Sovint, entendre el nostre món i la societat que ens envolta pot ser complicat. Moltes vegades, els nens i nenes amb TEA poden sentir pressió per les demandes socials, degut a les alteracions en la interacció i la comunicació amb els altres. Una forma de rebaixar l’ansietat que els pot causar, és buscant una estructura a través de conductes repetitives.

Aquests comportaments, sovint molt visibles, poden semblar força incòmodes i en ocasions, perillosos per a ells mateixos i pels companys. Els més comuns solen ser l’aleteig, colpejar una superfície varies vegades, balancejar-se o repetir paraules o frases (ecolàlia).

Com hem dit abans, són estratègies que per a ells són útils i els donen tranquil·litat, per tant, seran difícils d’eliminar per complet. Però el que sí podem fer és ajudar-los a reduir-les o reemplaçar-les per d’altres menys perilloses i igual d’eficaces per reduir els nivells d’ansietat. A més, la intervenció sobre aquest tipus de conductes ajudarà a mantenir els nivells d’atenció de la persona i a que les seves relacions socials no es vegin afectades per les mateixes.

Així doncs podríem enumerar una sèrie de recomanacions per a fer una intervenció generalitzada sobre les conductes repetitives:

  • Ajudar al nen/a a identificar:
  • Com se sent. Si està nerviós, si sent por…Identificar la emoció, verbalitzar-li perquè en sigui conscient i validar-la positivament serà clau.
  • Quines situacions desencadenen aquestes conductes. Passa quan se’n va a dormir? Passa quan estem a la cua del supermercat? Passa perquè li fa mal alguna part del cos?. Podríem fer un registre d’aquest estil:
Situació Com em sento? Conducta repetitiva Com em sento quan la faig? Quina altra conducta puc fer?
  • Quina és la conducta repetitiva visible que realitza i buscar una conducta alternativa. És important no canviar la conducta repetitiva per una altra de molt diferent i de forma molt brusca, es recomana treballar encadenant els canvis. Per exemple: Si colpeja 3 cops una taula amb la mà, podem demanar que primer ho faci amb els dits, després amb dos dits, després que només la colpegi 1 cop…i així fins aconseguir reduir-la i canviar-la a una altra.
  • Treballar diferents formes de gestionar l’ansietat, com ara a través d’exercicis de respiració i relaxació, exercicis d’evitació cognitiva (pensar en una altra cosa per desviar l’atenció o inclús realitzar una certa activitat quan se sentin ansiosos). Per exemple: Cada cop que et sentís nerviós, respira i compta fins a 3. Després deixa anar l’aire com si intentessis inflar un globus a poc a poc.
  • Realitzar amb el nen/a algun tipus d’exercici físic, per reduir els nivells d’estrès i ansietat del dia a dia i per tant, disminuir les conductes repetitives que s’ocasionen.
  • Reduir els elements estressants del seu entorn. Si coneixem què posa nerviós al nostre fill/a, podem intentar disminuir aquests estímuls estressants però no eliminar-los, ja que aleshores no estaríem ensenyant a fer front a la situació.

Esperem que us hagi sigut útil aquesta publicació i… sobretot! Recorda que cada JUERNES tenim nous posts! No te’ls perdis!

Si t’ha agradat o creus que pot ajudar a algú, pots compartir-ho al Facebook, Twitter i donar-nos un súper LIKE!

Equip de psicòlegs de l’Associació.

Font: Kidsaventures.org