Bon any famílies! Tornem a ser aquí, un dijous més, arrancant aquest 2022 amb les piles ben carregades. I comencem l’any plantejant-vos una pregunta…
Vosaltres sou de fer propòsits d’any nou? O feu rituals per acomiadar l’any més enllà de les campanades? Com escriure una llista del que us ha aportat l’any anterior i desprès cremar-la o trencar-la? Totes les respostes són vàlides, tan si la vostra resposta és si o no, d’això ens agradaria parlar-vos en aquesta entrada: dels canvis i l’autocura.
Comencem un nou any i amb aquest l’oportunitat de fer un balanç de com estem, del que hem aconseguit si ens hem anat plantejant objectius i si hi ha aspectes sota el nostre control que ens agradarien que canviessin (com aconseguir reptes laborals, dedicar més temps per nosaltres mateixos/as, aprendre noves habilitats o canviar algun aspecte de las relació amb els nostres fills/filles). O potser ja tenim tot el que necessitem i ens fa feliços, i només volem mantenir-ho. Els propòsits u objectius personals ens fan somiar, il·lusionar-nos i ens permeten posar-nos metes que a vegades aconseguirem i altres vegades no, i això està bé, ho haurem intentat.
El més interessant d’aquest procés de canvi d’any és fer un repàs del que hem viscut, totes les experiències positives i no tan positives que ens han portat a ser qui som en el moment present. Podem pensar en quins aprenentatges hem fet? Hem aconseguit alguna cosa? Potser també n’hem perdut altres pel camí? I la mateixa pregunta enfocada a les persones que ens envolten: han aparegut amistats, relacions noves que ara valorem molt? Ens hem allunyat d’altres que no eren bones per a nosaltres? Igual que els adults podem fer aquest treball d’autoexploració i d’autoconeixement, és important que les vostres criatures també el facin per construir una imatge de si mateixos positiva i alhora fomentar una autoestima forta i saludable. Com sabeu les persones amb TEA tendeixen a centrar-se en pensaments negatius i sovint cauen en el catastrofisme, creant imatges de si mateixes més negatives.
I com podem fer un exercici similar pels nostres infants i joves? Com sempre diem, com a pares teniu el super poder de fer de models, els vostres fills i filles us observen constantment, i que millor manera d’aprofitar-lo que fer-ho primer vosaltres. Un altre punt important és verbalitzar allò que les vostres criatures van aconseguint i millorant, reforçar sempre tot allò positiu que fan (millor dir-ho si és en el moment que passa), permeteu-vos celebrar junts cada petit aprenentatge.
Per altra banda, ho podem aconseguir a través de l’agraïment, ensenyar-los a donar les gràcies pel que tenen i a qui tenen a la seva vida que els fa feliços. Us llancem algunes idees d’exercicis per casa, podeu crear “la paret o el mur de l’agraïment” on cada membre de la família escrigui o dibuixi en post-its o petits papers les coses i les persones importants a la seva vida. Per què i per qui donen les gràcies? I també un aprenentatge aconseguits. És possible que els més petits pensin en els seus interessos restringits, aprofiteu per fer-los pensar també en familiars i amics importants per a ells o doneu idees d’allò que han assolit aquest any.
També podeu fabricar junts la “capsa dels aprenentatges” i posar-hi un o dos aprenentatges personals d’aquest any ja sigui per escrit o dibuixat. Els pares podeu donar suport als més petits i amb els joves es pot fer l’exercici de pensar un aspecte que han assolit els altres membres de la família i pensar un per cada membre, d’aquesta manera també treballem la teoria de la ment i l’empatia. Sempre serà més divertit si ho feu tots junts.

No oblideu en revisar-vos de tan en tan i posar en pràctica aquests exercicis en família quan sentiu que
ho necessiteu.
Si us ha agradat aquesta entrada podeu comentar les vostres opinions i suggeriments, així com
compartir-ho a les diferents xarxes socials per fer-ne difusió.


L’Equip de psicòlegs i psicòlogues de l’Associació TEAMAR