Avui us parlarem sobre el mètode DAN, aquest consisteix en fer una dieta exempta de gluten y cafeïna amb la finalitat d’observar millores dels símptomes del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme. S’ha de tindre en compte que tota aquest informació no apareix en estudis ni articles científics, sinó que prové de les xarxes, de pàgines o blocs personals , d’entre altres. Aquests espais exposen com de meravellós és el mètode i els milers de resultats que aquest genera en persones amb Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA), però lamentablement la realitat no és així.
Hi ha molt poca informació validada sobre el mètode DAN. Existeix un estudi realitzat per la URMC (Universitat de Rochester Medical Center) en el que els nens que van participar a l’estudi seguien una dieta equilibrada i sana retirant d’aquesta el calci, el ferro i les proteïnes d’alta qualitat. Es van controlar i parametritzar les tractaments conductuals que van rebre i que rebien amb anterioritat, amb l’objectiu que els canvis fossin observables i mesurables. Quina va ser la conclusió? No van aparèixer canvis significatius a la conducta, a excepció d’un participant que presentava problemes gastrointestinals.
Altres articles, trobats a la base de dades Medline (base de dades bibliogràfiques de ciències de la vida i d’informació biomèdica) afirma que no existeix un trastorn gastrointestinal específic del TEA, revocant així la permeabilitat intestinal i la seva relació amb el TEA.
L’ús de dietes pot suposar una nutrició inadequada. No existeix cap evidència empírica que demostri l’eficàcia d’aquest tipus de dieta, i si existeix, es tracta simple i exclusivament d’un efecte placebo. A més aquest tipus de dietes poden generar carències nutricionals associades a alteracions del ritme de son i vigília, qualitat òssia, entre d’altres.
Per què segueix pensant la gent que aquests tractaments serveixen per a millorar les conductes pròpies del TEA? La resposta és senzilla: penseu en un moment de la vostra vida on us heu sentit desesperats i pregunteu-vos què hauríeu arribat a fer? Possiblement us hauríeu agafat a un clau ardent i hauríeu provat tot allò que estigués a les vostres mans per mirar de solucionar-ho!
Tot i això, és important informar-se bé sobre el tema, ja que alguns poden donar-nos problemes i no pas beneficis.
Finalment ens agradaria anomenar el nou mètode, que està tan de moda: el mètode de clorit de sodi. No ens estendrem, doncs no volem donar-li ni un mínim de protagonisme. No hi ha cap estudi científic que li doni validesa, o per el contrari li tregui, a aquest però el que sí que se sap de manera empírica és que una ingesta d’aquest pot provocar a l‘ésser humà metahemoglobèmia, hemòlisis i insuficiència renal. Per tant, abans de decidir donar-li clorit de sodi als vostres fills, informeu-vos dels perills reals contra els virtuals beneficis que poden aportar. La seva salut (i vida) està en joc.
En conclusió, aconsellem que abans de començar qualsevol tractament biomèdic connectem amb la realitat i ens informem bé dels beneficis i dels possibles problemes que pot provocar. El que sí que està clar es que la ciència ficció no existeix i que, tot i que ens trobem en un moment de estrès per no veure evolució en el/la nostre/a fill/a, o en alguna persona estimada, no deixem de ser-ne els responsables, i, per tant hem de saber quins tractaments són mites i quins són reals i estan avalats per evidència empírica.
Hoy vamos a hablar sobre el método DAN, este método consiste en hacer una dieta exenta de gluten y cafeína con el fin de observar mejoras de los síntomas del Trastorno del Espectro del Autismo. Hay que tener en cuenta que toda esta información no aparece en artículos científicos sino que suele provenir de las redes, páginas personales o de empresas, blogs entre otros. Estos espacios exponen lo maravilloso que es el método y los miles de resultados que este genera en personas con Trastorno del Espectro del Autismo, pero lamentablemente la realidad no es así. Hay poca información validada sobre dicho método. Existe un estudio realizado por la URMC (Universidad de Rochester Medical Center) en la que los niños que participaron en el estudio, seguían una dieta equilibrada y sana retirando de ésta el calcio, el hierro y la proteínas de alta calidad. Se controlaron y parametrizaron los tratamientos conductuales que recibieron y recibían con anterioridad los niños, con el objetivo de que los cambios fueran observables y medibles. ¿Cuál fue la conclusión? No aparecieron cambios significativos en la conducta, a excepción de un participante que presentaba un cuadro de problemas gastrointestinales. Otros artículos, encontrados en la base de datos Medline, afirma que no existe un trastorno gastrointestinal específico del autismo, revocando así la permeabilidad intestinal y su relación con el Trastorno del Espectro del Autismo.
El uso de dietas pueden suponer una nutrición inadecuada, no existe ninguna evidencia empírica que demuestra la eficacia de este tipo de dietas, y si lo hay se trata simple y exclusivamente de un efecto placebo, además este tipo de dietas puede generar carencias nutricionales asociadas a alteraciones del ritmo sueño-vigilia, calidad osea, entre otros.
¿Por qué la gente sigue pensando que estos tratamientos sirven para mejorar las conductas propias del Trastorno del Espectro del Autismo? Cuando uno se siente desesperado por intentar ayudar a un ser querido, busca todas las alternativas posibles habidas y por haber. Aún así, es importante informarse bien sobre el tema ya que algunos pueden darnos problemas en vez de beneficios.
Finalmente me gustaría nombrar el nuevo método que está de moda, el método del clorito de sodio, no me extenderé, pues no quiero darle ni un mínimo de protagonismo. No hay ningún artículo científico que corrobore o rechace este método, pero lo que Sí que se sabe de manera empírica es que puede provocar en el ser humano una ingesta de clorito de sodio. Se trata de un fuerte oxidante, puede causar metahemoglobemia, hemólisis e insuficiencia renal.
En conclusión, aconsejamos que antes de empezar cualquier tratamiento biomédico conectemos con la realidad y nos informemos bien de los beneficios y de los posibles problemas que pueden provocar. Lo que si que es clarividente es que la ciencia ficción no existe y que aunque nos encontremos en un momento de estrés por no ver mejoría en nuestro hijo, nuestro sobrino o alguna persona a la que apreciamos, no dejemos de ser responsables y saber que tratamientos están mitificados y cuales son concluyentes a nivel empírico.
Comentaris recents