Cuidem de la salut mental

Aquesta setmana volem dedicar l’espai del blog al Dia Mundial de la Salut Mental, un dia per donar visibilitat a totes les persones que pateixen o han patit un problema de salut mental i que aquest any es celebra el diumenge 10 d’octubre.

En els últims anys els serveis de salut pública estan donant cada vegada més importància a la salut mental, tot i així, encara ens queda molt camí per fer en desestigmatitzar i oferir els recursos que la població necessita. Però… com podem definir el terme de salut mental? Que significa realment?

A trets generals, podríem definir-la com el pilar de tot allò que fem: la nostra manera de pensar, de sentir i de comportar-nos. Aquesta és necessària per assolir un benestar emocional que permeti a les persones desenvolupar-se de forma plena i satisfactòria en el dia a dia, guanyant així més qualitat de vida en totes les etapes del desenvolupament. Assegurar el benestar emocional de les nostres criatures és fonamental per garantir una bona salut mental.

Si ens fixem en les persones amb trastorn de l’espectre de l’autisme, un 70% presenta comorbiditat amb trastorns de salut mental al llarg de la seva vida. Aprofitant que avui es celebra el Dia Europeu de la Depressió i demà és el Dia Internacional de la Dislèxia, un trastorn d’aprenentatge també força present, parlarem d’algunes comorbiditats i com detectar-les.

Entre els trastorns més comuns i amb més impacte en el benestar trobem els trastorns de l’estat d’ànim com la depressió i els trastorns d’ansietat, que la majoria de vegades s’inicien a la adolescència.

A l’hora d’entendre perquè hi ha una major afectació en persones amb TEA cal tenir en compte dos factors bàsics:

• Les característiques personals del TEA, les quals variaran, més o menys, en cada persona (com poden ser les dificultats en la comunicació social, en entendre i gestionar relacions interpersonals, les hipersensibilitats…).
• El context en el que creixen i es desenvolupen (patir abús escolar, absència d’estructura o ajuts per entendre l’entorn, o la falta de suports que faciliten l’aprenentatge o la inclusió a nivell escolar, entre altres).

Per altra banda, s’ha vist que les noies amb TEA poden arribar a patir nivells d’estrès més alts, a causa de rebre diagnòstics tardans o erronis, o per l’esforç que fan al dia a dia per ajustar-se a les pressions socials i de gènere, el que alhora pot arribar a afectar a la seva identitat i autoestima.

Entenent una mica millor les causes que afecten a la salut mental i al benestar dels nostres infants i joves, quin és el paper dels pares i/o cuidadors, i dels diferents professionals que formen part de la seva vida?

Com a algunes persones amb TEA els hi costa reconèixer o comunicar les seves pròpies emocions, tant de manera verbal com a no verbal, podem ajudar detectant possibles senyals d’alarma d’aquests trastorns:

Si detecteu dos o més d’aquests símptomes és important comunicar-ho l’abans possible als professionals de referència de les vostres criatures per poder fer una avaluació més exhaustiva i plantejar la intervenció més adequada en cada cas.

Per últim, per tal d’afavorir el benestar emocional de les nostres criatures és important:

• Intentar donar els suports necessaris per a que desenvolupin bons hàbits de salut i aprenguin a cuidar del seu benestar emocional. Sempre explicant-ho de la manera més visual possible.
• Vigilar i cuidar el teu propi benestar, especialment si ets el/la cuidador/a principal.
• Cuidar i promoure la seva autoestima:
  • Valora i reforça allò que fa bé a través de missatges positius (encara que no aconsegueixi l’objectiu), i ofereix alternatives assumibles davant d’allò que pot millorar.
  • Si has de posar un límit o cridar l’atenció sobre una conducta no apropiada fes-ho sobre la conducta (“aquesta acció no està bé”) i no sobre la persona (“ets tu que no ho fas bé”).
  • Ensenya-li a valorar-se com una persona única i valuosa.
  • Mostra-li afecte (de forma verbal i física).
  • Evitar jutjar, criticar, ridiculitzar o comparar-la amb altres persones.
  • Plantejar objectius assumibles i realistes per a la persona (cal evitar situacions que generin ansietat).
  • Responsabilitza de les accions i no culpabilitzis.

*(Si tens dubtes de com fer-ho pots consultar al teu professional de referència).

I per ensenyar i ajudar a que la persona amb TEA comuniqui el seu malestar també podem:

• Dedicar temps a conèixer quin és el sistema de comunicació de la vostra criatura i fer-lo servir per escoltar-la i explicar-li les coses.
• Treballar sobre les emocions: quan les sentim, com s’expressen i com les podem comunicar a les persones de confiança.
• Conèixer com es comporta quan està bé i feliç, per a que sigui més fàcil explicar què canvia quan es sent malament.
• No acceptar ni assumir que l’estrès o la infelicitat és una part inevitable de l’autisme: cal comprendre bé que li està passant a la persona internament i que l’està afectant del seu context.

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMAR creiem en la importància de donar veu a la salut mental i poder treballar conjuntament famílies i altres professionals per assegurar el benestar emocional d’infants i joves en qualsevol etapa de la seva vida.

Fins el proper “juernes”!

L’equip de psicòlegs i psicòlogues de TEAMar

BIBLIOGRAFIA

CONFEDERACIÓN AUTISMO ESPAÑA  (2020). Bienestar emocional en el trastorno del espectro del autismo. Recuperat de: http://www.autismo.org.es/actualidad/articulo/autismo-espana-edita-una-guia-sobre-el-bienestar-emocional-de-los-ninosas-y