Ja ve nadal i al Miquel, els seus pares li han regala un calendari d’advent dels seus dibuixos preferits. Els va costar molt trobar-lo però estan molt contents de veure el seu somriure quan li han donat.

Quan va arribar el primer dia, van ajudar-lo a trobar el número 1 i van veure com es menjava la primera xocolatina, després, van deixar-lo guardat per a continuar els següents dies. Però quan van arribar de la feina aquell mateix dia, no en quedava ni una. El Miquel se les havia menjat totes.

Us sona? coneixeu algú a qui li hagi passat? La impaciència n’és la responsable.

Ara que ve Nadal, les rutines canvien i és freqüent que els nostres nens i nenes sentin impaciència per les festes i els regals. Es tracta de reforçadors molt potents i la seva espera pot suposar molta frustració.

Però, com s’aconsegueix la paciència? Es pot treballar?

La resposta és clara. Sí, la paciència es pot treballar, ara, i durant tot l’any.

El primer pas per fer-ho sempre serà donar unes bones instruccions als nostres infants. Saber perquè han d’esperar i durant quant temps, amb la informació necessària per a entendre-ho, els ajudarà a mantenir l’espera.

Això sí, hem d’estar segurs de que ho han entès i que els hem donat la informació necessària, ni més ni menys. Per exemple, en el cas dels nens que no tenen una bona comprensió del temps, no podem explicar-ho fent referència a dies o hores, sinó que necessitarem altres recursos, com dibuixos, per a que ho entenguin de forma visual.

Un altre pas important és la constància. És important mantenir allò que diem als nostres nens tot i que puguem observar la seva frustració. En aquests casos, és important validar les seves emocions, però mantenir-nos fermes amb la nostra decisió inicial.

Per ajudar-los a tolerar aquesta frustració, podem fer servir petits reforçadors del dia a dia, més immediats, que els ajudin amb l’espera, però en cap cas adelantar el reforçador final.

El calendari d’advent, de fet, en seria un exemple per a mantenir l’espera abans dels regals de nadal, i si fem servir aquestes pautes, pot ajudar-nos molt. Tot i això, ens podem inventar tants sistemes de reforçament de l’espera com objectius finals tinguem!

Finalment, i més important, un cop hagi passat el temps assenyalat, haurem de reforçar l’espera als nostres nens i nenes. Per ells haurà estat una difícil feina que pot haver suposat tolerar molta frustració, així que els hem de demostrar que ha valgut la pena.

Esperem que aquestes pautes us resultin útils per aquests dies i us ajudin a gaudir de les festes.

L’Associació TEA Asperger Maresme tancarà les seves portes del dia 21 de desembre al 7 de gener, ambdós inclosos, per a tornar amb les piles ben carregades.

Us desitgem molt bones festes i una bona entrada d’any!

………………………………

Ya viene navidad y a Miquel, sus padres le han regalado un calendario de adviento de sus dibujos preferidos. Les costó mucho encontrarlo pero están muy contentos de ver su sonrisa cuando se lo han dado.

Cuando llegó el primer día, le ayudaron a encontrar el número 1 y vieron como se comía la primera chocolatina, después lo dejaron guardado para continuar los siguientes días. Pero cuando llegaron del trabajo ese mismo día, no quedaba ni una. Miquel se las había comido todas.

¿Os suena? ¿conocéis a alguien a quien le haya pasado? La impaciencia es la responsable.

Ahora que viene Navidad, las rutinas cambian y es frecuente que nuestros niños y niñas sientan impaciencia por las fiestas y los regalos. Se trata de reforzadores muy potentes y su espera puede suponer mucha frustración.

Pero, ¿Cómo se consigue la paciencia?¿se puede trabajar?

La respuesta es clara. Sí, la paciencia se puede trabajar, ahora y durante todo el año.

El primer paso para hacerlo siempre será dar unas buenas instrucciones a nuestros niños. Saber por qué tienen que esperar y durante cuánto tiempo, con la información necesaria para entenderlo, les ayudará a mantener la espera.

Eso sí, tenemos que estar seguros de que lo han entendido y que les hemos dado la información necesaria, ni más ni menos. Por ejemplo, en el caso de los niños que no tienen una buena comprensión del tiempo, no podemos explicárselo haciendo referencia a días u horas, sino que necesitaremos otros recursos, como dibujos, para que lo entiendan de forma visual.

Otro paso importante es la constancia. Es importante mantener aquello que decimos a nuestros niños a pesar de que podamos observar su frustración. En estos casos, es importante validar sus emociones, pero mantenernos firmes con nuestra decisión inicial.

Para ayudarlos a tolerar esta frustración, podemos utilizar pequeños reforzadores del día a día, más inmediatos, que les ayuden con la espera, pero en ningún caso adelantar el reforzador final. El calendario de adviento, de hecho, sería un ejemplo para mantener la espera antes de los regalos de navidad, y si utilizamos estas pautas, puede ayudarnos mucho. Aun así, ¡nos podemos inventar tantos sistemas de reforzamiento de la espera como objetivos finales tengamos!

Finalmente, y más importante, una vez haya pasado el tiempo señalado, tendremos que reforzar la espera a nuestros niños y niñas. Para ellos habrá sido una difícil tarea que puede haberles supuesto tolerar mucha frustración, así que les tenemos que demostrar que ha valido la pena.

La Asociación TEA Asperger Maresme cerrará sus puertas del día 21 de diciembre al 7 de enero, ambos incluidos, para volver con las pilas bien cargadas.

Os deseamos muy buenas fiestas y una buena entrada de año!