El trastorn d’estrès post traumàtic (TEPT) és una afecció que algunes persones desenvolupen després d’experimentar o veure un esdeveniment traumàtic. Comunament s’entén que el TEPT es deu a viure experiències de perill properes a la mort, com una guerra, un desastre natural, un accident automobilístic o una agressió sexual, però no sempre calen motius amb tant pes per a desenvolupar-lo. Es parla de trastorn quan els símptomes que es presenten ocasionen problemes considerables a nivell social, laboral o en les relacions interpersonals, podent arribar a interferir en la capacitat de fer tasques habituals. Així doncs, el dia a dia d’una persona amb TEPT pot veure’s condicionat per alguns dels següents símptomes entre molts d’altres:
- Records intrusius en forma de memòries involuntàries i angoixants de l’esdeveniment traumàtic o en forma de malsons recurrents.
- Evitar pensar o parlar de l’esdeveniment traumàtic. Evitar llocs, activitats o persones que puguin tenir-hi relació.
- Tenir pensaments negatius d’un mateix, d’altres persones o de tot en general. Sentir desesperança sobre el futur.
- Dificultat per mantenir relacions properes o sentir-se distant de familiars i amics.
- Estar sempre en un estat d’alerta encara que no hi hagi perill, espantar-se amb facilitat o tenir trastorns del son i irritabilitat.
- Sentiments de culpa o de vergonya.
La idea que només experiències properes a la mort o violentes són causes d’un trastorn d’aquesta magnitud és errònia, sobretot amb les persones amb TEA. Hi ha moltes experiències quotidianes que passen desapercebudes, i que poden provocar la mateixa condició. La separació o el divorci dels pares, la negligència emocional, patir bullying, deixar els estudis o perdre la feina poden tenir un impacte molt més gran en persones amb TEA que en persones sense TEA que visquin les mateixes experiències, i poden ser motius suficients per a desenvolupar un TEPT.
Un grup creixent d’investigacions suggereixen que els nens amb TEA són més propers a patir maltractaments i violència dins la família, a l’escola o a la comunitat. El motiu principal es deu a que la forma en la que una persona autista entén el món pot diferir de la de la opinió general, la qual cosa pot desencadenar rebuig social. Sumant les diferències de processament sensorial i les dificultats en la regulació emocional, que ja té la persona amb TEA de per sí, l’individu queda en una posició molt vulnerable. Donades aquestes condicions, les burles, els conflictes, les intimidacions i les acusacions poden esdevenir el dia a dia del nen, l’adolescent o l’adult amb TEA. Es habitual que se sentin incompresos fins i tot en els entorns més propers, i que tinguin més dificultats per a expressar què els passa i com es senten justament per tenir la condició del TEA.
Tot en conjunt provoca que l’estat basal d’ansietat pugui ser més elevat del normal, i que l’alta freqüència d’aquestes situacions no permeti que hi hagi una recuperació idònia de les mateixes. Viure en un estat d’estrès constant pot fer que es desenvolupi un Trastorn d’Estrès Post Traumàtic amb molta més probabilitat. Pel contrari, el recolzament social, la connexió i la comunicació el poden fer més improbable. En general, les persones capaces d’expressar-se tenen una millor recuperació respecte a les persones que no poden fer-ho. En definitiva, les dificultats socials pròpies del TEA dificulten més la recuperació front a esdeveniments adversos i fa augmentar la probabilitat de patir TEPT com a comorbiditat al TEA.
Fonts consultades:
Ella Lobregt-van Buuren, Marjolijn Hoekert, and Bram Sizoo. (2021) Chapter 3: Autism, Adverse Events, and Trauma en Autism Spectrum Disorders. Grabrucker AM, editor. Exon Publications. URL: https://www.ncbi.nlm.nih.gov/books/NBK573608/#Ch3-sec3
National Center for PTSD. U.S. Department of Veterans Affairs. (Última actualització: 30 març 2022) Conceptos Básicos sobre el TEPT. PTSD. https://www.ptsd.va.gov/spanish/ptsd_basics_sp.asp
Kristin L Berg, Cheng-Shi Shiu, Kruti Acharya, Bradley C Stolbach, Michael E Msall. 2016. Disparities in adversity among children with autism spectrum disorder: a population-based study. URL:https://doi.org/10.1111/dmcn.13161
Esperem que us hagi agradat i ens veiem el proper juernesss!
Comentaris recents