El procés de dol i el TEA

Hola famílies!

El passat dia 1 de novembre va ser el dia de Tots Sants i aprofitant això avui volíem dedicar la nostra entrada del blog per parlar sobre el procés de dol en les persones amb autisme.

Què és el dol?

Podem definir el dol com un procés psicològic al qual s’enfronten tots els individus després d’una pèrdua. El dol no només l’experimentem quan alguna persona propera a nosaltres mor, sinó que també apareix en altres situacions al llarg de la nostra vida com per exemple davant un divorci, davant la pèrdua d’algun objecte important per nosaltres, davant un canvi de llar, davant un canvi d’escola, etc. Moltes vegades podem anticipar aquesta pèrdua, fet que ens ajuda a poder anticipar què és el que passarà i així preparar-nos per això, però d’altres vegades pot produir-se de manera inesperada.

La pèrdua d’una persona important per a nosaltres esdevé una situació complexa per tots els éssers humans i molt sovint costa tractar aquest tema amb naturalitat, fins al punt que s’acaba convertint en un tema tabú. A més a més, cada persona expressa i gestiona el dol d’una manera diferent. Algunes persones poden respondre amb ràbia, altres amb tristesa i altres fins i tot poden mostrar-se impassibles davant aquesta situació.

Com és el dol en les persones amb TEA?

La pèrdua suposa un canvi molt important en la vida de la persona que la pateix. Com hem parlat en moltes entrades d’aquest blog, les persones amb TEA necessiten una estructura i unes rutines ben marcades per tal de garantir la seva estabilitat emocional. Una pèrdua té un efecte directe sobre aquesta estructura i com a conseqüència podem trobar-nos davant una desregulació emocional important. A part, cal tenir en compte que com hem comentat anteriorment, moltes vegades es produeix de manera inesperada, fet que fa que no puguem anticipar-los què és el que passarà i que tampoc els hi puguem proporcionar estratègies per gestionar-ho.

Per altra banda, els individus amb TEA freqüentment presenten dificultats relacionades amb l’expressió i la gestió emocional. Per aquest motiu podem trobar-nos amb que la seva resposta sigui diferent a la dels altres. Pot haver-hi casos en que es bloquegin i  la reacció emocional no es manifesti fins a un temps després. Podem trobar-nos davant altres situacions on la reacció emocional sigui molt més intensa del que esperàvem. I també podem trobar-nos en el cas de que ens facin moltes preguntes amb l’objectiu de buscar una explicació lògica a aquesta pèrdua. En relació amb les dificultats que comentàvem, també podem trobar-nos davant situacions on no expressin aquella emoció que estan sentint de manera apropiada. En aquests casos, hem de tenir en compte les seves dificultats per identificar i  expressar com s’estan sentint.

Com els podem ajudar?

• Parlar sobre el tema: Procurar evitar que la pèrdua es converteixi en un tema tabú. Parlar del tema amb naturalitat, oferint una explicació el més clara possible, sense metàfores, i sempre adaptada a l’edat de cada persona. També és important poder validar els sentiments i ajudar-los a posar nom a aquelles emocions que estan sentint en tot moment.
• Assegurar que han comprès allò que els hi hem explicat: La mort és un concepte molt abstracte, fet que pot dificultar la seva comprensió per part de les persones amb autisme. Per això es important assegurar-nos de que han comprès la nostra explicació per tal d’evitar mal interpretacions.
• Anticipar-nos: Com hem comentat anteriorment això no sempre és possible, però en aquells casos en que sí que ho puguem anticipar podrem ajudar a minimitzar l’impacte de la pèrdua i el canvi que suposa per les persones amb autisme. A més a més els hi podrem proporcionar estratègies d’afrontament per avançat.
• Respectar el ritme de cadascú: Hi ha persones que els hi resulta més fàcil i els ajuda parlar sobre el tema, però hi ha d’altres que pel contrari no volen perquè encara ho estan assimilant i no estan preparats per fer-ho. És important respectar aquests tempos i no forçar a parlar sobre el tema si encara no estan preparats per fer-ho.
• Utilitzar materials visuals per treballar la pèrdua i el dol: Un recurs que podem utilitzar a l’hora d’explicar la pèrdua i el posterior dol son els recursos visuals. L’ús d’aquest tipus d’eines pot facilitar la comprensió de les persones amb TEA. Podem utilitzar materials com per exemple contes o bé les històries socials. També podem utilitzar els horaris visuals per tal d’anticipar què és el que passarà després de la pèrdua d’un familiar (com per exemple anar al tanatori, a l’enterro, etc.). I per altra banda, també podem comptar amb recursos com per exemple el termòmetre de les emocions per tal de facilitar la seva identificació, expressió i gestió.

Esperem que us hagi agradat aquest article i que us hagi ajudat a comprendre una mica més el procés de dol en les persones amb TEA. Si ha estat així, compartiu-lo i doneu-li molts LIKES!