Avui volem endinsar-nos en un tema complex, interessant i que per a molts de vosaltres és d’interès: el TEA i l’Epilèpsia. D’aquesta manera volem donar-ne visibilitat i proporcionar-vos informació clara i concreta.

Hi ha relació entre el diagnòstic de TEA i de l’Epilèpsia?
L’evidència ha mostrat que hi ha una alta comorbiditat entre un diagnòstic d’epilèpsia i un de trastorn del desenvolupament (1). És a dir, que aquests dos diagnòstics poden anar plegats.
Com bé sabeu, l’autisme pertany al grup de trastorns del desenvolupament. S’estima que 1 de 4 infants amb TEA pot presentar diagnòstic d’epilèpsia al llarg de la seva vida, aquesta taxa és major que per altres trastorns del desenvolupament (1). Aquesta coincidència s’explica per la base neurobiològica i genètica dels dos diagnòstics (2), arrel d’un gen compartit, la Sinapsina (SYN1) (3).

Què és l’Epilèpsia i com es manifesta?
El cervell està format per neurones, les quals es comuniquen les unes amb les altres amb petits impulsos elèctrics, que anomenem sinapsis. Les neurones creen unes carreteres sinàptiques pel cervell, però en ocasions aquestes poden veure’s alterades per diversos motius.
L’epilèpsia és un espectre d’alteracions cerebrals que afecten al patró típic de connexions entre neurones. Els símptomes que presenta poden ser sensacions, emocions, comportaments, espasmes, convulsions i/o pèrdues de consciència (absències) (4). En alguns casos, es pot observar un retrocés en una habilitat adquirida, com per exemple motora i lingüística (1).
Les neuròlogues o neuropediatres la diagnostiquen a partir del criteri clínic, observacions externes i de proves d’anàlisis de l’activitat neuronal, com el electroencefalograma (EEG) (1).

Què he de fer si tinc sospites de signes d’epilèpsia?
La família i els centres educatius són qui acostuma a detectar els signes. Davant d’una sospita, sempre és recomanable assistir al/la metge de de capçalera o pediatre, perquè pugui valorar els signes i fer la derivació per a realitzar l’avaluació pertinent, de ser necessària.
S’ha de tenir en compte que pot aparèixer, amb més probabilitat, entre les franges de 1 a 5 anys i la pubertat i inici de l’adolescència (1).

Com preparo el meu fill/a per a les proves d’avaluació?
L’acompanyament ha de ser personalitzat i ajustat a la intensitat emocional que presenti. S’ha de trobar un equilibri entre la quantitat de recursos que oferim i la necessitat de la persona.

  • Primerament, haurem de valorar com pot viure-ho. Així doncs caldrà informar sobre què consisteix la prova i per quin motiu es duu a terme. Hem d’evitar sobreinformar, dit d’una altra manera, donar més informació de la que el nostre fill/a pot escoltar.
  • Podem completar la informació (segons el nivell de llenguatge i l’edat madurativa) amb recursos visuals com el doctortea.org
  • Finalment us recomanem parlar-ho amb el vostre psicòleg/a perquè pugui reforçar l’acompanyament des de la sessió.

Quin és el tractament?
Seguint les indicacions de la neuròloga o neuropediatra, personalitzaran la intervenció i si es necessari administraran un tractament antiepilèptic o una dieta cetogènica (1), sobretot per les epilèpsies refractàries (5). Una epilèpsia refractària és aquella que és resistent al tractament farmacològic (6), és en aquest casos que es recomana una dieta basada en la ingesta de greixos i supervisada per un especialista en nutrició. Qualsevol de les intervencions escollides sempre ha de ser supervisada per un professional expert en la matèria.
La durada dels tractaments és variable. Acostumen a mantenir-se fins que ha passat un any sense crisis amb un EEG dins la normalitat (1).

Us animem a que ens feu arribar més dubtes sobre aquest tema o d’altres a través de les nostres xarxes. Esperem que us hagi agradat aquest article i que us hagi semblat d’utilitat! Si ha estat així, compartiu-lo i doneu LIKES!
Ens veiem el proper juernes!

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR

Bibliografia

  1. Vídeo: https://neuropediatra.org/2020/06/08/autismo-y-epilepsia/
  2. 2.Bozzi, Y., Provenzano, G. y Casarosa, S. (2017). Neurobiological bases of autism‐epilepsy comorbidity: a focus on excitation/inhibition imbalance. European Journal of Neuroscience.
  3. 3.Anna Fassio, Lysanne Patry, Sonia Congia, Franco Onofri, Amelie Piton, Julie Gauthier, Davide Pozzi, Mirko Messa, Enrico Defranchi, Manuela Fadda, Anna Corradi, Pietro Baldelli, Line Lapointe, Judith St-Onge, Caroline Meloche, Laurent Mottron, Flavia Valtorta, Dang Khoa Nguyen, Guy A. Rouleau, Fabio Benfenati, Patrick Cossette, SYN1 loss-of-function mutations in autism and partial epilepsy cause impaired synaptic function, Human Molecular Genetics, Volume 20, Issue 12, 15 June 2011, Pages 2297–2307, https://doi.org/10.1093/hmg/ddr122
  4. 4.National Institute of Neurological Disorders and Stroke (2017). Recuperado de: https://www.ninds.nih.gov/Disorders/All-Disorders/Epilepsy-Information-Page
  5. 5.García-Peñas JJ. Trastornos del espectro autista y epilepsia: el papel de la dieta cetogénica. Rev Neurol 2016;62 (Supl. 1):S73-S78 doi: 10.33588/rn.62S01.2015525
  6. Entrada blog Vivir con Epilepsia del 4/11/2016: https://vivirconepilepsia.es/epilepsia-autismo-tienen-relacion
  7. Imatge: https://www.publico.es/psicologia-y-mente/wp-content/uploads/2021/03/partes-del-cerebro-3-1200×900.jpg

El TEA y la Epilepsia


Hoy queremos adentrarnos en un tema complejo, interesante y que para muchos de vosotros es de interés: el TEA y la Epilepsia. De este modo queremos dar visibilidad y proporcionaros información clara y concreta.

¿Hay relación entre el diagnóstico de TEA y de la Epilepsia?
La evidencia ha mostrado que hay una alta comorbilidad entre un diagnóstico de epilepsia y uno de trastorno del desarrollo (1). Es decir, que estos dos diagnósticos pueden ir de la mano.
Como bien sabéis, el autismo pertenece al grupo de trastornos del desarrollo. Se estima que 1 de 4 niños con TEA puede presentar diagnóstico de epilepsia a lo largo de su vida, esta tasa es mayor que por otros trastornos del desarrollo (1). Esta coincidencia se explica por la base neurobiológica y genética de los dos diagnósticos (2), a raíz de un gen compartido, la Sinapsina (SYN1) (3).


¿Qué es la Epilepsia y como se manifiesta?
El cerebro está formado por neuronas, las cuales se comunican las unas con las otras con pequeños impulsos eléctricos, que denominamos sinapsis. Las neuronas crean unas carreteras sinápticas por el cerebro, pero en ocasiones estas pueden verse alteradas por varios motivos.
La epilepsia es un espectro de alteraciones cerebrales que afectan al patrón típico de conexiones entre neuronas. Los síntomas que presenta pueden ser sensaciones, emociones, comportamientos, espasmos, convulsiones y/o pérdidas de conciencia (ausencias) (4). En algunos casos, se puede observar un retroceso en una habilidad adquirida, como por ejemplo motora y lingüística (1).
Las neurólogas o neuropediatras la diagnostican a partir del criterio clínico, observaciones externas y de pruebas de análisis de la actividad neuronal, como el electroencefalograma (EEG) (1).

¿Qué tengo que hacer si tengo sospechas de signos de epilepsia?
La familia y los centros educativos son quienes acostumbra a detectar los signos. Ante una sospecha, siempre es recomendable asistir al/la médico de cabecera o pediatra, para que pueda valorar los signos y de ser necesaria, hacer la derivación para realizar la evaluación pertinente.
Se debe tener en cuenta que puede aparecer, con más probabilidad, entre las franjas de 1 a 5 años y la pubertad e inicio de la adolescencia (1).

¿Cómo preparo mi hijo/a para las pruebas de evaluación?
El acompañamiento tiene que ser personalizado y ajustado a la intensidad emocional que presente. Se tiene que encontrar un equilibrio entre la cantidad de recursos que ofrecemos y la necesidad de la persona.

  • Primeramente, tendremos que valorar como puede vivirlo. Así pues, habrá que informar sobre en qué consiste la prueba y por qué motivo se lleva a cabo. Tenemos que evitar sobreinformar, dicho de otro modo, dar más información de la que nuestro hijo/a puede escuchar.
  • Podemos completar la información (según el nivel de lenguaje y la edad madurativa) con recursos visuales como lo doctortea.org
  • Finalmente os recomendamos hablarlo con vuestro psicólogo/a, porque pueda reforzar el acompañamiento desde la sesión.

¿Cuál es el tratamiento?
Siguiendo las indicaciones de la neuróloga o neuropediatra, personalizarán la intervención y si se necesario administrarán un tratamiento antiepiléptico o una dieta cetogénica (1), sobre todo para las epilepsias refractarias (5). Una epilepsia refractaria es aquella que es resistente al tratamiento farmacológico (6), es estos casos, se recomienda una dieta basada en la ingesta de grasas y supervisada por un especialista en nutrición. Cualquiera de las intervenciones escogidas siempre tiene que ser supervisada por un profesional experto en la materia.
La duración de los tratamientos es variable. Acostumbran a mantenerse hasta que ha pasado un año sin crisis con un EEG dentro de la normalidad (1).

Os animamos a que nos hacéis llegar más dudas sobre este tema u otros a través de nuestras redes. ¡Esperamos que os haya gustado este artículo y que os haya parecido de utilidad! ¡Si ha estado así, compartidlo y dais LIKES!
¡Nos vemos el próximo juernes!

El equipo de psicólogos y psicólogas de TEAMAR