– El meu fill és molt mogut i impulsiu, però em diuen a l’escola que pot tenir TEA.

– Doncs el meu es distreu fàcilment i no para atenció, però m’han dit que té TDAH.

– No ho entenc, no seria a l’inrevés?

Segur que moltes vegades hem sentit a parlar d’aquestes sigles, el TDAH i el TEA, o com també poden conèixer-se, la hiperactivitat o l’Asperger. Les paraules ens ressonen i tenim una lleugera idea de per on van els trets, però realment ens costa entendre què és cada cosa i en què pot afectar la vida dels nostres fills / es.

Els actuals sistemes de classificació diagnòstica de trastorns de la salut consideren que el trastorn de dèficit d’atenció amb hiperactivitat (TDAH) i el trastorn de l’espectre autista (TEA) com a diagnòstics separats, entitats diferents. Però encara que siguin dos trastorns diferents, els dos mostren moltes concordances i es poden confondre fàcilment.

Aquests dos trastorns mostren diversos punts en comú, no només perquè tinguin una base genètica, sinó també perquè provoquen problemes d’atenció, hiperactivitat, impulsivitat i les alteracions en les funcions executives, és a dir, tot el que té a veure amb activitats mentals complexes, necessàries per planificar, organitzar, guiar, revisar, regular el nostre comportament segons on ens trobem.

Els nens afectats d’un i altre trastorn poden envair l’espai personal d’altres, no llegir els senyals socials i patir rebequeries. De fet, entre el 40 i el 60% dels nens amb autisme són també diagnosticats de TDAH.

Però, encara que és possible que una persona amb TDAH pugui tenir TEA (i a l’inrevés), és important separar i distingir els dos trastorns.

Però aleshores, com podem distingir aquests dos trastorns?

El TDAH es distingeix per tres tipologies. La primera inclou nens que tenen dificultats per sostenir o mantenir l’atenció. El segon inclou a nens que són hiperactius i impulsius, però no tenen problemes per mantenir l’atenció. El tercer grup són els nens que tenen tant problemes d’atenció com d’hiperactivitat i impulsivitat.

En canvi, les persones amb TEA tenen més dificultats en la interacció social i en les habilitats comunicatives, ja que no entenen bé el que succeeix en el seu entorn i tendeixen a malinterpretar o a comprendre les coses de forma literal. Aquesta faceta afecta també al llenguatge ia la comprensió d’instruccions o demandes.

Molts especialistes consideren que el problema per diferenciar el trastorn per dèficit d’atenció i el TEA lleu (el conegut Asperger) sorgeix en els primers anys, quan el nen mostra dificultat per interpretar els sentiments dels altres i, de vegades, pateix cert problema per centrar la seva atenció o demostra conductes impulsives o hiperactives.

Hem vist doncs que hi ha moltes facetes o senyals semblants entre aquests dos trastorns, però és important aconseguir diferenciar aquests dos síndromes per poder fer un major treball terapèutic i entendre millor al nostre fill / a. El millor se’ns dubte, és consultar a un professional perquè ens pugui aclarir qualsevol pregunta.

Comparteix i dóna’ns un like si t’ha semblat útil i interessant! No oblideu seguir-nos a les xarxes socials!

L’equip de psicòlegs de l’Associació.

______________________________________________________________________________________

– Mi hijo es muy movido y impulsivo, pero me dicen en el cole que puede tener TEA.

– Pues el mío se distrae fácilmente y no presta atención, pero me han dicho que tiene TDAH.

– No lo entiendo, ¿no sería al revés?

Seguro que muchas veces hemos oído hablar de estas siglas, el TDAH y el TEA, o como también pueden conocerse, la hiperactividad o el Asperger. Las palabras nos resuenan y tenemos una ligera idea de por dónde van los tiros, pero realmente nos cuesta entender qué es cada cosa y en qué puede afectar la vida de nuestros hijos/as.

Los actuales sistemas de clasificación diagnóstica de trastornos de la salud consideran que el trastorno de déficit de atención con hiperactividad (TDAH) y el trastorno del espectro autista (TEA) como diagnósticos separados, entidades distintas. Pero aunque sean dos trastornos distintos, los dos muestran muchas concordancias y pueden confundirse fácilmente .

Estos dos trastornos muestran varios puntos en común, no solo porque tengan una base genética, sino también porque provocan problemas de atención, hiperactividad, impulsividad y las alteraciones en las funciones ejecutivas, es decir, todo lo que tiene que ver con actividades mentales complejas, necesarias para planificar, organizar, guiar, revisar, regular nuestro comportamiento según dónde nos encontremos.

Los niños afectados de uno y otro trastorno pueden invadir el espacio personal de otros, no leer las señales sociales y sufrir rabietas. De hecho, entre el 40 y el 60% de los niños con autismo son también diagnosticados de TDAH. Pero, aunque es posible que una persona con TDAH pueda tener TEA (y viceversa), es importante separar y distinguir los dos trastornos.

Pero entonces, ¿cómo podemos distinguir estos dos trastornos?

El TDAH se distingue por tres tipologías. La primera incluye niños que tienen dificultades para sostener o mantener la atención. El segundo incluye a niños que son hiperactivos e impulsivos, pero no tienen problemas para mantener la atención. El tercer grupo son los niños que tienen tanto problemas de atención como de hiperactividad e impulsividad.

Las personas con TEA tienen más dificultades en la interacción social y en las habilidades comunicativas, ya que no entienden bien lo que sucede en su entorno y tienden a malinterpretar o a comprender las cosas de forma literal. Esta faceta afecta también al lenguaje y a la comprensión de instrucciones o demandas.

Muchos especialistas consideran que el problema para diferenciar el trastorno por déficit de atención y el TEA leve (el conocido Asperger) surge en los primeros años, cuando el niño muestra dificultad para interpretar los sentimientos de los demás y, a veces, padece cierto problema para centrar su atención o demuestra conductas impulsivas o hiperactivas.

Hemos visto pues que hay muchas facetas o señales parecidas entre estos dos trastornos, pero es importante conseguir diferenciar estos dos síndromes para poder hacer un mayor trabajo terapéutico y entender mejor a nuestro hijo/a. Lo mejor, sin duda, es consultar a un buen profesional que nos aclare cualquier pregunta.

Comparte y danos like si te ha parecido util e interesante! No olvidéis seguirnos en las redes sociales!

El equipo de psicólogos de la Asociación.