A l’entrada del blog d’avui volem parlar sobre un tipus de teràpia diferent amb la qual des de TEAMAR hem pogut treballar durant aquest curs. Es tracta de les teràpies assistides amb animals (TAA), en concret, amb gossos. De les diferents entitats i associacions que col·laboren amb nosaltres, una d’elles és Conectadogs, amb la qual hem realitzat algunes activitats d’ensinistrament caní.
Es tracta d’una associació dedicada a la recuperació i reinserció de gossos que es troben en protectores, gosseres o que han estat abandonats, perquè més tard puguin ser adoptats per alguna família i/o treballin com a gossos de teràpia. Per tant, el perfil d’aquests animals és més sensible a nivell emocional que altres cans que, per sort, no han patit abandonament o han estat tancats amb un futur incert. Aquest fet els fa uns col·laboradors perfectes per treballar amb alguns col·lectius vulnerables com serien les persones amb TEA.
Com sabem, el trastorn de l’espectre autista (TEA) és un trastorn del desenvolupament en el qual es veuen alterades les àrees del llenguatge i la comunicació, la interacció social i la gestió socio-emocional. A banda d’això, sabem que aquest trastorn interfereix en altres àrees del desenvolupament com són les funcions executives, la rigidesa del pensament i les conductes repetitives, però en aquest article ens centrarem en les primeres que hem esmentat.
A les persones amb TEA els resulta complicat relacionar-se amb les altres persones. El treball amb altres espècies, en moltes ocasions, és un facilitador per gestionar millor aquesta comunicació i inclús generar un vincle amb un altre ésser més enllà de les seves dificultats. I no només amb els animals en si, sinó que aquest contacte amb els gossos els és un vehicle de la relació amb altres persones.
En la nostra experiència amb els diferents grups d’esplai que han realitzat l’activitat, vam poder observar com un grup heterogeni d’adolescents amb TEA trencaven les barreres de les seves dificultats per obrir-se a aquests nobles animals i als seus companys i cuidadors. L’activitat que Conectadogs ens va oferir va resultar molt motivadora per al grup, la qual cosa els va ajudar a superar les pors inicials, i la rigidesa inicial de provar noves coses.
Des del nostre punt de vista, el que va resultar més enriquidor, va ser que els adolescents van poder entendre que existia una dificultat entre humans i animals per a comunicar-se, per la qual cosa no podien relacionar-se de la mateixa manera que farien amb un igual. Per això van haver d’adaptar a les necessitats dels canins per arribar a una entesa. Això va derivar al fet que poguessin sentir-se, en certa manera, reflectits amb aquests, ja que a ells mateixos els pot costar comunicar-se amb els altres, comprendre’ls i sentir-se compresos ells mateixos. Aquest fet ens va ajudar a millorar la seva comprensió sobre les seves pròpies dificultats, i, a més, poder-les treballar amb ells.
Això ho vam poder observar amb nois que són molt impacients, armant-se de calma i atenció per poder aconseguir que el seu company caní li respongués; amb nois que amb prou feines es comuniquen, esforçant-se perquè el gos acompanyant li comprengués i després explicant els seus èxits als companys del grup, i fins i tot ensenyant-los com ho havien de fer ells; o altres nois que a poc a poc van superar el seu rebuig a tocar gossos i van poder jugar amb ells.
En resum, en les diferents activitats que hem realitzat amb Conectadogs i els seus col·laboradors canins, hem observat amb satisfacció, com els nois i noies s’empoderaven en superar barreres que en el seu dia a dia els resulten molt limitants.
Gràcies Conectadogs!
Com sempre, esperem que us hagi semblat interessant i pràctica aquesta publicació!
El proper juernes tindrem una nova entrada, no te la perdis!
Si consideres que pot ser útil per a algú i t’ha agradat, pots compartir-lo amb els companys de treball, amics, i per les xarxes socials! I donar-nos un enorme LIKE!
Fins aviat!
______________________________________________________________________________________________
En la entrada del blog de hoy queremos hablar sobre un tipo de terapia diferente con la que desde TEAMAR hemos podido trabajar durante este curso. Se trata de las terapias asistidas con animales (TAA), en concreto, con perros. De las diferentes entidades y asociaciones que colaboran con nosotros, una de ellas es Conectadogs, con la que hemos realizado algunas actividades de adiestramiento canino.
Se trata de una asociación dedicada a la recuperación y reinserción de perros que se encuentran en protectoras, perreras o que han sido abandonados, para que más tarde puedan ser adoptados por una familia y/o trabajen como perros de terapia. Por tanto, el perfil de estos animales es más sensible a nivel emocional que otros canes que por suerte no han sufrido abandono o han estado encerrados con un futuro incierto. Este hecho los hace unos colaboradores perfectos para trabajar con algunos colectivos vulnerables como serían las personas con TEA.
Como sabemos, el trastorno del espectro autista (TEA) es un trastorno del desarrollo en el cual se ven alteradas las áreas del lenguaje y la comunicación, la interacción social y la gestión socio-emocional. A parte, sabemos que este trastorno interfiere en otras áreas del desarrollo como son las funciones ejecutivas, la rigidez del pensamiento y las conductas repetitivas, pero en este artículo nos centraremos en las primeras que hemos mencionado.
A las personas con TEA les resulta complicado relacionarse con las demás personas. El trabajo con otras especies, en muchas ocasiones, es un facilitador para gestionar mejor esa comunicación e incluso generar un vínculo con otro ser más allá de sus dificultades. Y no solo con los animales en sí, sino que este contacto con los perros les es vehículo de la relación con otras personas.
En nuestra experiencia con los distintos grupos de esplai que han realizado la actividad, pudimos observar como un grupo heterogéneo de adolescentes con TEA rompían las barreras de sus dificultades para abrirse a estos nobles animales y a sus compañeros y cuidadores. La actividad que Conectadogs nos ofreció resultó muy motivadora para el grupo, lo cual les ayudo a superar los miedos iniciales, y la rigidez inicial de probar nuevas cosas.
Desde nuestro punto de vista, lo que resultó más enriquecedor, fue que los adolescentes pudieron entender que existía una dificultad entre humanos y animales para comunicarse, por lo que no podían relacionarse de la misma manera que harían con un igual. Por ello tuvieron que adaptarse a las necesidades de los caninos para llegar a un entendimiento. Eso derivó a que pudieran sentirse, en cierta manera, reflejados con éstos, ya que a ellos mismos les puede costar comunicarse con los demás, comprenderlos y sentirse comprendidos ellos mismos. Este hecho nos ayudó a mejorar su comprensión sobre sus propias dificultades, y, además, poderlas trabajar con ellos.
Esto lo pudimos observar con chicos que son muy impacientes, armándose de calma y atención para poder conseguir que su compañero canino le respondiera; con chicos que apenas se comunican, esforzándose para que el perro acompañante le comprendiera y luego explicándole sus logros a sus compañeros del grupo, e incluso enseñándoles como tenían que hacerlo ellos; u otros chicos que poco a poco superaron su rechazo a tocar perros y pudieron jugar con ellos.
En resumen, en las distintas actividades que hemos realizado con Conectadogs y sus colaboradores perrunos, hemos observado con satisfacción, como los chicos y chicas se empoderaban al superar barreras que en su día a día les resultan muy limitantes.
¡Gracias Conectadogs!
Como siempre, esperamos que os haya parecido interesante y práctica esta publicación!
El próximo juernes tendremos una nueva entrada, no te la pierdas!
Si consideras que puede ser útil para alguien y te ha gustado, puedes compartirlo con los compañeros de trabajo, amigos, y por las redes sociales! Y darnos un enorme LIKE!
Hasta pronto!
Comentaris recents