Molts cops quan llegim un conte o expliquem una història, tot comença amb expressions com “hi havia una vegada” o “fa molt de temps, en una terra llunyana…”. Són frases típiques que ens ajuden a començar una narració per poder seguir bé el fil de la història que expliquem.
Ara bé, que passaria si, de cop i volta, aquesta introducció desaparegués? Si directament parléssim del que fan els personatges de la història sense haver-los presentat. O bé, si expliquéssim coses sobre un lloc però sense contextualitzar sobre el que estem parlant o de què es tracta? Quin embolic, no?
Doncs a les persones amb TEA és una cosa que els hi passa sovint. No és perquè ens vulguin desorientar dins la conversa, ni perquè s’hagin oblidat de fer la introducció, sinó perquè tenen dificultats en comprendre els missatges inferits, és a dir, el que es “sobreentén” quan ens comuniquem.
En el seu cap ja van pensant en aquell tema del qual ens parlen i, en el moment en que l’exposen, donen per fet que ja sabem de què tracta o estem al cas de les darreres novetats sobre aquella temàtica.
Això succeeix sovint quan iniciem una conversa: normalment, podem fer una petita introducció trivial, triem el tema del qual volem parlar i un cop contextualitzat, exposem les nostres intrigues, dubtes o comentaris. Però, en el cas de les persones amb TEA, tot això no és necessari, ells consideren que ja s’ha de saber o conèixer.
I com els podem ajudar sense perdre el cap?
Ja sabem que els nostres nois/es necessiten estructura en el seu entorn, i amb aquest tipus de converses succeeix el mateix. És important que, quan iniciïn un tema d’aquesta manera, donant per fet el context o que sabem de què parlen, els aturem i expliquem que necessitem que ens introdueixin el tema del que estan parlant, ja que sinó no els podem seguir.
De vegades això els hi pot resultar estrany, ja que per ells/elles resulta d’allò més obvi el que estan dient, però els hem de fer entendre que no tots compartim els mateixos interessos o sabem les mateixes coses encara que semblin molt clares per alguns. Per això és important facilitar una informació més senzilla perquè les persones amb les que ens comuniquem ens puguin seguir i entendre.
D’altra banda, els és molt útil que nosaltres també contextualitzem a l’hora de parlar amb ells/elles, per tal de que normalitzin el fet de fer introduccions dins de la interacció verbal.
De totes maneres, és important tenir en compte que es tracta d’una característica del seu estil comunicatiu, de manera que hem de ser respectuosos i treballar tant sols sobre les situacions que dificulten les interaccions amb els altres.
Com sempre, esperem que aquesta entrada us hagi sigut d’utilitat, que l’hagueu gaudit, i que la compartiu a les vostres xarxes socials!
Ens veiem aviat!
Comentaris recents