El coneixement del Trastorn de l’Espectre de l’Autisme (TEA) s’ha ampliat considerablement en els últims anys. D’entre els avenços més rellevants aconseguits durant l’última dècada, es destaca el fet de què la detecció i la intervenció precoç desencadenen efectes molt positius sobre el pronòstic dels nens amb aquest diagnòstic.
L’atenció precoç consisteix en el conjunt d’intervencions dirigides a la població infantil de 0 a 6 anys, a la família i l’entorn, que té com a objectiu donar resposta el més aviat possible a les necessitats transitòries o permanents que presenten els infants amb trastorns en el seu desenvolupament o que tenen el risc de patir-los.
Molts cops el diagnòstic precoç suposa un impacte a nivell emocional per la família complex de gestionar però, com en molts d’altres trastorns del neurodesenvolupament, la intervenció precoç en el TEA és una condició necessària per aconseguir una bona qualitat de vida en els anys posteriors.
Els estudis sobre la intervenció precoç indiquen que aquesta pot marcar la diferència entre un pronòstic favorable o desfavorable i, que si la intervenció es posa en marxa abans dels 3 anys, s’aconsegueixen efectes molt més beneficiosos que si aquesta s’inicia més tard, encara que no es posin de manifest totes les característiques prototípiques del trastorn. Mitjançant l’atenció precoç podem aconseguir millores significatives en les àrees del desenvolupament cognitiu, llenguatge i habilitats socials dels infants, a la vegada que també podem controlar l’aparició de problemes secundaris com l’agressivitat o la hiperactivitat, i es poden a més a més, minimitzar alguns símptomes com els interessos restrictius i la insistència en rutines.
Les recomanacions generals s’encaminen cap a un tipus de tractament que a part de treball amb l’infant, involucrin de forma activa a la família i la resta dels entorns en el qual es desenvolupa. Donada l’àmplia heterogeneïtat de l’espectre, seleccionar un tipus d’intervenció que s’adeqüi a les necessitats particulars de l’infant i família, esdevindrà un repte difícil però a l’hora molt important.
Actualment existeixen multitud de programes d’intervenció en atenció precoç, que plantegen uns objectius i una forma d’assoliment d’aquests d’una forma diversa. Alguns d’ells es focalitzen en dimensions específiques del desenvolupament de l’infant, abordant un o dos símptomes o problemes específics amb els que es pot trobar el nen amb TEA. Solen utilitzar un sol mètode o tècnica per intervenir, per exemple, en els problemes de conducta, dificultats de relació social, o limitacions del llenguatge.
A continuació es detallen alguns exemples d’aquest tipus d’intervenció específica:
- Discrete Trial Training, DTT (Entrenament en assajos discrets)
- Recolzament conductual positiu
- Avaluació Funcional de la Conducta
- SAAC (Comunicació alternativa i augmentativa)
- Comunicación Total
- PECS (Picture Exchange Communication Systems)
- Entrenament en habilitats socials
- Històries Socials (Carol Gray, 1994)
- Recolzament visual
D’altres programes, a diferència d’aquests últims, tenen el propòsit d’impactar en la majoria dels símptomes del TEA, d’una forma comprensiva i holística, mirant de cobrir així el desenvolupament de les competències bàsiques del desenvolupament d’aquestes edats. Aquests tipus d’intervencions poden centrar-se en l’ús de tècniques de la modificació de conducta, o per altra banda, en l’ús de tècniques d’intervenció de caire més evolutiu, que pretenen ajudar a l’infant amb TEA a desenvolupar relacions positives i significatives amb altres persones a través de tècniques socials i de comunicació en ambients estructurats. També es poden utilitzar modalitats combinades d’intervenció.
Alguns dels exemples de cadascun d’aquests tipus d’intervenció comprensiva sóc els següents:
Tècniques de modificació de conducta
- Lovaas
- Ensenyament Naturalista
-
Entrenament en Respostes Pivotals (PRT)
-
Conducta verbal (Verbal Behavior o VB)
Tècniques evolutives
- DIR®/Floortime™ (Greenspan y Wieder, 1998)
- Relationship Development Intervention (RDI®)
- Ensenyament de l’ Entorn (Enhanced-Milieu Teaching – EMT)
Tècniques combinades
- The SCERTS® Model (Prizant, Wetherby, Rubin i Laurent, 2003)
- TEACCH (Treatment an Education of Autistic and Communication Handicapped Children) (Schopler, 1966)
-
Modelo DENVER (Early Start Denver Model-ESDM)
-
EAP (Learning Experiences: an Alternative Program for Preschoolers and Parents)
Si voleu conèixer en més profunditat aquestes intervencions podeu consultar el Manual didáctico para la atención temprana en trastorno del espectro autista.
Si us interessa aquesta entrada del blog i voleu que realitzem més publicacions relacionades amb l’atenció precoç, no dubteu en deixar-nos els vostres comentaris.
L’Equip de TEAMar
Font:
http://www.autismoandalucia.org/wp-content/uploads/2018/02/MANUAL-AT-DEF.pdf
Font de la imatge:
4.bp.blogspot.com/-72dkBg1daXA/VosNgQ2ZttI/AAAAAAAABAc/SojT-RwOzkI/s1600-r/IMG_20150403_095736.jpg
El conocimiento del Trastorno del Espectro del Autismo (TEA) se ha ampliado considerablemente en los últimos años. Dentro de los adelantos más relevantes conseguidos durante la última década, se destaca el hecho de que la detección y la intervención precoz desencadenan efectos muy positivos en el pronóstico de los niños con este diagnóstico.
La atención precoz consiste en el conjunto de intervenciones dirigidas a la población infantil de 0 a 6 años, a la familia y al entorno, que tiene como objetivo dar respuesta de la mejor manera posible a las necesidades transitorias o permanentes que presentan los niños con trastornos del desarrollo o que tienen riesgo de sufrirlos.
Muchas veces el diagnóstico en edades tempranas supone un impacto emocional para las familia complejo de gestionar pero, como en muchos otros trastornos del neurodesarrollo, la intervención precoz en el TEA es una condición necesaria para conseguir una buena calidad de vida en los años posteriores.
Los estudios sobre la intervención precoz indican que esta puede marcar la diferencia entre un pronóstico favorable o desfavorable y, que si la intervención se pone en marcha antes de los 3 años, se consiguen efectos mucho más beneficiosos que si esta se inicia más tarde, aunque no se pongan de manifiesto todas las características prototípicas del trastorno. Mediante la atención precoz podemos conseguir mejoras significativas en las áreas del desarrollo cognitivo, lenguaje y habilidades sociales de los niños, a la vez que también podemos controlar la aparición de problemas secundarios como la agresividad o la hiperactividad, y se podrán además, minimizar algunos síntomas como los intereses restrictivos y la insistencia en rutinas.
Las recomendaciones generales se encaminan hacia un tipo de tratamiento que aparte de trabajo con el niño, involucren de forma activa a la familia y el resto de los entornos en el cual se desarrolla. Dada la amplia heterogeneidad del espectro, seleccionar un tipo de intervención que se adecue a las necesidades particulares del niño y de la familia, será un reto difícil pero a la vez muy importante.
Actualmente existen multitud de programas de intervención en atención precoz, que plantean unos objetivos y com una manera de abordarlos muy diversa. Algunos de ellos se focalizan en dimensiones específicas del desarrollo del niño, abordando uno o dos síntomas o problemas específicos con los que se puede encontrar el niño con TEA. Suelen utilizar un solo método o técnica para intervenir, por ejemplo, en los problemas de conducta, dificultades de relación social, o limitaciones del lenguaje.
A continuación se detallan algunos ejemplos de este tipo de intervención específica:
- Discrete Trial Training, DTT (Entrenamiento en ensayos discretos)
- Apoyo conductual positivo
- Evaluación Funcional de la Conducta
- SAAC (Comunicación alternativa y aumentativa)
- Comunicación Total
- PECS (Picture Exchange Communication Systems)
- Entrenamiento en habilidades sociales
- Historias Sociales (Carol Gray, 1994)
- Apoyos visuales
Otros programas, a diferencia de estos últimos, tienen el propósito de impactar en la mayoría de los síntomas del TEA, de una forma comprensiva y holística, mirando de cubrir así el desarrollo de las competencias básicas del desarrollo de estas edades. Estos tipos de intervenciones pueden centrarse en el uso de técnicas de la modificación de la conducta, o en el uso de técnicas de intervención de tipo más evolutivo, que pretenden ayudar al niño con TEA a desarrollar relaciones positivas y significativas con otras personas a través de técnicas sociales y de comunicación en ambientes estructurados. También se pueden utilizar modalidades combinadas de intervención.
Algunos de los ejemplos de cada uno de estos tipos de intervención comprensiva son los siguientes:
Técnicas de modificación de conducta
- Lovaas
- Enseñanza Naturalista
- Entrenamiento en Respuestas Pivotales (PRT)
- Conducta verbal (Verbal Behavior o VB)
Técnicas evolutivas
- DECIR®/Floortime™ (Greenspan y Wieder, 1998)
- Relationship Development Intervention (RDI®)
- Enseñanza del Entorno (Enhanced-*Milieu Teaching – EMT)
Técnicas combinadas
- The SCERTS® Modelo (Prizant, Wetherby, Rubin y Laurent, 2003)
- TEACCH (Treatment an Education of Autistic and Communication Handicapped Children) (Schopler, 1966)
- Modelo DENVER (Early Start Denver Modelo-ESDM)
- EAP (Learning Experiences: an Alternative Program for Preschoolers and Parientes)
Si queréis conocer en más profundidad estas intervenciones podéis consultar el Manual didáctico para la atención temprana trastorno del espectro autista que citamos en la fuente.
Si os interesa esta entrada al blog y queréis que realicemos más publicaciones relacionadas con la atención precoz, no dudéis en dejaros vuestros comentarios.
El Equipo de TEAMar
Font:
http://www.autismoandalucia.org/wp-content/uploads/2018/02/MANUAL-AT-DEF.pdf
Font imatge:
4.bp.blogspot.com/-72dkBg1daXA/VosNgQ2ZttI/AAAAAAAABAc/SojT-RwOzkI/s1600-r/IMG_20150403_095736.jpg
Comentaris recents