Què passa quan diem que no als nostres fills o filles? Sempre es soluciona la situació sense conflictes o pot aparèixer el caos i crear-se una guerra a casa?

Moltes de les famílies que venen a l’Associació, ens parlen sovint de conflictes quan intenten posar límits clars als seus fills. Moltes vegades ens expliquen que els nens i nenes han fet explosions emocionals, mutisme, explosions conductuals, o simplement no els han fet cas i s’han acabat sortint amb la seva.

Però, per què passa això?

Sentir que no podem fer allò que volem o que sentim que hem de fer ens genera frustració. Abans de rebre la negativa, nosaltres ens hem fet certes expectatives del que passarà, de com ens sentirem i de quins resultats obtindrem. En sentir que l’altre persona ens la nega, ens frustrem.

Aquesta frustració és completament normal. És una emoció sana i adaptativa que ens ajuda a créixer, a defensar els nostres drets i a demanar ajuda quan la necessitem. Però no sempre sabem com gestionar-la i el llindar de tolerància a la frustració no és igual en totes les persones.

Tal com us hem parlat en altres ocasions en aquest blog, les persones amb TEA poden veure’s inundades amb les seves pròpies emocions i mostrar dificultat per a gestionar-les. I la frustració no és una excepció.

Voleu saber algunes estratègies per a que dir no deixi de suposar conflictes a casa?

Aquí les teniu:

  • Anticipeu-vos a les expectatives. Si li expliqueu al vostre fill o filla què haurà de fer abans d’haver-se fet l’expectativa, evitareu la frustració posterior.
  • Doneu sempre un missatge clar i concís. Si ens enrotllem en les explicacions, podem perdre la seva atenció.
  • Quan digueu “no” feu-ho sempre calmats però de forma contundent. Si dubtem nosaltres del límit o perceben que estem molt alterats, serà difícil que el nostre fill o filla comprengui que allò que li plantegem és la opció adequada. I per tant, no acceptarà el límit.
  • És important que totes les figures d’autoritat comprenguin i apliquin el límit de la mateixa forma. Si diem coses diferents, no ens faran cas a cap de nosaltres. Millor posem-nos d’acord abans de dir-li res al nen o la nena.
  • Siguem flexibles. Si veiem que el nostre fill o filla no pot acceptar aquest “no”, donem-li alternatives adequades que pugui assumir.
  • Podem evitar dir no, situant quan i com podran fer allò que volen. Per exemple, podem intentar evitar dir missatges del tipus “Ara no pots jugar” i canviar-los per “Ara hem de fer els deures, però quan acabis, tindràs una hora sencera per poder jugar al que tu vulguis”.
  • Connectar els límits amb les emocions pot ajudar-nos a fer-los comprensibles. Si fem referència a com ens sentim nosaltres quan no ens escolten o quan fan quelcom sense tenir-nos en compte, serà més fàcil que entenguin perquè ho han de fer així.
  • Si es frustra, valideu la seva emoció. Per validar-la, és important que verbalitzem allò que pot estar sentint i perquè creiem que ho pot sentir. Si es sent comprés podrà gestionar-la millor. Un exemple seria “Entenc que no poder jugar et pugui frustrar perquè sé que el roblox és el teu joc preferit i tenies moltes ganes, però és important acabar els deures abans d’obrir la tablet”.
  • Si fa una rebequeria, després de validar la seva emoció, deixeu-lo una estona per calmar-se. Si ens quedem intentant calmar-lo o el renyem per fer-la, podem estar-la reforçant. És important recordar que els l’atenció dels pares sempre és un reforçador molt potent, encara que sigui per renyar-los.

Si voleu saber més estratègies, el proper divendres 16 d’octubre de 2020, fem una càpsula formativa online on parlarem de com dir “no” sense generar el caos a casa. Parlarem de les pautes mencionades en aquesta entrada de blog i de molt més. No us la perdeu!

Esperem que us hagi agradat aquest article i que us hagi semblat d’utilitat! Si ha estat així, compartiu-lo i doneu LIKES!

Ens veiem el proper juernes!

L’Equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR


¿Qué pasa cuando decimos que no a nuestros hijos e hijas? ¿Siempre se soluciona la situación sin conflictos o puede aparecer el caos y crearse una guerra en casa?

Muchas familias que vienen a la Asociación, nos hablan a menudo de conflictos cuando intentan poner límites claros a sus hijos. Muchas veces nos cuentan que los niños y niñas han hecho explosiones emocionales, mutismo, explosiones conductuales, o simplemente no les han hecho caso y se han acabado saliendo con la suya.

Pero ¿por qué pasa eso?

Sentir que no podemos hacer aquello que queremos o que sentimos que tenemos que hacer nos genera frustración. Antes de recibir la negativa, nosotros nos hemos hecho ciertas expectativas de lo que pasará, de cómo nos sentiremos y de cuáles serán los resultados que obtendremos. En oír que la otra persona nos la niega, nos frustramos.

Esta frustración es completamente normal. Es una emoción sana y adaptativa que nos ayuda a crecer, a defender nuestros derechos y a pedir ayuda cuando la necesitamos. Pero no siempre sabemos cómo gestionarla y el umbral de tolerancia a la frustración no es igual en todas las personas.

Tal como os hemos hablado en otras ocasiones en este blog, las personas con TEA pueden verse inundadas con sus propias emociones y mostrar dificultad para gestionarlas. Y la frustración no es una excepción.

¿Queréis saber algunas estrategias para que decir no deje de suponer conflictos en casa?

Aquí las tenéis:

  • Anticiparos a las expectativas. Si le explicáis a vuestro hijo o hija qué tendrá que hacer antes de hacerse la expectativa, evitaréis la frustración posterior.
  • Dad siempre un mensaje claro y conciso. Si nos enrollamos en las explicaciones, podemos perder su atención.
  • Cuando digáis “no” hacedlo siempre calmados, pero de forma contundente. Si dudamos nosotros del límite o perciben que estamos muy alterados, será difícil que nuestro hijo o hija comprenda que aquello que le planteamos es la opción adecuada. Y, por tanto, no aceptará el límite.
  • Es importante que todas las figuras de autoridad comprendan y apliquen el límite de la misma forma. Si decimos cosas diferentes, no nos harán caso a ninguno de nosotros. Mejor pongámonos de acuerdo antes de decirle nada al niño o la niña.
  • Sigamos flexibles. Si vemos que nuestro hijo o hija no puede aceptar este “no”, démosle alternativas adecuadas que pueda asumir.
  • Podemos evitar decir no, situando cuándo y cómo podrán hacer aquello que quieren. Por ejemplo, podemos intentar evitar decir mensajes del tipo “Ahora no puedes jugar” y cambiarlos por “ahora tenemos que hacer los deberes, pero cuando acabes, tendrás una hora entera para poder jugar a lo que tú quieras”.
  • Conectar los límites con las emociones puede ayudarnos a hacerlos comprensibles. Si hacemos referencia a cómo nos sentimos nosotros cuando no nos escuchan o cuando hacen algo sin tenernos en cuenta, será más fácil que entiendan porqué lo tienen que hacer así.
  • Si se frustra, validad su emoción. Para validarla, es importante que verbalicemos aquello que puede estar sintiendo y porqué creemos que lo puede sentir. Si se siente comprendido podrá gestionarla mejor. Un ejemplo sería “Entiendo que no poder jugar te pueda frustrar porque sé que roblox es tu juego preferido y tenías muchas ganas, pero es importante acabar los deberes antes de encender la tablet”.
  • Si hace una pataleta, después de validar su emoción, dejadlo un rato para calmarse. Si nos quedamos intentando calmarlo o lo reñimos por hacerla, podemos estarla reforzando. Es importante recordar que la atención de los padres siempre es un reforzador muy potente, aunque sea para reñirlos.

Si queréis saber más estrategias, el próximo viernes 16 de octubre de 2020, hacemos una cápsula formativa online en la que hablaremos de cómo decir “no” sin generar caos en casa. Hablamos de las pautes mencionadas en esta entrada de blog y de mucho más. ¡No os la perdáis!

Esperemos que os haya gustado este articulo y que os haya parecido de utilidad. ¡Si ha sido así, compartidlo y dadnos LIKES!

¡Nos vemos el propio juernes!

Equipo de psicólogos y psicólogas de TEAMAR