La comunicació i el llenguatge són dues de les àrees que estan més compromeses en els quadres dels nens/es amb TEA (Trastorn de l’Espectre Autista). Encara que s’adquireixi llenguatge, sempre en farà un “ús peculiar”, atès que seguirà existint una dificultat en la forma d’utilitzar aquest llenguatge oral per a regular les interaccions socials.
Aquesta dificultat ha fet que de vegades es relacioni l’autisme amb la discapacitat intel·lectual, però que trobem afectada aquesta àrea del llenguatge amb els nens/es amb TEA, no vol dir que existeixi una discapacitat intel·lectual. Tanmateix hem d’estar atents i saber identificar quins poden ser aquests “usos peculiars” que fan els nens/es a l’hora de comunicar-se.
En moltes ocasions ens trobem que aquests nens substitueixen el llenguatge per un argot molt elaborat, que pot semblar una imitació del llenguatge dels adults, però que no té sentit. Això ho veiem quan, dins d’aquest argot, apareix una paraula o frase molt sofisticada, però totalment fora de context.
Una altre característica del seu llenguatge és l’ecolàlia, que es basa en la repetició de certes paraules o frases que algú més diu (com si fos un eco). Pot ser alguna cosa que hagi escoltat d’alguna altre persona, de la televisió, d’una cançó, al carrer, etc. Les repeticions poden ser més o menys exactes, és a dir, que el nen pot repetir tot el model (moltes vegades fins i tot s’imita l’entonació de la persona de qui ho ha sentit), o només part d’aquest frase (normalment la part final).
Aquesta repetició tant pot ser immediata, després d’haver sentit la paraula, o més tard en una altre situació fora de context, el que s’anomena una ecolàlia demorada. Aquest tret característic acostuma a envair tot el discurs i limita molt el llenguatge espontani del nen/a.
En certa manera, l’ecolàlia està considerada una part normal de l’aprenentatge de totes les persones quan són petites i estan adquirint el llenguatge. Dins del TEA, els nens/es poden recórrer a l’ecolàlia amb més freqüència i utilitzar-la al llarg del temps, mantenint-ho com a forma de relació, ja que no entenen que no és una característica funcional o habitual.
L’ecolàlia es pot presentar associada a nivells de baixa comprensió i a la manca d’estratègies necessàries per a respondre de manera eficaç a les demandes verbals que fan les altres persones. Per això, des de casa, hi ha diferents estratègies que podem seguir per treballar les ecolàlies i facilitar aquesta comprensió:
- Simplificar el teu llenguatge adaptant-lo al seu nivell de comprensió. Per això els missatges que li donem han de ser clars, directes i senzills.
- Parlar amb la veu calmada, utilitzant gestos i expressions facials simples.
- El vocabulari ha de ser familiar per al nen/a.
- Hem de captar la seva atenció abans de començar a parlar (dient-li pel nom, per exemple).
- Anar introduint i augmentant poc a poc el seu vocabulari, posant nous conceptes dins de la seva rutina diària.
- Limitar-li la quantitat de vegades que ens pot repetir una paraula i fer-li veure quan n’està abusant amb expressions com: “ostres! Em sembla que això que diem ja ho hem dit abans no? Què em podries dir en lloc d’això” i aprofitem per donar-los alternatives.
- Quan són ecolàlies demorades els hem de fer veure si toca dir-ho o no en aquell lloc. Podem utilitzar frases com “Ui, això que dius ara em sona una mica estrany… Vols dir que té molt a veure amb el que estem dient o fem?” i a continuació li donem una alternativa que pot dir per seguir la conversa.
Esperem que us hagi sigut útil aquesta publicació i… sobretot! Recorda que cada JUERNES tenim nous posts! No te’ls perdis!
Si t’ha agradat o creus que pot ajudar a algú, pots compartir-ho al Facebook, Twitter i donar-nos un súper LIKE!
Fins la propera!
Equip de psicòlegs de l’associació TEAMAR
Comentaris recents