Un dels trets més característics del infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA) és la seva dificultat a l’hora de comunicar-se. Aquest fet ens porta als psicòlegs/gues a cercar alternatives per afavorir el llenguatge i millorar així la comunicació en aquests infants, especialment en aquells que presenten majors dificultats en aquesta àrea.

Actualment trobem diversos instruments d’intervenció que ens ajuden a potenciar la comunicació. Un d’aquests són els Sistemes Augmentatius i Alternatius del Llenguatge (SAAC), que suposen una eina imprescindible en la millora de la seva autonomia i capacitat d’interacció amb altres persones. La finalitat d’aquests és la d’ensenyar un conjunt estructurat de codis no vocals que permeten funcions de representació i serveixen per dur a terme actes de comunicació (funcional, espontània i generalitzables). La seva principal virtut és la seva capacitat per personalitzar-los en funció de les necessitats de cada nen.

Els sistemes de comunicació alternativa són aquells que substitueixen totalment el llenguatge i la parla de l’infant, quan aquesta no existeix, i els de comunicació augmentativa potencien la seva aparició, serveixen de suport o ajuda mentre aquesta no apareix, o bé quan el seu treball resulta ineficaç i crea frustració.

Dins els SAAC trobem el sistema de signes manuals (gestos) que busquen la interacció espontània ens els nens, i els sistema de signes gràfics (imatges) que es poden utilitzar-se per fomentar la seva expressió i/o comprensió.

Un exemple que utilitzem freqüentment els psicòlegs/gues dins d’aquest últim, és el sistema interactiu de comunicació PECS (Picture Exchange Communication System), que consisteix en intercanviar un símbol entre l’infant amb dificultats o limitacions de la parla i l’interlocutor, amb el propòsit de fer una petició, una elecció, proporcionar informació o donar resposta.

L’aprenentatge comença amb actes funcionals que proporcionen al nen un contacte directe amb la recompensa (reforç positiu).

L’apropament entre ambdues persones consta de les següents fases:

  • Com comunicar-se
  • Distància i persistència
  • Discriminació (Fase A i B)
  • Estructura de la frase (jo vull)
  • Respondre a la pregunta, què vols?
  • Respostes i comentaris espontanis

 

A continuació us deixem una imatge extreta de l’associació TEACAT del curs que realitzen sobre aquest sistema de comunicació.

jo vullSi esteu més interessats en aquest tema, ens ho podeu deixar a comentaris i preparem més entrades sobre els SAAC.

Recorda que pots compartir la publicació pel facebook i el twitter i ajudar-nos a fer difusió sobre el TEA.

Fins el proper juernes!

Equip de psicòlegs/gues de l’associació TEAMAR.