A la vida quotidiana estem contínuament interactuant amb altres persones. Així creem vincles i llaços que ens ajuden a formar part del grup i de la societat. Actuem i reaccionem en relació als altres, però no de qualsevol manera, sinó segons unes pautes de comportament que ens indiquen com hem d’actuar en les diferents situacions de la nostra vida. La seva observació i la repetició en societat és el que ens permet apendre-les i internalitzar-les perquè quan es produeixi una o altra situació, no estiguem desprevinguts i sapiguem com actuar d’acord al que la societat espera de nosaltres.
Els nens i nenes amb TEA tenen alterada la capacitat per a comprendre les regles socials, tenint difcultats en entendre a les persones; les seves intencions, els seus estats emocionals, i el seu món mental. Això fa que aquests tinguin una peculiar manera de relacionar-se.
Existeixen diferents estils d’interacció en els nens i nenes amb TEA, com podem veure tot seguit:
Reservats: Són els nens i nenes que acostumen a estar en soledat. Tendeixen a rebutjar activament la relació que els altres els hi proposen. Acostumen a evitar-la i normalment són els que tenen més dificultats en la comunicació verbal i no verbal i alteracions en la conducta.
Passius: Aquest estil d’interacció provoca en els nens i nenes que per si sols no inicien la interacció amb els altres ni la continuen, però si els hi proposen responen a ella. Acostumen a ser dòcils en la relació, obeeixen el que una altra persona els indica amb ordres senzilles i comprensibles. No obstant, el seu patró de relació també està alterat i desviat del desenvolupament comú, presentant dificultats per a fer amics, per entendre la forma en què les persones es relacionen unes amb les altres… En definitiva, dificultats per a una interacció social recíproca (emisor i receptor intercanvien continuament les funcions).
Activa però estranya: Són els nens i nenes amb TEA que no només responen a altres interaccions que se li ofereixen sinó que també inicien ells mateixos interaccions amb altres persones, però aquestes són estranyes, rares. No són les esperades dins d’una relació natural. Per exemple, inicien la interacció però només amb temes que són del seu exclusiu interès, sense importar-los l’interès mostrat o no pels altres. També inicien la interacció sense ser conscients de la disposició de l’altra persona, per exemple, sense comprendre que l’altra persona està ocupada parlant per telèfon o parlant directament amb una altra persona.
Per tant, les persones amb TEA no és que no es relacionin amb altres persones, que no vulguin saber res d’elles o fins i tot que les rebutgin, sinó que tenen dificultats en el procés d’interacció. Tenen alterada la capacitat per processar la informació subtil, complexa, passatgera i variada que caracteritza la informació. Això és així des de l’inici de la vida: el nadó processa, sense haver hagut d’aprendre, de forma conscient, patrons d’informació socials donats per la seva mare. Es caracteritzen per ser subtils, com una mirada, un to de veu o una postura corporal d’acostament, complexos, es donen tots alhora, passatgers, canvien de manera constant a cada segon i variats, no sempre que la mare es relaciona amb el seu nadó ho fa de forma idèntica.
En la propera publicació que farem sobre interacció social explicarem quines són les pautes de comportament necessàries per aconseguir el conjunt de conductes que permeten interaccionar amb els altres de manera efectiva i satisfactòria. Mentrestant, pots revisar l’entrada de la semana pasada de llenguatge o esperar a l’entrada que farem la semana després de setmana santa sobre conductes repetitives.
Recorda que si t’ha agradat la publicació pots donar-li a like o compartir-la a les teves xarxes socials!
Comentaris recents