marta a ir comprendiendo qué sabe cada persona y qué puede estar pensando?
Es sencillo. Lo único que podemos hacer es ir explicándole tranquilamente todo aquello que pensamos, conocemos o sentimos en el momento que vemos que se pierde por la falta de comprensión o de teoría de la mente.
Una buena respuesta por parte de su psicólogo ahora sería: “Ostras, ¿sabes qué pasa? Yo no las conozco a Lua y a María. Por eso cuando has hablado de ellas yo me he quedado parado y he tenido que preguntarte. Ya se que es sorprendente porque tu las conoces mucho, ¿no? Pero cuando tu las ves, yo no estoy. ¿De que las conoces? Ahora no quien son, pero si me lo explicas, el próximo día que me hables de ellas, ya podré saberlo y entenderé todo lo que me estás explicando”.
Así, poquito a poquito, Marta irá entendiendo qué cosas sabe cada persona de su entorno y qué pueden estar pensando, de forma que su teoría de la mente irá en aumento y cada vez podrá hacer inferencias más adecuadas respecto a la conducta de los demás.
Esperemos que os sea útil para comprender y ayudar a vuestros niños y niñas. Si os ha gustado, compartid la entrada, comentad y dadle muchos LIKES!
¡Nos vemos el próximo juernes!
El equipo de psicólogos y psicólogas de TEAMAR
Comentaris recents