Durant les darreres entrades del nostre blog hem parlat sobre aspectes relacionats amb el confinament, a com afrontar d’una manera positiva aquesta nova realitat, quines eines i recursos podem exprimir, o de quina manera podem adaptar les nostres relacions socials. Però paral·lelament a això, també és important tractar amb transparència i sense cap tabú, temes més amargs com són el dol o la pèrdua. I és el que proposem per aquests propers dies.

Qui més, qui menys ha sentit a parlar de les 5 fases del dol de Elisabeth Kübler-Ross, una psicòloga suïssa-americana que als anys 70 va postular aquestes etapes que ens ajuden a entendre el recorregut que fa el nostre dolor provocat per una pèrdua. Nosaltres mateixos vam escriure una entrada de blog fa un temps parlant sobre aquest tema i especificant quines eren aquestes fases (us deixem l’enllaç per si us pot interessar repassar-ho).

Avui ens proposem actualitzar les idees sobre el DOL, donat que aquest s’ha fet molt més present dins la nostra realitat, ja sigui perquè ens enfrontem a la mort d’un ésser estimat o perquè, com a col·lectiu social, enyorem els dies que vivíem fa un mes i mig enrere.

El primer aclariment important és que viure la mort d’un ésser estimat no ha de perquè acabar sent quelcom patològic. El dol és un preu que paguem per establir vincles afectius significatius, amb persones, mascotes, llocs o fins i tot amb projectes.

Els estudis científics ens besllumen que tant sols entre un 10 i un 15% de la població de les que pateixen una pèrdua desenvoluparan un dol complicat o patològic, mentre que l’altre immensa majoria viuran un dol funcional.

El segon aclariment és que procurem substituir la idea clàssica de les “fases” per la de les “tasques” del dol. Fase sona a alguna cosa relacionada amb el pas del temps; tasca implica treball. De fet, quan l’autora Kübler-Ross parlava de fases, es referia al procés per el que transita una persona quan mor. No obstant, quan algú que estimem ja no hi és, el més adequat és parlar de les tasques del dol.

En sí mateixes, les tasques del dol són 4:

  • Primera – Acceptar la nova realitat que ens du la pèrdua. Al principi vivim la mort com un sentiment de irrealitat, la qual cosa és una reacció normal i esperable, però s’ha d’acceptar que la mort és present dins la nostra vida. Acceptar no vol dir que ens sembli bé, sinó que significa que entenem que no podem canviar aquest fet.
  • Segona – Permetre’ns les emocions i elaborar-les, per aquest ordre exacte. Tot i que potser és la tasca més feixuga, no podem pretendre processar una situació que no ens acabem de permetre sentir. Per tant, és vital deixar-nos sentir l’emoció que ens suscita aquest dol (tristor, ràbia, impotència, etc.).
  • Tercera – Adaptar-se a una nova vida sense aquesta persona. És una tasca que demana temps, però aquest espai temporal no significa no anar a algun lloc especial ni deixar de fer alguna activitat que ens pugui fer més presents la pèrdua. És important incloure aquestes coses sense aquella persona.
  • Quarta – La resolució del dol és el poder trobar un “nou lloc” per a la persona que ja no hi és. Aquest lloc no serà mai l’oblit, però tampoc ha de ser la idealització. Implica l’elaboració d’un vincle diferent, que permeti un record amb estima i gratitud, però que possibiliti continuar la nostra vida sense ella.

Esperem que aquests consells us siguin d’ajuda per aquests dies, que els compartiu i que li doneu molts LIKES a l’article!

L’Equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR

________________________________________________________________

Durante las últimas entradas de nuestro blog hemos hablado sobre aspectos relacionados con el confinamiento, de cómo afrontar de una forma positiva esta nueva realidad, qué herramientas y recursos podamos exprimir, o de qué manera podemos adaptar nuestras relaciones sociales. Pero paralelamente a esto, también es importante tratar con transparencia y sin ningún tabú, temas más amargos como son el luto o la pérdida. Y es el que proponemos por estos próximos días.

Quien más, quien menos ha oído hablar de las 5 fases del luto de Elisabeth Kübler-Ross, una psicóloga suiza-americana que en los años 70 postuló estas etapas que nos ayudan a entender el recorrido que hace nuestro dolor provocado por una pérdida. Nosotros mismos escribimos una entrada de blog hace un tiempo hablando sobre este tema y especificando qué eran estas fases (os dejamos el enlace por si os puede interesar repasarlo).

Hoy nos proponemos actualizar las ideas sobre el LUTO, dado que este se ha hecho mucho más presente dentro de nuestra realidad, ya sea porque nos enfrentamos en la muerte de un ser querido o porque, como colectivo social, añoramos los días que vivíamos hace un mes y medio atrás.

La primera aclaración importante es que vivir la muerte de un ser querido no tiene por qué acabar siendo algo patológico. El luto es un precio que pagamos para establecer vínculos afectivos significativos, con personas, mascotas, lugares o incluso con proyectos.

Los estudios científicos vislumbran que tan solo entre un 10 y un 15% de la población de las que sufren una pérdida desarrollarán un luto complicado o patológico, mientras que la otra inmensa mayoría vivirán un luto funcional.

La segunda aclaración es que procuramos sustituir la idea clásica de las “fases” por la de las “tareas” del luto. Fase suena a algo relacionada con el paso del tiempo; tarea implica trabajo. De hecho, cuando la autora Kübler-Ross hablaba de fases, se refería al proceso por el que transita una persona cuando muere. No obstante, cuando alguien que estimamos ya no está, lo más adecuado es hablar de las tareas del luto.

En sí mismas, las tareas del luto son 4:

  • Primera – Aceptar la nueva realidad que nos lleva la pérdida. Al principio vivimos la muerte como un sentimiento de irrealidad, lo cual es una reacción normal y esperable, pero se tiene que aceptar que la muerte es presente dentro de nuestra vida. Aceptar no quiere decir que nos parezca bien, sino que significa que entendemos que no podemos cambiar este hecho.
  • Segunda – Permitirnos las emociones y elaborarlas, por este orden exacto. A pesar de que quizás es la tarea más pesada, no podemos pretender procesar una situación que no nos acabamos de permitir sentir. Por lo tanto, es vital dejarnos sentir la emoción que nos suscita este luto (tristeza, rabia, impotencia, etc.).
  • Tercera – Adaptarse en una nueva vida sin esta persona. Es una tarea que pide tiempo, pero este espacio temporal no significa no ir a algún lugar especial ni dejar de hacer alguna actividad que nos pueda hacer más presentes la pérdida. Es importante incluir estas cosas sin aquella persona.
  • Cuarta – La resolución del luto es el poder encontrar un “nuevo lugar” para la persona que ya no está. Este lugar no será nunca el olvido, pero tampoco tiene que ser la idealización. Implica la elaboración de un vínculo diferente, que permita un recuerdo con aprecio y gratitud, pero que posibilite continuar nuestra vida sin ella.

¡Esperamos que estos consejos os sean de ayuda por estos días, que los compartáis y que le deis muchos LIKES en el artículo!

El Equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR