La major necessitat de qualsevol infant és la necessitat de l’amor i el suport incondicional, una cosa que els pares fan de manera intuïtiva. Quan un nen o nena es sent segura, desitjada i acceptada tal com és, li permet que pugui progressar adequadament en qualsevol àrea de la seva vida. Però de vegades, arribar a aquesta idea pot ser difícil tot i que hi hagi mostres continues d’afecte.

Si això tant lògic i obvi ja resulta difícil de dur a terme molts cops, a l’escenari amb un fill/a amb TEA pot resultar encara més difícil. Els motius? Els coneixem sobradament: L’autoimatge d’aquests nens/es pot estar distorsionada i ser poc realista; les seves dificultats socials de vegades no els faciliten aquests sentiments d’estima; el seu comportament pot ser difícil de motivar i manejar; o la seva comprensió sobre les coses pot no entendre el que expressem els pares.

Amb aquest punt de partida volem parlar sobre com mantenir viu i fluid aquest sentiment d’estima. Clarament és desig de tots que aquest sentiment hi sigui, però molts cops no llueix com ens agradaria que ho fes en tot moment. I els motius són principalment dos: COM ESTEM nosaltres com a pares i ON ES TROBEN els nostres fills.

  1. COM ESTEM ? Qui ens cuida a nosaltres i ens fa sentir bé i estimats.
  2. ON ES TROBEN? En quin moment o fase del seu desenvolupament es troba.

El primer punt l’hem parlat en més d’una entrada de blog anterior, on hem comentat la importància de la cura d’un mateix (com a pare o mare) per poder exercir de pilar i referent per al nostre fill o filla. Si nosaltres no estem bé, en la nostra relació construïm progressivament estrès, ressentiment i ira, la qual cosa ens anirà minant i ferirà a tots dos a la llarga. Si no som capaços d’entendre les nostres limitacions, que tenim dret i necessitat de descans, i que requerim també de reforços, acabem malalts i no sent capaços de donar allò que volem transmetre al nostre nen/a.

Per això, abans que atendre a les necessitats del nostre fill/a, és imprescindible atendre les nostres necessitats. Hi ha una metàfora que ho explica molt bé, que s’anomena “La metàfora de la nevera”.

Pensa en tu com si fossis una nevera plena de menjar. Quan estàs ben proveït, tens moltes coses per donar, no només als fills, sinó a la gent important del teu voltant quan ho necessiten. El problema està en que quan més dones, menys proveït estàs. Si no tornes a omplir aquesta nevera, cada cop tens menys coses a oferir, fins que un dia ja no et queda res per donar. Per això és important primer estar ben proveïts i poder després oferir el que vulguem. “Si et mantens ple de coses que TU necessites, estaràs en posició de donar al teu fill/a el que ELL/A necessita”.

El segon punt tracta sobre les expectatives que tenim vers la realitat en la que ens trobem. Els nostres infants van aprenen i evolucionant, canviant i millorant, però no sempre avancem a la velocitat que voldríem, ni tampoc podem evitar sempre d’estancar-nos en certs punts. És a dir, per molt que ens agradaria marcar un ritme i un temps per l’evolució del nostre infant, el seu ritme i el seu estadi d’aprenentatge és el que és.

Per aquest motiu, hem volgut trencar amb frases tòpiques com: “sin prisa, pero sin pausa”. No podem reduir-ho tot a les nostres expectatives, de vegades SÍ que necessitem fer pauses, de vegades el ritme és el que és, més ràpid o més lent (des de la velocitat a la que creix el nostre fill/a, fins a el que triga a entendre un nou concepte).

Acceptar això no significa resignar-se, sinó que vol dir entendre millor com és la meva filla o fill i on es troba per poder-los ajudar.

I és per això que hem començat parlant de l’afecte que com a pares volem transmetre als nostres fills; perquè una estima que es pot simbolitzar amb els dos extrem d’una corda. Si volem que aquesta corda sigui forta, hem respectar els dos extrems, el nostre i el seu.

Esperem que us hagi agradat aquest article, i us animem a que ens doneu LIKE i ho compartiu per les xarxes!

L’equip de Psicòlegs i Psicòlogues de TEAMAR.

Font de la Imatge: https://www.pinterest.es/pin/392376186283845941/

—————————————————————————————————————————–

La mayor necesidad de cualquier niño es la necesidad del amor y el apoyo incondicional, una cosa que los padres hacen de manera intuitiva. Cuando un niño o niña se siente segura, deseada y aceptada tal como es, le permite que pueda progresar adecuadamente en cualquier área de su vida. Pero a veces, llegar a esta idea puede ser difícil a pesar de que haya muestras continúas de afecto.

Si esto tan lógico y obvio ya resulta difícil de llevar a cabo muchas veces, el escenario con un hijo/a con TEA puede resultar todavía más difícil. ¿Los motivos? Los conocemos sobradamente: La autoimagen de estos niños/as puede estar distorsionada y ser poco realista; sus dificultades sociales a veces no los facilitan estos sentimientos de aprecio; su comportamiento puede ser difícil de motivar y manejar; o su comprensión sobre las cosas puede no entender el que expresamos los padres.

Con este punto de partida queremos hablar sobre cómo mantener vivo y fluido este sentimiento de aprecio. Claramente es deseo de todos que este sentimiento esté, pero muchas veces no luce como nos gustaría que lo hiciera en todo momento. Y los motivos son principalmente dos: CÓMO ESTAMOS nosotros como padres y DÓNDE SE ENCUENTRAN nuestros hijos.

  1. ¿CÓMO ESTAMOS? Quién nos cuida a nosotros y nos hace sentir bien y queridos.
  2. ¿DÓNDE SE ENCUENTRAN? En qué momento o fase de su desarrollo se encuentra.

El primer punto lo hemos hablado en más de una entrada de blog anterior, donde hemos comentado la importancia del cuidado de uno mismo (como padre o madre) para poder ejercer de pilar y referente para nuestro hijo o hija. Si nosotros no estamos bien, en nuestra relación construimos progresivamente estrés, resentimiento e ira, lo cual nos irá minando y herirá a ambos a la larga. Si no somos capaces de entender nuestras limitaciones, que tenemos derecho y necesidad de descanso, y que requerimos también de refuerzos, acabaremos enfermos y no seremos capaces de dar aquello que queremos transmitir a nuestro niño/a.

Por eso, antes de que atender a las necesidades de nuestro hijo/a, es imprescindible atender nuestras necesidades. Hay una metáfora que lo explica muy bien, que se denomina “La metáfora de la nevera”.

Piensa en ti como si fueras una nevera llena de comida. Cuando estás muy proveído, tienes muchas cosas para dar, no solo a los hijos, sino a la gente importante de tu alrededor cuando lo necesitan. El problema está en que cuando más das, menos proveído estás. Si no vuelves a llenar esta nevera, cada vez tienes menos cosas a ofrecer, hasta que un día ya no te queda nada para dar. Por eso es importante primero estar muy proveídos y poder después ofrecer lo que queramos. “Si te mantienes lleno de cosas que TÚ necesitas, estarás en posición de dar a tu hijo/a lo que ÉL/LA necesita”.

El segundo punto trata sobre las expectativas que tenemos versus la realidad en la que nos encontramos. Nuestros niños van aprendiendo y evolucionando, cambiando y mejorando, pero no siempre avanzamos a la velocidad que querríamos, ni tampoco podemos evitar siempre de estancarnos en ciertos puntos. Es decir, por mucho que nos gustaría marcar un ritmo y un tiempo por la evolución de nuestro niño, su ritmo y su estadio de aprendizaje es el que es.

Por este motivo, hemos querido romper con frases tópicas como: “sin prisa pero sin pausa”. No podemos reducirlo todo a nuestras expectativas, a veces SÍ que necesitamos hacer pausas, a veces el ritmo es el que es, más rápido o más lento (desde la velocidad a la que crece nuestro hijo/a, hasta la que tarda a entender un nuevo concepto).

Aceptar esto no significa resignarse, sino que quiere decir entender mejor cómo es mi hija o hijo y donde se encuentra para poderlos ayudar.

Y es por eso que hemos empezado hablando del afecto que como padres queremos transmitir a nuestros hijos; porque un aprecio que se puede simbolizar con los dos extremos de una cuerda. Si queremos que esta cuerda sea fuerte, hemos respetar los dos extremos, el nuestro y el suyo.

¡Esperamos que os haya gustado este artículo, y os animamos a que nos deis LIKE y lo compartáis por las redes!

El equipo de Psicólogos y Psicólogas de TEAMAR.

Font de la Imatge: https://www.pinterest.es/pin/392376186283845941/