Currículum Vitae: Experiència en TEA?

¿Las empresas de hoy en día valoran las capacidades o se dejan llevar por sus prejuicios?

Que nos citen para asistir a una entrevista de trabajo siempre es emocionante e incluso se podría decir que nos proporciona felicidad momentánea, pero lo que está claro es que esta emoción viene con algo más, los nervios, las dudas y el no control de la situación. Todos nuestros familiares, amigos o compañeros nos dan la enhorabuena y nos dan algunos consejos típicos para la ocasión: tómatelo como una reunión cualquiera, descansa la noche anterior, prepárate bien lo que quieres exponer, piensa en qué preguntas te pueden hacer, practica, incluso te pueden recomendar que comas chocolate 100% puro antes de acceder a dicha entrevista laboral, porque parece ser que hace que tus neuronas sean más eficientes.

Las personas con Trastorno del Espectro del Autismo viven las mismas sensaciones, pero algunas de ellas sienten un añadido: ¿Y si no me cogen porque tengo TEA? ¿Y si se dan cuenta de que tengo TEA? ¿Lo pongo en el currículum? ¿No lo pongo?  ¿Qué pensaran si lo pongo? Y si no lo pongo y luego aparece alguna de las dificultades que tengo ¿Qué pasará?

¿Suena injusto? ¿Suena irreal? ¿Suena retrógrado?

Lamentablemente estas dudas, este miedo, son reales. Las empresas buscan el mejor candidato y tienen en cuenta todos los aspectos de la persona; aunque veces se despistan un poco, por no decir en exceso, y en vez de tener en cuenta a la persona por la capacidad de desarrollar las tareas que exige su puesto de trabajo, se fijan en otras cosas que no tienen nada que ver con los requisitos que demanda la oferta.

Las personas atípicas, al igual que las neurotípicas, tienen dificultades que pueden aparecer en cualquier momento sin anticipar su aparición, pero parece ser que por ser atípico ya estás predispuesto a  que tu dificultad se presente con más frecuencia que una persona neurotípica. Sí, estamos hablando de prejuicios y suposiciones, única y exclusivamente, pero estas intuiciones tienen mucho poder, un poder tan recurrente que puede hacer que por mucho que tengas la capacidad, el interés y la ilusión por ocupar ese puesto de trabajo al que has aplicado, tu oportunidad se desvanezca por prevención a que algo, irónicamente catastrófico, suceda.

Desde la Asociación TEAMAR mandamos un mensaje: Todos tenemos derecho a tener oportunidades, seamos como seamos, poseamos las dificultades que poseamos. No actuemos en base a la intuición, actuemos en base a la realidad. Observemos como se desarrolla la persona y después valoremos. Las empresas no deberían decidir  si una persona puede ocupar el puesto de trabajo solo en base a su físico, su carácter o sus dificultades

Ahora está muy de moda eso de la inclusión, la diversidad, normalicemos todo, adaptemos el entorno para que todos podamos disfrutar por igual… . Estaría muy bien si fuese cierto,si en vez de tanto lema y tanta publicidad, fuese real. La lucha no acaba de empezar, lleva tiempo en funcionamiento y desgraciadamente seguimos viendo situaciones injustas, frustrantes y tristes.

Esto nos lo encontramos tanto en empresas de comida rápida, como en empresas que requieran estudios superiores. Si una persona ha sido capaz de cursar una ingeniería, una grado medio o un grado superior satisfactoriamente, es una ridícula ignominia que por estigma, etiqueta, desconocimiento y odio, (porqué al final es un tipo de discriminación más causada por la ignorancia y toda discriminación surge del odio),  rechacen candidat@s plenamente competentes. Señoras, señores, no continúen fomentando este aberrante sistema. Bienvenidos a la máquina. Pero cada vez somos más los que aceptamos sus dificultades y valoramos sus potencialidades: persistencia en su trabajo, desarrollo extraordinario en su interés restringido, sinceridad, gran fijación en los detalles , memoria visual, hábiles en tareas mecánicas, perfeccionistas  y una larga lista de habilidades. ________________________________________________________________________________

 

Les empreses d’avui dia valoren les capacitats o es deixen emportar pels seus prejudicis? 
Que ens citin per assistir a una entrevista de treball sempre és emocionant i fins i tot es podria dir que ens proporciona felicitat momentània, però el que és clar és que aquesta emoció ve amb quelcom més, els nervis, els dubtes i el no control de la situació. Tots els nostres familiars, amics o companys ens donen l’enhorabona i ens donen alguns consells típics per a l’ocasió, pren-t’ho com una reunió qualsevol, descansa la nit anterior, prepara’t bé el que vols exposar, pensa que preguntes et poden fer, pràctica, fins i tot et poden recomanar que mengis xocolata 100% pur abans d’accedir a aquesta entrevista laboral, perquè sembla ser que fa que les teves neurones siguin més eficients.

Les persones amb Trastorn de l’Espectre Autista viuen les mateixes sensacions, però algunes d’elles senten un afegit: I si no m’agafen perquè tinc TEA? I si s’adonen que tinc TEA? Ho poso en el curriculum? No ho poso? Què pensessin si ho poso? I sinó ho poso i després apareix alguna de les dificultats que tinc què passarà?

Sona injust? Sona real? Sona retrògrad?
Lamentablement aquests dubtes, aquesta por, són reals les empreses busquen el millor candidat i tenen en compte tots els aspectes de la persona, de vegades es despisten una mica, per no dir en l’excés, i en comptes de tenir en compte a la persona per la capacitat de desenvolupar les tasques que exigeix el seu lloc de treball, es fixen en altres aspectes que no tenen res a veure amb els requisits que demanda l’oferta.
Les persones atípiques, igual que les neurotípiques, tenen dificultats que poden aparèixer a qualsevol moment sense anticipar la seva aparició, però sembla ser que per ser atípic ja estàs predisposat al fet que la teva dificultat es presenti amb més freqüència que una persona neurotípica.

Sí, estem parlant de prejudicis i suposicions, única i exclusivament, però aquestes intuïcions tenen molt poder, un poder tan recurrent que pot fer que per molt que tinguis la capacitat, l’interès i la il·lusió per ocupar aquest lloc de treball al que has aplicat, la teva oportunitat s’esvaeixi per prevenció al fet que alguna cosa, irònicament, catastròfica succeeixi.

Des de l’Associació TEAMAR enviem un missatge: a les oportunitats hem de tindre accés tots, siguem com siguem, posseïm les dificultats que posseïm. No actuem sobre la base de la intuïció, actuem sobre la base de la realitat. Deixem veure com es desenvolupa la persona i després jutgem. Les empreses no haurien de decidir si una persona pot ocupar el lloc de treball únicament en base al seu aspecte físic, el seu caràcter o les seves dificultats.

Ara està molt de moda això de la inclusió, la diversitat, normalitzem tot, adaptem l’entorn perquè tots puguem gaudir per igual… . Està molt bé si fos cert, i no fals si en comptes de tant lema i tanta publicitat fos real. La lluita no acaba de començar, porta temps en funcionament i desgraciadament seguim veient situacions injustes, frustrants i tristes.

Per acabar amb aquesta entrada i per fer-ho tot més explícit, direm que aquesta entrada no sorgeix de la intuïció, dels prejudicis i del pensament, no és alguna cosa que pugui succeir, sinó que lamentablement és alguna cosa que ha succeït, que succeeix i que per tant basant-nos en la realitat, seguirà succeint.

Això ens ho trobem tant en empreses de menjar ràpid, com en llocs de treball en empreses que requereixen estudis superiors. Si una persona ha estat capaç de cursar una enginyeria, un grau mitjà o un grau superior satisfactòriament, és una ridícula ignomínia que per estigma, etiquetatge, desconeixement i odi, (perquè al final és un tipus de discriminació més causada per la ignorància i tota discriminació que sorgeix del odi), rebutgin candidat@s plenament competents. Senyores, senyors, no continuïn fomentant aquest aberrant sistema.. Benvinguts a la màquina. Però cada vegada som més els que acceptem les seves dificultats i valorem les seves potencialitats: persistència en el seu treball, desenvolupament extraordinari en el seu interès restringit, sinceritat, gran fixació en els detalls, memòria visual, hàbils en tasques mecàniques, perfeccionistes, competents, i una llarga llista d’habilitats.